Facebook Twitter Google +1     Admin

Notes prèvies i PUNTS

SERÀ BENVINGUT QUALSEVOL COMENTARI QUE REPORTI ERRORS EN ELS ITINERARIS O QUE SUGGEREIXI MILLORES. 

TOTS ELS ITINERARIS SÓN D’UNA JORNADA SENCERA. GAIREBÉ TOTS TENEN UNA DIFICULTAT MITJANA, BÉ PEL SEU CARÀCTER AERI O BÉ PEL PROBABLE MAL ESTAT GENERAL DELS CAMINS. 

 

* Al maig de 2012 s’ha construït una amplíssima pista forestal que uneix la riera de Sant Aniol (a l’alçada de les passeres de la Farga) amb la masia de la Quera. Segons un edicte de l’ajuntament de Montagut i Oix, és una pista "promoguda" per un tal Pieter Verhoeven... És el propietari actual de la finca de la Quera. Sembla que la va adquirir el març de 2002 amb la intenció de restaurar-la i llogar-la com a casa rural. Caldrà investigar més. En tot cas, l’impacte visual és brutal. Des d’ara, tots els senders clàssics que pugen al grau Sa Didorta, a Talaixà i a la Quera des de la riera de Sant Aniol travessen en algun punt, o fins i tot ressegueixen en petits trams, el traçat de la nova pista.


* Quan es parla de "riba esquerra" o "riba dreta" per a un riu o riera, s’entén que cal tenir en compte el sentit en què corre l’aigua. Si el sentit de circulació de l’aigua apunta al nord, la dreta seria l’est i l’esquerra l’oest.


* Milers de places carboneres es troben escampades per tota l’Alta Garrotxa. Juntament amb les ruïnes cobertes de vegetació del que antigament havien estat feixes, molins, fargues, pous o masies, són els darrers vestigis de l’època anterior a la despoblació massiva. Una plaça carbonera és una petita extensió plana, de pocs metres quadrats, més o menys lliure de vegetació, que tant pot ser una clariana de bosc com l’eixamplament sobtat d’un camí o una petita lleixa a tocar d’un cingle. Sovint hi podrem apreciar encara un petit cèrcol de terra cremada, just al damunt del punt en què els carboners mantenien viva la pira de llenya que s’anava transformant en carbó.

 

PUNTS:

 

1- Pont de Valentí (N 42º 17.164’ / E 2º 35.373’ / 280 m)

2- Bifurcació camins Sant Aniol - grau Sa Didorta (N 42º 17.254’ / E 2º 35.355’ / 297 m)

3- Bifurcació camins Sant Aniol - Talaixà (N 42º 17.415’ / E 2º 35.251’ / 325 m)

4- Bifurcació camins Talaixà - grau Sa Didorta (N 42º 17.674’ / E 2º 35.092’ / 516 m)

5- Talaixà (N 42º 17.991’ / E 2º 34.342’ / 748 m)

6- El Semàfor (N 42º 18.263’ / E 2º 34.062’ / 926 m)

7- Coll de la Balmeta (N 42º 18.587’ / E 2º 34.499’ / 1083 m)

8- Balmes d’Uja (N 42º 19.069’ / E 2º 34.093’ / 980 m)

9- Grau Sa Didorta (N 42º 17.493’ / E 2º 34.946’ / 532 m)

10- Coll de Terres (N 42º 17.474’ / E 2º 34.673’ / 744 m)

11- El Ferran

12- Coll del Molí de Sant Aniol (N 42º 18.784’ / E 2º 35.404’ / 419 m)

13- Sant Aniol d’Aguja (N 42º 19.011’ / E 2º 35.281’ / 455 m)

14- Coll de Clarioles (N 42º 19.033’ / E 2º 35.491’ / 560 m)

15- Y groga (N 42º 19.157’ / E 2º 35.490’ / 843 m)

16- Bifurcació Goleró - Can Barrufa (N 42º 18.685’ / E 2º 35.333’ / 405 m)

17- Bifurcació camins Balmes d’Uja - Jóc (N 42º 19.152’ / E 2º 34.178’ / 987 m)

18- Bifurcació camins Balmes d’Uja - Sant Marc (N 42º 19.098’ / E 2º 34.148’ / 984 m)

19- Can Barrufa (N 42º 19.043’ / E 2º 34.965’ / 553 m)

20- Bifurcació Pujant del Jóc - Lleixa Palomera (N 42º 19.106’ / E 2º 34.406’ / 754 m)

21- Bifurcació Pujant del Jóc - Jaces Veies (N 42º 19.070’ / E 2º 34.297’ / 774 m)

22- Coll de Sant Marc

23- Coll de la Portellera (N 42º 19.219’ / E 2º 34.230’ / 1000 m)

24- Bifurcació camí de Portellera a Camp del Roc - Puig Sa Noguera (N 42º 19.227’ / E 2º 34.217’ / 994 m)

25- Bifurcació pista Camp del Roc - camí a la Portellera

26- Salt de la Núvia (o Malpàs de la Quera) (N 42º 18.350’ / E 2º 35.274’ / 567 m)

27- Inici Camí de les Canals (N 42º 18.812’ / E 2º 35.435 / 427 m)

28- Coll Roig (riera d’Escales) (N 42º 16,951’ / E 2º 35.312’ / 225 m)

29- Camp del Roc

30- Pic de Sant Marc

31- Pic de les Bruixes

32- Puig Sa Noguera (N 42º 19.267’ / E 2º 34.619’ / 1019 m)

33- Salt de la Capa (N 42º 19.360’ / E 2º 35.123’ / 520 m)

34- Punt de sortida barranquistes entre Capa i Brull

35- Salt del Brull (part superior)

36- Pla Ballador ( N 42º 19.268’ / E 2º 35.683’ / 784 m)

37- Bifurcació Ribelles - Font del Sant (N 42º 19.427’ / E 2º 35.786’ / 767 m)

38- Coll sa Bassa (N 42º 19.661’ / E 2º 35.514’ / 845 m)

39- Puig de les Canals (N 42º 19.445’ / E 2º 35.569’ / 1010 m)

40- Coll de Sant Julià - connexió pista forestal - camí al coll sa Bassa

41- Connexió pista forestal - camí dels boixos (N 42º 19.559’ / E 2º 34.909’)

42- Mas del Forn (N 42º 19.025’ / E 2º 35.711’ / 492 m)

43- Bifurcació camí dels boixos - baixada a les feixes de Can Llebre + inici camí marques crema (N 42º 19.490’ / E 2º 35.145’ / 732 m)

44- Bifurcació feixes de Can Llebre - pujada al camí dels boixos (N 42º 19.450’ / E 2º 35.106’ / 708 m)

45- Clot de les Puces (N 42º 19.498’ / E 2º 34.895 / 659 m)

46- Part superior segon escaler Pujant del Llebre (N 42º 19.246’ / E 2º 35.374’ / 736 m)

47- Lleixa Grossa: bifurcació Canals d’Uja - Girans (N 42º 19.216’ / E 2º 35.667’ / 681 m)

48- Puig del Casso

49- Cal Domer

50- La Quera (N 42º 18.232’ / E 2º 34.676’ / 664 m)

51- Bifurcació GR11 al Coll Joell (N 42º 18.229’ / E 2º 34.799’ / 658 m)

52- Lleixa Closa

53- Bifurcació GR11 al Gomarell (N 42º 18.290’ / E 2º 35.236’ / 550 m)

54- El Gomarell (N 42º 18.102’ / E 2º 35.326’ / 383 m)

55- Bifurcació GR11 - antiga pista a Can Barrufa (N 42º 18.839’ / E 2º 35.126’ / 509 m)

56- Bifurcació antiga pista a Can Barrufa - Jaces Veies (N 42º 18.969’ / E 2º 34.935’ / 521 m)

57- Bifurcació GR11 - camí a la Lleixa Closa (N 42º 18.241’ / E 2º 34.872’ / 639 m)

58- Coll Joell (N 42º 18.438’ / E 2º 35.010 / 820 m)

59- Bifurcació fageda - cim del Puig Sa Noguera (N 42º 19.234’ / E 2º 34.259’ / 986 m)

60- Placeta del Puig Sa Noguera ( N 42º 19.287’ / E 2º 34.676’ / 991 m)

61- Mirador Salt de la Capa des del Gamarús (N 42º 19.238’ / E 2º 35.059’ / 627 m)

62- Prats de Plansesserres

63- Coll de la Bassa (N 42º 17.164’ / E 2º 34.354 / 631 m)

64- Bifurcació camí de les places carboneres - Balma del Corneta (N 42º 17.153’ / E 2º 34.466’ / 639 m)

65- Balma del Corneta (N 42º 17.120’ / E 2º 34.440’ / 584 m)

66- Coll de La Veta (N 42º 16.945’ / E 2º 34.519’ / 468 m)

67- Punt de connexió riera d’Escales - Camí a la Veta (N 42º 16.742’ / E 2º 34.403’ / 329 m)

68- Pont Trencat o del Cal Xicot (N 42º 17.129’ / E 2º 33.185’ / 347 m)

69- Primera bifurcació camins A-B a Santa Maria d’Escales (N 42º 17.155’ / E 2º 33.234’ / 341 m)

70- Tuta d’Escales

71- Camp de la Rierola

72- Bifurcació Tuta d’Escales - Camp del Bac - Santa Maria d’Escales (N 42º 17.267’ / E 2º 33.703’ / 342 m)

73- Camp del Bac (N 42º 17.220’ / E 2º 33.772’ / 349 m)

74- Segona bifurcació camins A-B a Santa Maria d’Escales (N 42º 17.315’ / E 2º 33.713’ / 345 m)

75- Santa Maria d’Escales (N 42º 17.306’ / E 2º 33.914’ / 369 m)

76- Bifurcació camins A1-A2 (N 42º 17.190’ / E 2º 33.391’ / 351 m)

77- Palanca d’Agafa l’Ase (N 42º 17.181’ / E 2º 33.409’ / 331 m)

78- Coll del Puig: trifurcació A1-A2-camí del Liberals (N 42º 17.260’ / E 2º 33.573’ / 395 m)

79- Passant del Gamarús (N 42º 19.179’ / E 2º 34.994’ / 643 m)

80- Santa Bàrbara de Pruneres (N 42º 16.515’ / E 2º 33.534’ / 716 m)

81- Les Jaces Veies

82- Continuació camí al Sa Didorta des de pista (N 42º 17.381’ / E 2º 35.169’ / 425 m)

83- Quintà del Grau (N 42º 17.707’ / E 2º 35.150’ / 497 m)

84- El Suví (N 42º 17.793’ / E 2º 35.111’ / 495 m)

85- Ruïnes del Puig (N 42º 17.965’ / E 2º 34.815’ / 596 m)

86- Punt de sortida tartera grau Sa Didorta

87- Bifurcació Camí de les Canals - Mas del Forn (N 42º 18.943’ / E 2º 35.599’ / 487 m)

88- Sant Julià de Ribelles

89- Pujada al Celler de la Manllada des de la riera d’Escales

90- Celler de la Manllada

91- Cova del Coll Roig

92- Cova de les Monges (N 42º 17.014’ / E 2º 35.343’ / 284 m)

93- Hort d’en Roca (pàrking 3 de la pista de Sadernes) (N 42º 16.940’ / E 2º 35.391’ / 333 m)

94- Medalla "CJ" (N 42º 18.857’ / E 2º 34.661’ / 682 m)

95- Pont dels Aures (N 42º 16.449’ / E 2º 35.456’ / 230 m)

96- Lleixa Palomera (N 42º 19.220’ / E 2º 34.862’ / 835 m)

97- Plaça a sota de les Jaces Veies (N 42º 18.842’ / E 2º 34.866’ / 611 m)

98- Plaça carbonera al damunt del Gamarús (N 42º 19.163’ / E 2º 34.927’ / 726 m)

99- Antiga pedrera (pàrking 2 de la pista de Sadernes) (N 42º 16.738’ / E 2º 35.361’ / 328 m)

100- Pujant del Pla d’en Barrufa (N 42º 19.233’ / E 2º 34.784’ / 904 m)

101- Cova del Bisbe (N 42º 16.880’ / E 2º 35.457’ / 424 m)

102- Bifurcació cova del Bisbe - Lliure (N 42º 16.822’ / E 2º 35.500’ / 416 m)

103- Bifurcació cova del Bisbe - cova dels Ermitons (N 42º 16.840’ / E 2º 35.475’ / 426 m)

104- Cova dels Ermitons (N 42º 16.951’ / E 2º 35.513’ / X m)

105- Petita desviació baixada dels Ermitons (N 42º 16.966’ / E 2º 35.481’ / 397 m)

106- Accés Ermitons des de pista Sadernes (N 42º 17.005 / E 2º 35.427’ / 323 m)

107- Antiga bifurcació Pujant del Jóc - Lleixa Palomera (N 42º 19.084’ / E 2º 34.347’ / 770 m)

108- Inici corriol Jóc - Palomera (N 42º 19.137’ / E 2º 34.441’ / 790 m)

109- Final corriol Jóc - Palomera (N 42º 19.221’ / E 2º 34.815’ / 861 m)

110- Baixada a la Tuta dels Morts (N 42º 19.332’ / E 2º 34.956’ / 757 m)

111- Zona tarterosa entre el Clot de les Puces i la Lleixa Palomera (N 42º 19.294’ / E 2º 34.901’ / 787 m)

112- Font del Sant (N 42º 19.537’ / E 2º 35.794’ / 731 m)

113- Balma del Davallant (N 42º 19.451’ / E 2º 35.775 ’ / 772 m)

114- Cim sense nom, veí de Les Canals (N 42º 19.288’ / E 2º 35.492’ / 944 m)

115- Balcó a la connexió Llebre-Boixos (N 42º 19.306’ / E 2º 35.345’ / 664 m)

116- Collet a l’oest del Puig de les Canals (N 42º 19.543’ / E 2º 35.080’ / 762 m)

117- Inici pujada directa Puig de les Canals (N 42º 19.556’ / E 2º 35.338’ / 842 m)

118- Camí pujada Puig de les Canals (N 42º 19.523’ / E 2º 35.423’ / 929 m)

119- Caire final Puig de les Canals (N 42º 19.491’ / E 2º 35.419’ / 943 m)

120- Fi o inici camí de pujada Puig de les Canals (N 42º 19.564’ / E 2º 35.468’ / 927 m)

121- Inici camí de la Coma (N 42º 18.407’ / E 2º 35.360’ / 371 m)

122- Travessa torrent de la Coma (N 42º 18.512’ / E 2º 35.707’ / 504 m)

123- Inici tanca metàl·lica Martanyà (N 42º 18.582’ / E 2º 36.058’ / 813 m)

124- Mirador de les Canals des del Martanyà (N 42º 18.643’ / E 2º 36.055’ / 870 m)

125- Pujant i collet emboscat a l’oest del Martanyà (N 42º 18.628’ / E 2º 36.092’ / 899 m)

126- Cim del Martanyà (N 42º 18.581’ / E 2º 36.412’ / 1021 m)

127- Inici camí de les marrades a la riera de Sant Aniol (N 42º 18.021’ / E 2º 35.371’ / 326 m)

128- Ruïnes de Can Ferriol (N 42º 17.994’ / E 2º 35.448’ / 365 m)

129- Roure de Can Gustí (N 42º 18.224’ / E 2º 36.569’ / 566 m)

130- Bifurcació Camí de les Marrades - La Llosa (N 42º 18.222' / E 2º 36.501' / 577 m)

131- Ruïnes de la Llosa (N 42º 18.276’ / E 2º 35.794’ / 624 m)

132- Gran plaça carbonera al Camí de les Marrades (N 42º 18.190’ / E 2º 36.327’ / 568 m)

133- Zona oberta al Camí de les Marrades (N 42º 18.169’ / E 2º 36.187’ / 528 m)

134- Bifurcació Font del Sant - Canal Petita (N 42º 19.520’ / E 2º 35.809’ / 725 m)

135- Inici camí de la Comella a Girans i Can Boac (N 42º 19.870’ / E 2º 36.274’ / 666 m)

136- Coll d’en Caseta (N 42º 19.615’ / E 2º 36.153’ / 734 m)

137- Girans de Baix (N 42º 19.449’ / E 2º 36.141’ / 796 m)

138- Mirador de la Lleixa d’en Boac (N 42º 19.290’ / E 2º 36.255’ / 834 m)

139- P blava (inici camí de la Lleixa d’en Boac a Principi) (N 42º 19.308’ / E 2º 36.228’ / 761 m)

140- Salt d’aigua riera de la Comella (N 42º 19.493’ / E 2º 35.928’ / ? m)

141- Bifurcació Canal Petita - Lleixa Grossa - Mas del Forn (N 42º 19.308’ / E 2º 35.844’ / 667 m)

142- Placeta inferior de la Canal Petita (N 42º 19.253’ / E 2º 35.888’ / 571 m)

143- Part superior feixes de Mas del Forn (N 42º 19.129’ / E 2º 35.807’ / 515 m)

144- Bifurcació Font del Sant - Girans de Baix (N 42º 19.557’ / E 2º 35.799’ / 717 m)

145- Sortida de la Canal Petita cap a la Font del Sant (N 42º 19.323’ / E 2º 35.721 / 717 m)

146- Creuament riera de la Comella pel camí a Girans (N 42º 19.632’ / E 2º 36.022’ / 637 m)

147- La Comella (N 42º 19.959’ / E 2º 36.336’ / 731 m)

148- Balma-bifurcació cap a la font del Sant des del camí d’enllaç Lleixa Grossa-Girans (N 42º 19.301’ / E 2º 35.771’ / 645 m)

149- Bifurcació barranquistes camí de la Comella a Girans (N 42º 19.670’ / E 2º 36.108’ / 698 m)

150- Bifurcació barranquistes baixada a la riera de la Comella des del camí a Girans (N 42º 19.609’ / E 2º 36.082’ / 682 m)

151- Placeta al camí de la font del Sant a Girans (N 42º 19.595’ / E 2º 35.889’ / 672 m)

152- Mirador de les Canals a la tartera del GR11 (N 42º 18.803’ / E 2º 36.438’ / 717 m)

153- Inici camí a Girans des del GR11 (N 42º 18.911’ / E 2º 36.577’ / 785 m)

154- Coll Roig (Bassegoda) (N 42º 18.888’ / E 2º 36.727’ / 826 m)

155- Gran plaça carbonera al camí del GR11 a Girans (N 42º 19.094’ / E 2º 36.656’ / 777 m)

156- Paret amb gir a l’esquerra al camí del GR11 a Girans (N 42º 19.196’ / E 2º 36.717’ / 855 m)

157- Sant Vicenç de Principi (N 42º 19.090’ / E 2º 36.849’ / 940 m)

158- Coll de confluència de 3 accessos a Sant Vicenç de Principi (N 42º 19.063’ / E 2º 36.814’ / 932 m)

159- Bifurcació al camí de GR11 a Girans cap a Sant Vicenç de Principi (N 42º 19.213’ / E 2º 36.698’ / 876 m)

160- Bifurcació al camí de Sant Vicenç de Principi a Girans cap a la Creu de Principi (N 42º 19.259’ / E 2º 36.649’ / 886 m)

161- Bifurcació múltiple Girans de Baix-Can Boac i Girans de Dalt-Sant Vicenç de Principi (N 42º 19.297’ / E 2º 36.305’ / 857 m)

162- Can Boac (N 42º 19.354’ / E 2º 36.259’ / 853 m)

163- Girans de Dalt (N 42º 19.406’ / E 2º 36.205’ / 826 m)

164- Mirador final Cresta dels Innocents (N 42º 17.250’ / E 2º 35.032’ / 702 m)

165- Bifuració Cova de les Monges - Cresta dels Innocents (N 42º 16.994’ / E 2º 35.378’ / 274 m)

166- Bassa dels porcs al Martanyà (N 42º 18.614’ / E 2º 36.464’ / 999 m)

167- Collet de Pedra Dreta (N 42º 18.683’ / E 2º 36.538’ / 961 m)

168- Pedra Dreta (N 42º 18.710’ / E 2º 36.553’ / 968 m)

169- Escaler de La Tallada (N 42º 18.479’ / E 2º 36.711’ / 795 m)

170- Bifurcació La Llosa-Tumany (N 42º 18.243’ / E 2º 36.483’ / 596 m)

08/06/2012 17:09 davidjuher #. sin tema Hay 5 comentarios.

ITINERARI 1

1. PONT DE VALENTÍ - TALAIXÀ - LLEIXA CLOSA - GOMARELL - PONT DE VALENTÍ.

 

PUNTS DE PAS: 1-2-3-83-4-5-50-51-57-52-53-54

 

Travessem el pont de Valentí (PUNT 1) des de la pista que ressegueix la riba esquerra de la riera de sant Aniol (que connecta Sadernes i els pàrkings) i passem a la riba dreta. A l’altra banda del pont hi trobarem l’Hostal de Ca la Bruta, una caseta de pedra reconstruïda als anys 80 a propòsit de la gravació de la pel·lícula "La punyalada". Aquí veiem clarament les marques grogues que assenyalen els camins a Sant Aniol (ITINERARI 4). Aquests camins tenen diverses variants, però totes ressegueixen la riera per una o altra riba. Prenem el camí cap al nord. A uns 150 m trobarem un sender que deixa el camí i puja cap a l’esquerra (PUNT 2). Potser hi trobarem marques en forma d’X. És el sender que porta al Grau Sa Didorta (ITINERARI 3). L’ignorem i seguim. Al cap de pocs minuts, uns 300 metres més enllà, quan el camí se separa lleugerament de la riera, trobarem un altre trencant que puja a l’esquerra (PUNT 3). Probablement hi veurem indicadors de fusta amb la llegenda "Talaixà, 1 hora". Prenem aquest trencant. En pocs metres veurem que el camí conflueix a l’enorme pista forestal que porta a la Quera. Hem d’ignorar-la i travessar-la: el sender segueix just a l’altra banda. El camí és força clar i no té pèrdua. A més, hi trobarem marques de diversos colors i, més d’una vegada, el nom "Talaixà" pintat en groc al damunt de les roques. El sender avança amb ziga-zagues i la pujada és suau però constant. Al cap d’uns 20 minuts, una mica més d’1 Km, el sender voreja una zona oberta, un petit prat herbat, ben florit a la primavera (N 42º 17.669’ / E 2º 35.168’ / 483 m). Menys d’un centenar de metres més enllà, en un sotabosc poc dens que creix al damunt d’unes feixes ruïnoses just abans d’una corba cap a l’esquerra, potser una fita ens indicarà un sender poc evident que surt del camí principal cap a la dreta (PUNT 83). Som al quintà del Grau, i el sender cap a la dreta és el camí del Matxo, que porta a la masia enrunada del Suví (ITINERARI 13). L’ignorem. De seguida vorejarem una altra zona oberta i tornarem a travessar la pista forestal. En pocs minuts potser observarem una roca a peu de camí amb una inscripció groga mig enterrada a la sorra: "Pont de Valentí - Talaixà". Pocs metres més enllà, just en una plaça carbonera marcada amb una fita (PUNT 4), trobarem un caminet planer que ve de l’esquerra. Si el prenguéssim, en pocs centenars de metres ens portaria, després de passar per una tartera i com a mínim un parell de places carboneres, al Grau Sa Didorta. L’ignorem. Després d’uns 20 minuts més, arribarem a una zona oberta (N 42º 17.785’ / E 2º 34.792’ / 657 m), inconfusible per la terra de tonalitat vermellosa, que és un bon mirador sobre la vall de Sant Aniol: a l’altra banda de la riera hi veurem l’església de Sant Feliu de Riu, el Martanyà i el Bassegoda. A la nostra banda de riera, al nord es veuen clarament els relleus de la muntanya adjacent: de dalt a abaix, Coll de la Balmeta, Coll Joel i finalment la gran timba sobre la riera, el Salt de la Núvia. Uns 15 minuts més i finalment arribarem a Talaixà, important punt de confluència de diverses rutes (PUNT 5). Des d’aquí prenem el sender GR11 (marques blanques i vermelles) en direcció a Sant Aniol. Al cap de pocs minuts el camí ens fa travessar les runes espectaculars de l’antiga masia de la Quera (PUNT 50). Pocs metres més enllà (PUNT 51), un sender puja cap a l’esquerra i ens portaria al Coll Joell (ITINERARI 13), un mirador superb sobre la vall de Sant Aniol. Seguim pel GR11, i al cap de molt poc trobem una altra bifurcació (PUNT 57), potser indicada amb les lletres "FC" pintades en vermell sobre la roca. El sender s’enfila cap a l’esquerra. Si el prenem i tenim sort, anirem trobant fites sàviament emplaçades que ens impediran perdre el camí. Estarem caminant per la zona que els mapes de l’ICC anomenen la Dolceia, i arribarem en uns 15 minuts a la Lleixa Closa, un replà sobre la vall de Sant Aniol, amb una vista que s’intueix espectacular però que les alzines tapen una mica, just a sota d’una paret que evita que puguem continuar. Si ens hi acostem al màxim, veurem l’inici d’un petit túnel d’uns 30 metres (PUNT 52) que travessa la paret i que acaba a l’altra banda en un forat obert a la timba. Es tracta del Forat de la Lleixa Closa. Això justifica les marques de pintura "FC", tot i que a la majoria de ressenyes s’ha propagat el topònim erroni "Feixa Closa" (molt menys estesa, existeix també la denominació Balma Closa). El túnel es pot recórrer fins al final si ens ajupim, gairebé si ens arrosseguem, i podrem treure el cap pel forat i contemplar el precipici. Desfem el camí per on hem vingut i retornem al PUNT 57 del GR11. Seguim pel GR11 cap al nord i aviat trobem una altra bifurcació (PUNT 53), molt evident perquè està ben senyalitzada amb un pal vertical que indica que cap a la dreta s’inicia un camí de baixada que, amb marques grogues molt evidents, ens portarà a la petita presa del Gomarell (PUNT 54). Deixem, doncs, el GR11 i prenem aquest sender descendent. Des de diversos punts del camí podrem distingir les planúries de la gran masia de la Muntada, encara habitada, just a tocar de la riera de Sant Aniol. Des del Gomarell, ja a la riera de Sant Aniol, podrem tornar cap a Sadernes sense cap dificultat caminant en sentit sud.

 

08/06/2012 17:10 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.


ITINERARI 2

2. PONT DE VALENTÍ - TALAIXÀ - BALMES D'UJA.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 1 fins al PUNT 5]-6-7-8

 

Arribem a Talaixà (PUNT 5) com a l'ITINERARI 1. Al petit prat que hi ha just al darrere de l'església de Sant Martí hi neixen dos senders (probables marques vermelles i/o verdes). No importa gaire quin agafem, perquè segueixen la mateixa direcció i de fet les marques de tots dos colors es van superposant i alternant. Anirem pujant suaument però sense treva. Al cap de pocs minuts, en una petita planura herbada, passarem al costat de la Torre, que potser ni veurem si no ens hi fixem. És una construcció ruïnosa al capdamunt d'un petit turó, una torre de guaita del segle XV tapada per les alzines. Seguim pujant, sense confusió si seguim les marques. A sota d'un alzinar arribem a una cruïlla important, el "semàfor" (PUNT 6). És una bifurcació molt ben senyalitzada amb pintades i fletxes de fusta clavades als arbres: a l'esquerra, "Comanegra 2h 30 min"; a la dreta, "Balmes d'Uja", i "Camp del Roc 1h 30 min". Anem cap a la dreta. El camí, que puja constantment, segueix estant assenyalat amb marques verdes i vermelles. No tardarem en travessar, en dues ocasions, unes  portelles de fusta des de les quals arrenquen camins a l'esquerra que pugen cap als camps del Cortal. Ignorem aquests trencalls i seguim pel nostre sender. Quan arribem al coll de la Balmeta (PUNT 7), un petit prat d'herba esquitxat per alguns pins, travessem el prat i seguim el camí, ja una mica descendent, per sota d'una pineda que s'anirà transformant progressivament en una espectacular fageda. De seguida passarem pel costat de la Balmeta (N 42º 18.666' / E 2º 34.409' / 1038 m), una mena de petita balma en una obaga, i la fageda s'anirà fent encara més densa i fosca. Finalment deixarem la fageda i sortirem a una gran zona oberta. Som a les Balmes d'Uja (PUNT 8), unes grans cavitats rocoses 300 metres per sota del Puig de sant Marc, des de les quals es domina tot el vessant de muntanya que baixa fins a Can Barrufa i Sant Aniol. A un extrem de les balmes, gairebé arran de terra, hi veurem un petit raig d'aigua fresca i molt bona que brolla quasi tot l'any. És, juntament amb la font de Sant Aniol, un dels poquíssims punts perennes d'aprovisionament d'aigua per als excursionistes en aquesta zona de l'Alta Garrotxa. Aquí hi neix el torrent de Can Barrufa, sempre eixut excepte en episodis de fortes pluges, que desemboca a la riera de Sant Aniol 500 metres més avall.

 

08/06/2012 17:11 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 3

3. PONT DE VALENTÍ - GRAU SA DIDORTA - FERRAN - TALAIXÀ.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 1 fins al PUNT 2]-82-9-86-10-11-5

 

Arribem al PUNT 2 com a l’ITINERARI 1. Prenem el camí a l’esquerra. És quasi una petita torrentera que puja fent ziga-zagues per sota del bosc. El sender pot estar bastant brut en funció de l’època de l’any, però és força evident. Potser hi trobarem marques vermelles i fites que ens poden ajudar a no desviar-nos. Al cap d’uns 10 minuts, de sobte el sender desemboca transversalment (N 42º 17.341’ / E 2º 35.224’ / 397 m) a la gran pista forestal que puja fins a la Quera. Cal seguir la pista uns 100 metres cap a l’esquerra, en direcció ascendent, i cal estar atents per apreciar el punt on tornarem a deixar-la: una marca vermella pintada en un arbre de la banda esquerra (PUNT 82) ens indica la continuació del sender, que a partir d’aquí se separa definitivament de la pista i torna a endinsar-se al sotabosc. Comencem a trobar marques vermelles, que ja no ens deixaran fins al cim del Ferran. El camí s’enfila cap al nord-oest i es fa una mica més planer. Travessem diversos cops una magnífica tartera, fins que arribem a una gran zona oberta. Mirant abaix, veiem la impressionant tartera que baixa cap a la riera de Sant Aniol. Cap amunt, grans blocs de roca que s’acumulen desordenadament. Ens hi enfilem fins arribar al peu d’una paret on hi veurem una corda gruixuda. Som al Grau Sa didorta (PUNT 9). Ens ajudem de la corda per superar la paret, i seguim pujant pels blocs de pedra, a vegades grimpant una mica. Les marques vermelles (no sempre evidents), i esporàdicament algunes fites, ens portaran al peu d’una llarga tartera, i el camí ens farà pujar per la banda dreta de la tartera. Cal caminar amb paciència i cura per intentar no fer rodolar pedres cap avall. Al cap d’uns 150 metres (lineals, no de desnivell) de pujada, les fites ens fan creuar transversalment la tartera fins a l’altra banda, al peu d’una petita cresta rocosa. Hem d’estar a l’aguait per trobar una marca vermella en un arbre, no del tot evident (PUNT 86). Localitzada aquesta marca, el camí se separa de la tartera i es fa molt agradable. Passa per darrere de la cresta i va pujant entre herbeis, alzines i algun boix. En pocs minuts arribem a una petita feixa al damunt de la qual hi ha una plaça carbonera des d’on s’albira, a l’esquerra, el cim del Plansesserres. Finalment arribarem al Coll de Terres (PUNT 10), una gran planúria herbosa, amb alguns arbres, oberta a les dues vessants: d’una banda la vall de Sant Aniol, i de l’altra les valls d’Oix. Al coll de Terres hi conflueixen diversos camins. Nosaltres ens hem de dirigir cap al nord (dreta, si venim del grau sa Didorta). De seguida ens veurem enfilant-nos per un escaler allargassat i ample, des d’on tindrem unes magnífiques panoràmiques que els arbres no ens deixaven tenir des del mateix coll. Al davant, el Planseserres. A baix a l’esquerra, el Coll de Terres, i, a la banda oposada, la casa del Maranyó i la riera d’Escales. Més lluny, també cap a la dreta, Santa Bàrbara de Pruneres. Anirem pujant sense treva per un bonic i molt evident camí flanquejat per boixos, i finalment arribarem sense cap dificultat al cim del Ferran, amb una panoràmica magnífica (PUNT 11): als peus de la muntanya, Talaixà; a davant nostre, el puig de Sant Marc; una mica més enrere, el Comanegra, i més enrere encara, els Pirineus. Per baixar fins a Talaixà, cal desfer el camí des del cim, però tan sols uns 10 metres, quan veurem una marca vermella que ens marca l’inici d’un sender que es bifurca del camí per on hem pujat i que, en direcció oposada, baixa amb un fort pendent pel mig del bosc. Al cap d’uns 15 minuts de forta baixada, arribarem als prats de Talaixà (PUNT 5).

 

08/06/2012 17:12 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 4

4. SADERNES - SANT ANIOL D'AGUJA.

 

PUNTS DE PAS: 95-99-93-1-54-16-12-27-13

 

No descrivim amb detall el camí de Sadernes a Sant Aniol perquè és un clàssic que està ressenyat fins a l'extenuació, als llibres i a Internet. És un recorregut d'una gran bellesa però molt massificat, especialment els caps de setmana i l'estiu. Tan sols mencionem els punts d'interès que anirem trobant de sud a nord:

Sadernes (càmping, hostal, Santa Cecília) - Barrera de control i caseta de fusta al pàrking 0 - Pàrking 1 - Sender (dreta) a la cova del Bisbe just abans del Pont dels Aures (PUNT 95) - Pàrking 2, antiga pedrera (PUNT 99) -  Castell s'Espasa i Passant d'en Roca - Hort d'en Roca o pàrking 3 (PUNT 93), sender al Coll Roig - Pont de Valentí i inici camí riba dreta - Pàrking 4, bifurcació pistes Riu-Muntada - Travessa de la riera per un pas de ciment: les passeres de la Farga - Inici (esquerra) pista forestal a la Quera - Restes de la Farga a l'esquerra del camí - Restes del molí de Riu a la dreta del camí - Desviació a la dreta: canvi de riba per evitar la Muntada - El Gomarell (PUNT 54), presa que abasta d'aigua Montagut, Tortellà i Argelaguer - Cingles del Salt de la Núvia a l'est i el Cingle Trencat, que baixa del Martanyà, a l'oest - Gorja del Citró (o del Prat), amb una petita platja de còdols - Pontet tibetà: canvi a riba dreta - El Goleró - Sender a l'esquerra per anar a Can Barrufa, o a Sant Aniol evitant la riera en cas de crescudes (PUNT 16) - Confluència (invisible) rieres de Sant Aniol i de la Comella o del Mas del Forn - Travessa a gual de la riera, canvi a riba esquerra - Feixes del Prat (dreta), gran planúria elevada amb un mas enrunat i, sovint, vaques pasturant - Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12), confluència amb el GR11 - Inici (dreta) camí de les Canals d'Uja (PUNT 27)- Prats del molí de Sant Aniol - Sant Aniol d'Aguja (PUNT 13).

 

08/06/2012 17:13 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 5

5. SANT ANIOL - CAN BARRUFA - PUJANT DEL JÓC - PIC DE SANT MARC - PIC DE LES BRUIXES (VARIANT: PORTELLERA - PUIG SA NOGUERA)

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4]-19-20-107-21-17-18-22-30-31

VARIANT: [ITINERARI 4]-19-20-21-17-23-24-59-32-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Arribem a Sant Aniol d’Aguja (PUNT 13) com a l’ITINERARI 4. Passem pel costat de la font i ens dirigim al nord cap al Salt del Brull. De seguida, uns 30 metres abans d’entrar a una gran clariana que serveix d’heliport per a les emergències, prenem un camí poc evident que s’enfila cap a l’esquerra. Fites i esporàdiques marques vermelles ens haurien d’ajudar. En pocs metres de desnivell passarem pel costat d’unes ruïnes. Seguint les marques vermelles arribem en uns 10 minuts a Can Barrufa, un conjunt de tres construccions. Es tracta d’un important punt de confluència de com a mínim quatre camins, que seran tractats en els itineraris corresponents. El que antigament era la casa principal (PUNT 19) apareix prenent un corriol de 15 metres cap a la dreta. Tornant al sender original, en pocs metres apareix una petita construcció i, pujant uns metres de desnivell a la dreta, una mena de refugi atrotinat amb pintades dels barrufets a la porta principal. D’esquenes a la porta, cap a l’esquerra surt el camí de l’escaler del Jóc, i cap a la dreta el del passant del Gamarús. En aquest itinerari agafem el de l’esquerra, que va pujant entre antigues feixes pel mig dels alzinars. El camí pot ser molt o gens evident, depenent del temps transcorregut des del darrer manteniment. Podem trobar abundància de marques vermelles i verdes (que assenyalen tot el llarg camí fins a Talaixà) i un camí ample i fressat, o bé tot el contrari: camí poc evident, arbres i vegetació, multitud de senders confusos. Poques zones de l’Alta Garrotxa tenen un aspecte tan canviant com el bac de Can Barrufa, en part pels nombrosos despreniments de grans blocs de pedra que es produeixen en època de pluges. Al març del 2013, el camí estava molt ben estesat, amb marques de pintura recents, i era molt clar. Progressivament anirem deixant les feixes del sotabosc i ens enfilarem més i més. Guanyarem alçada sense treva, sempre sota les alzines, acostant-nos a poc a poc a les parets cingleres. El camí ens durà a una curta canal que haurem de remuntar i que ens deixarà gairebé a tocar del cingle. Aquí cal fer un comentari. Gairebé al final d’aquesta canal potser hi trobarem una fita (PUNT 20). A partir d’aquí tenim, tan sols a uns 60 metres lineals de distància, i a 45 metres de desnivell per damunt nostre, el punt d’inici (PUNT 108) d’un corriol molt agradable que ens conduiria a la Lleixa Palomera. A Març del 2013, però, incomprensiblement no hi ha cap connexió clara entre el PUNT 20 (fita al camí principal) i el PUNT 108 (inici del corriol a la Lleixa Palomera): caldria avançar pel mig del bosc sense cap sender marcat, en general "cap amunt i la dreta" per separar-se una mica de la paret cinglera i després tornar-hi. Però tornem al camí principal. Superada la curta pujada de la canal, el camí ens deixa pràcticament a tocar de la paret cinglera, que resseguim cap a l’esquerra. En menys de 30 metres el recorregut passa per un punt (PUNT 107) molt característic: estem pràcticament enganxats a la paret, i des d’aquest punt observem a la nostra esquerra una molt marcada, ampla i llarga canal, probablement atapeïda de blocs de pedra precipitats des del capdamunt del cingle en alguna tempesta. Aquesta canal forma part del camí clàssic del Pujant del Jóc, el que s’explica a les ressenyes  clàssiques. Segurament a causa dels despreniments de roca, actualment no és una bona opció pujar (o baixar) per aquesta canal, i per això el camí "nou" ens ha fet pujar per un altre lloc. Continuem pel camí, que segueix ben marcat amb pintura vermella i verda. Menys de 80 metres més enllà, trobarem un sender cap a l’esquerra (PUNT 21) que sembla que torni a baixar cap a la vall. És el camí que travessa el torrent del Bac de Can Barrufa i porta a les Jaces Veies (ITINERARI 12). Seguirem pujant sense treva. Passarem per una plaça carbonera, un excel·lent mirador sobre la vall, farem ziga-zagues per caires i parets, superarem una petita cinglera gràcies a l’Escaler del Jóc, i finalment, després de més ziga-zagues, entrarem al sotabosc i confluirem (PUNT 17) amb el camí de les Balmes d’Uja. El seguim cap a l’esquerra, en direcció a les Balmes. Al cap d’uns 100 m trobem un petit sender que puja cap a la dreta (PUNT 18). Potser hi trobarem unes pintades a la roca: "SA" cap a un costat, "CN" cap a l’altre (Sant Aniol i el Comanegra, respectivament). Prenem el corriol. Aquest corriol ens permet arribar més directament al puig de Sant Marc, evitant la petita marrada que passa pel coll de la Portellera. El corriol, en forta ascensió, és brut i no del tot evident. Cal estar alerta i seguir la intuïció, tot i que probablement les marques vermelles ens ajudaran. Desembocarem en una mena de collet amb herba, on cal girar a l’esquerra. De seguida entrarem en una contundent fageda i veurem marques grogues molt evidents pintades als arbres. Es tracta del camí, més fressat, que ve del Camp del Roc. Cal seguir el camí cap a l’esquerra, en ferma ascensió pel mig de la fageda. Finalment arribem al coll de Sant Marc (PUNT 22). Des d’aquí tindrem una visió clara del pic de Sant Marc (PUNT 30) a l’esquerra i del pic de les Bruixes (PUNT 31) a la dreta. Podem pujar a tots dos cims per camins bastant evidents. Atenció al sender que puja al pic de les Bruixes: en algun punt és una xic perdedor i hi ha un gir a la dreta, en principi destacat amb marques de colors, que evita que entrem en un immens camp de falgueres. En general sempre cal seguir la carena.

 

VARIANT:

Ens situem un altre cop al PUNT 17. Però ara anem cap a la dreta, en direcció contrària a la de les Balmes d’Uja. Una fletxa clavada en un arbre informa: "Camp del Roc" cap a la dreta. De seguida arribem al coll de la Portellera (PUNT 23). No és res més que un pas estret, una escletxa, entre dues parets baixes, no gens imponents. Com a curiositat administrativa, quan travessem aquesta escletxa ja no som a la Garrotxa, sinó a l’Alt Empordà. El camí ens portaria cap al Camp del Roc, però pocs metres després de travessar la Porterella, trobarem una bifurcació (PUNT 24) a la dreta, probablement marcada amb una fletxa de color groc fluorescent. Entrem en una fageda i seguim un camí bastant evident. Comencem a trobar marques vermelles als arbres. Cal estar alerta per trobar una fletxa fluorescent pintada en un arbre, que indica un trencall cap amunt a la dreta (PUNT 59). Si seguíssim les marques vermelles dels arbres, el camí ens duria a fer la volta al Puig Sa Noguera i ens portaria a l’altra banda de la muntanya, retrobant el camí que puja al Sa Noguera des de la Lleixa Palomera. Explicarem la ruta en un altre itinerari. Prenem el trencall que puja cap a la dreta. És un sender poc clar i força brut, que de seguida ens condueix a la carena. Cal resseguir-la cap a l’esquerra. El camí es pot fer molt perdedor, però en general només cal no separar-se gaire de la carena. Al cap d’uns 100 metres arribem a un collet, el camí es fa més evident, apareixen clapes d’herba, i 100 metres més enllà (en la mateixa direcció) arribem, pujant uns 30 metres més, al cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32). És més una petita planúria herbosa que no pas un cim evident, perquè els arbres impedeixen que gaudim d’una bona vista.

08/06/2012 17:14 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 6

6. SALT DE LA CAPA PER LA RIBA ESQUERRA.


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4]-14-15-34-35-33

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.


Arribem a Sant Aniol d’Aguja (PUNT 13) com a l’ITINERARI 4.Hi ha una petita confusió sobre el Salt de la Capa: per als barranquistes es tracta d’un immens salt d’aigua a dins del barranc de la riera de Sant Aniol, de 46 metres d’alçada, aigües avall del Clot de les Puces i que només es pot baixar rapelant. Per als excursionistes, es tracta d’un petit i preciós saltet d’uns 10 metres, gairebé a continuació de l’anterior, amb una protuberància de roca calcària en forma de capa estesa que acaba en una gran marmita, ampla i poc fonda, on ens podem banyar tranquil·lament. El racó és un dels més bells de l’Alta Garrotxa, i poc visitat per la dificultat d’accés. Des de Sant Aniol prenem un caminet amb discretes marques vermelles que surt de la riba esquerra de la riera, just en el punt on s’acaba una passera de fusta arran d’aigua, molt malmesa. Comencem a pujar fent ziga-zagues pel sotabosc i en uns 15 minuts arribem al Coll de Clarioles (PUNT 14), una petita placeta amb menys densitat d’arbres. Si continuéssim seguint les marques vermelles, estaríem fent el Camí de les Canals d’Uja. Però girem a l’esquerra, seguint marques de pintura molt evidents. Al costat esquerre de l’inici del camí, una gran roca té una pintada mig esborrada que diu "La Menera, 4h 30min" (La Menera és un poble de la banda francesa). Comencem una forta pujada pel mig de les feixes, fins que arribem a una paret. A partir d’aquí el camí s’hi enfila fent amples ziga-zagues a dreta i esquerra, fins que arribem a un bonic mirador sobre l’ermita de Sant Aniol i el Bac de Can Barrufa. Si ens hi fixem bé, podrem veure el teulat de la casa de Can Barrufa. Just després d’aquest mirador trobarem una roca enfonsada al mig del camí, probablement amb una Y pintada de color groc (PUNT 15). Si prenguéssim el camí de la dreta, les marques grogues ens portarien a Can Llebre. En parlarem a l’itinerari 8. Prenem el de l’esquerra, que progressivament va baixant cap a dins del bosc d’alzines. No hi ha marques de cap tipus, tan sols fites sàviament erigides que cal seguir al peu de la lletra. Finalment, en uns 25 minuts arribem al llit de la riera, on una petita placa de fusta clavada en una roca, destinada als barranquistes, diu "Punt de sortida" (PUNT 34). Estem en un punt de la riera situat entre la part inferior del Salt de la Capa i la part superior del Salt del Brull. A pocs metres cap a l’esquerra arribem a la part superior del Salt del Brull (PUNT 35). I, seguint el curs de la riera cap a la dreta, o sigui remuntant les aigües, arribem en 5 minuts a la part inferior del Salt de la Capa (PUNT 33).

08/06/2012 17:14 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 7

7. SALT DE LA CAPA PER LA RIBA DRETA.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 fins al PUNT 16]-55-56-19-79-61-35-33

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Al camí de Sadernes a Sant Aniol (ITINERARI 4), a l’alçada del Goleró, just després de creuar la passera de fusta penjada amb cables metàl·lics que ens deixa a la riba dreta, el camí se separa una mica del llit rocós de la riera i s’endinsa breument al sotabosc. Menys de 100 metres després, just abans que el camí torni a travessar la riera per anar a les feixes del Prat, arribem al PUNT 16: a l’esquerra del camí, sota uns arbres, hi apreciarem una antiga feixa, una mena d’escaló. De fet, aquest punt és fàcilment localitzable a juny del 2012, ja que hi ha clavada una fletxa de fusta en un arbre, amb la inscripció "Sant Aniol (sense passar per la riera)". Prenem el sender que s’enfila cap a l’esquerra. No és gaire clar i pot resultar una mica perdedor pel fet que no hi ha marques, i contínuament trobem bifurcacions. En general, cal anar pujant pel sender que ens sembli més clar, sempre en direcció nord-oest. Cal evitar en particular una bifurcació que planeja cap al nord (dreta) just després de travessar un torrent sec, i que en realitat esdevé de seguida un ample camí, paral·lel a la riera de Sant Aniol, i que més endavant torna a confluir amb els camins "de marques grogues" que van de Sadernes a Sant Aniol. La norma general és sempre pujar, i en cas de dubte triar l’opció que ens allunyi de la riera. Al cap d’uns 15 minuts el nostre sender desemboca en el GR11, en un punt (N 42º 18.837’ / E 2º 35.141’ / 499 m) en què precisament el GR no està gaire ben indicat: cal fixar-s’hi per trobar marques vermelles i blanques en algun arbre. Seguim pel GR11 cap amunt (esquerra), però només uns 80 metres, ja que de seguida trobem una bifurcació molt clara (PUNT 55). A la nostra dreta apareix un camí ample, amb aspecte de pista forestal abandonada, mentre que el GR11 continua cap a l’esquerra en direcció al Salt de la Núvia. Probablement veurem una pintada de color blau en un arbre. Deixem el GR11 i prenem aquesta antiga pista cap a la dreta, que és un dels diversos camins d’accés a Can Barrufa. És un camí pràcticament planer que transcorre en direcció nord els primers 200 metres, i que després gira cap a l’oest per endinsar-se a l’obaga. Tindrem esporàdiques ullades de les ruïnes de Can Barrufa i dels cingles que baixen del Puig Sa Noguera. En uns centenars de metres més, observarem a la nostra esquerra, pràcticament a tocar del camí, algun exemplar immens de castanyer (N 42º 18.962’ / E 2º 34.971’ / 524 m). De fet, aquí l’alzina comença a cedir pas als castanyers i a algun avellaner, i tot el vessant de muntanya que queda a la nostra esquerra, que està encarat al nord, és una magnífica castanyeda, molt diferent al típic bosc d’alzina que trobem per tota l’Alta Garrotxa. Podríem endinsar-nos en aquesta castanyeda quan, uns metres més endavant, trobem una bifurcació (PUNT 56): un sender cap a l’esquerra penetra al bosc i ens acabaria portant a les Jaces Veies i al Coll Joell. L’ignorem. Poc més endavant el nostre camí travessa el torrent i arriba de pla a Can Barrufa (PUNT 19). Localitzem, tal com hem explicat a l’ITINERARI 5, la porta amb pintades dels barrufets. A 5 metres de la porta hi neix un sender que puja en direcció nord-est (dreta). Als primers metres és ben evident, però de seguida esdevé molt confús per la gran quantitat de senders que es bifurquen uns dels altres. Cal seguir sempre el camí que sembli més clar, i ens pot ajudar molt la presència d’algunes fites i, especialment, d’algunes marques de pintura rosa, força disperses i desdibuixades però essencials per no perdre el camí. De fet, aquestes antigues marques indiquen el camí de sortida d’emergència dels barranquistes des del punt superior del Salt del Brull, que de fet és on ens dirigim. Les fites i les marques roses ens porten, en uns 12 minuts, al peu d’una paret, encara sotabosc. Pugem cap a la dreta per un curt escaler i de seguida sortim a cel obert. Som a l’inici del Passant del Gamarús (PUNT 79). Trobem unes cadenes sortosament clavades a les roques (juny 2012), i les utilitzem per anar pujant. Sense aquestes cadenes, la pujada (i especialment la baixada si fem el camí invers) seria molt delicada. Al final de les cadenes arribem a una cornisa que hem de seguir cap a la dreta. És molt estreta en un parell de punts, i tenim timba, de manera que psicològicament és dur. Arribem al caire i, a l’altre costat, seguint un altre cop fites i marques roses, baixem uns quants minuts per sotabosc perdent una desena de metres de desnivell. De seguida els recuperem i arribem a un excel·lent mirador (PUNT 61) del Salt de la Capa i les enormes parets que l’envolten. El mirador es troba a la part inferior d’unes roques cantelludes que des de l’esquerra baixen del caire del cingle i que hauríem de remuntar si volguéssim anar cap a la Lleixa Palomera o el Puig Sa Noguera. El mirador està fitat, però en tot cas és molt evident perquè la visió del Salt de la Capa és immillorable i directa. A partir d’aquest punt, obert, ens tornem a endinsar al bosc en direcció descendent. Hem d’anar amb compte i seguir les fites i les marques roses. El camí, en fort descens, és brut i carregós. Si no estiguéssim envoltats de les alzines que ens tapen la visió del que hi ha tan sols uns metres sota els nostres peus, no gosaríem baixar per aquí. A mitja baixada trobarem una tartera llarga i estreta, que hem de baixar fins el final. Uns metres abans del final de la tartera sembla que ens podríem desviar per un trencall a l’esquerra, però ho hem d’ignorar. Després de la tartera seguirem baixant i el soroll de l’aigua de la riera anirà augmentant. Gaudirem d’esporàdiques ullades al riu, fins que de sobte desembocarem al llit de la riera, just a tocar de la part superior del salt del Brull (PUNT 35), per damunt de la roca on els bombers hi han instal·lat una placa de fusta amb informació del salt. De fet, si ens hi fixem bé, al final del camí, i abans de fer l’últim pas que ens deixarà a la riera, veurem una altra placa de fusta que diu "camí de sortida", indicant amb una fletxa cap a la direcció d’on venim. Finalment, remuntant les aigües arribem en 5 minuts a la part inferior del Salt de la Capa (PUNT 33).

08/06/2012 17:15 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 8

8. CAMÍ DE CAN LLEBRE - CAMÍ DELS BOIXOS - CAMP DEL ROC - BALMES D'UJA

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 6 fins al PUNT 15]-46-43-44-45-44-43-41-29-25-23-17-18-8

 

Com a l'ITINERARI 6, passem per Sant Aniol i el Coll de Clarioles i arribem a la roca amb una Y de color groc que marca l'inici d'una bifurcació (PUNT 15). En aquesta ocasió prenem el camí de la dreta. És el camí de Can Llebre,  actualment (juny 2012) ben indicat amb marques grogues i també vermelles. Les vermelles, de fet, ens guien fins al punt de la riera anomenat el Clot de les Puces, on els barranquistes comencen el descens, i les grogues acaben desviant-se cap amunt i empalmant amb el Camí dels Boixos. El camí d'en Llebre és agradable i de tant en tant té unes vistes espectaculars sobre la vall de Sant Aniol. La timba, en general, queda dissimulada per la vegetació, tot i que alguns passos concrets poden resultar delicats per persones amb vertigen. Un d'aquests passos és una petita grimpada que cal fer just després d'un escaler, el Pujant del Llebre. Una alzina fortament arrapada a la pedra ens marcarà l'inici de la grimpada, d'uns 10 metres. No és gens difícil, però pot portar algun problema a gent insegura. Superat aquest pujant, entrem un altre cop a un sotabosc d'alzines, just en una menuda tartera de petits rocs (PUNT 46). Segons algunes ressenyes, just aquí hi ha d'haver un caminet que s'enfila uns metres cap a la dreta. Però, en general, aquesta connexió és inexistent o molt difusa. Pugem, doncs, per on ens sembli millor (per exemple, pel mig de la petita tartera). De seguida veurem a la nostra esquerra una paret vertical formada per una gran roca. Hem de seguir pujant uns metres fins a trobar un sender difús que, planejant cap a l'esquerra, ens porta al capdamunt d'aquest gran balcó (PUNT 115). Des d'aquí gaudirem d'una vista impressionant: cap avall, la part més salvatge de la riera de Sant Aniol, amb els ràpids i els salts d'aigua al mig dels espadats; més amunt, cap al nord, un paisatge radicalment diferent, suau i amable, amb la masia de Can Morató en la llunyania. Deixem el balcó i seguim caminant. En poques passes trobarem el Camí dels Boixos, que enllaça des de la nostra dreta. És un camí molt bonic, inconfusible, que transcorre paral·lel al Camí d'en Llebre i que està flanquejat per preciosos matolls de boix. En general tots dos camins tenen unes vistes espectaculars, però el dels Boixos és menys agosarat. Seguim pel Camí dels Boixos cap al nord (esquerra). El camí d'en Llebre, que acabem de deixar, ens acompanyarà durant tot el recorregut tan sols uns metres per sota nostre. Al cap d'una estona apareix una bifurcació (PUNT 43), un caminet que, en direcció descendent i travessant pel mig d'unes feixes ruïnoses, ens torna a portar al Camí de Can Llebre, just a les runes de l'antic (i actualment gairebé invisible) mas de Can Llebre. Ens desviem temporalment del camí agafant aquest sender a l'esquerra. Baixem per les feixes seguint marques grogues molt evidents i de seguida (PUNT 44) ens adonarem que hem tornat al Camí d'en Llebre. Cap al sud (esquerra), les marques grogues ens tornarien al PUNT 46. Anem cap a la dreta, seguint marques vermelles i gaudint de vistes impressionants sobre el llit de la riera. Finalment entrem en un bosquet humit i arribem al Clot de les Puces (PUNT 45), un accés a la riera des del qual els barranquistes comencen el seu descens. Desfem camí i tornem enrere al PUNT 43 del Camí dels Boixos. Només uns passos més endavant, trobem una bifurcació, en una petita placeta flanquejada per roques. A la dreta veurem una petita fita i, en una roca, hi veurem una taca vermella difusa i una creu de color crema. És l'inici del "camí de les marques crema" (el nom és meu), que enllaça amb el Coll Sa Bassa i també ens permetria pujar al Puig de les Canals (ITINERARI 15). Si ignorem aquesta bifurcació i seguim pel Camí dels Boixos, sempre envoltats de matolls de boix, finalment anirem a desembocar a una pista forestal (PUNT 41), en un revolt molt pronunciat de la pista, indicat amb marques grogues i un parell de grans fites. Per aquesta pista, a la dreta aniríem a Ribelles. L'agafem cap a l'esquerra. Seguim per la pista durant uns quants quilòmetres. Durant el recorregut travessem diversos torrents, la major part de l'any secs. En un moment donat travessem la riera de Sant Aniol. Al cap de pocs minuts, trobem una zona oberta, amb diverses bifurcacions. Uns rètols de fusta en forma de fletxa, clavats als arbres, ens van indicant algunes direccions: a la dreta, les ruines de Cal Domer; una mica més endavant, cap a l'esquerra, el Camp del Roc; i, seguint recte, a Can Morató. Prenem la desviació cap a l'esquerra i seguim la pista, en pujada suau però constant, cap al Camp del Roc. Al cap d'uns vint minuts arribem a una petita zona oberta, a tocar del Camp del Roc (PUNT 29), conjunt de ruïnes que observarem perfectament al turó del davant. Es tracta d'una casa que va allotjar alguns refugiats de la Primera Guerra Mundial. Un cop visitat el Camp del Roc, tornem al camí carreter i seguim un centenar de metres més. De seguida trobem, a l'esquerra, un caminet que neix a la pista (PUNT 25). Unes fletxes de fusta indiquen "Sant Aniol, 1h 40 min; Talaixà, 1h 50 min". El prenem i arribem de seguida al Coll de la Portellera (PUNT 23). Travessat el coll, que no és més que un petit pas estret entre dues parets poc imponents, el camí gira cap a la dreta. De seguida trobem a l'esquerra la confluència amb el camí que ve de Sant Aniol pel pujant del Jóc (PUNT 17) i, una mica més endavant, l'inici d'un sender a la dreta que puja al cim de Sant Marc (PUNT 18). Pocs metres més enllà, arribem a les Balmes d'Uja. Podem tornar cap al Pont de Valentí passant per Talaixà si fem l'ITINERARI 2 en sentit invers. 

 

13/06/2012 18:16 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 9

9. CAMÍ DE LES CANALS - LLEIXA GROSSA - PLA BALLADOR - FONT DEL SANT - BALMA DEL DAVALLANT - COLL SA BASSA - RIBELLES - PUIG DEL CASSO.

 

[ITINERARI 6 fins al punt 14]-47-36-37-113-38-40-88-48

 

Arribem al Coll de Clarioles (PUNT 14), com a l’ITINERARI 6. Prenem el camí de les Canals d’Uja, senyalitzat amb marques vermelles, que surt del coll en direcció est. Aquest camí voreja el Puig de les Canals (o del Mas d’en Coll) per la banda est. Al començament el camí discorre plàcidament, però de seguida arribem als peus d’un torrent que baixa del cim. El camí ressegueix el llit de la torrentera, agafa molt de pendent i es fa molt pedregós i feixuc. Més endavant s’enfila per les parets de la muntanya i ressegueix una altra torrentera. Tots aquests torrents, pedregosos i generalment bruts, s’anomenen "les Canals", neixen al cim del Mas d’en Coll i desemboquen a la riera (o torrent) de la Comella, que al seu torn acaba desembocant a la riera de Sant Aniol. El camí es va enfilant molt decididament. Al cap d’uns 20 minuts arribem a una mena de petita planúria rocosa situada al peu de la muntanya. És la Lleixa Grossa (PUNT 47). Hi neix un camí cap a la dreta, que ens portaria als Girans i Can Boac. Nosaltres no deixem el camí de les Canals, i per tant seguim les marques vermelles enfilant-nos un altre cop per la paret del puig, seguint ocasionalment el llit d’alguna torrentera. Al cap d’uns 20 minuts de forta pujada el camí comença a planejar i arribem al Pla Ballador (PUNT 36), una petita planúria oberta que ens ofereix una panoràmica de la vall de la riera de la Comella. Hi veurem el vessant nord del Martanyà, i altres cims propers com el Bassegoda, la Serra de Banyadors o el Puig Salarsa. Des d’aquest pla arrenca dissimuladament el Camí dels Boixos (ITINERARI 8), en direcció a la muntanya que estem vorejant. Com a màxim hi trobarem una fita a sota de les alzines que ens indica el començament d’aquest camí. Nosaltres no ens desviem del camí de les marques vermelles, que a partir d’ara té un pendent molt suau i pren direcció nord. Al cap de pocs minuts trobarem una bifurcació (PUNT 37). El ramal que va cap a la dreta, que de fet és el que segueix marcat amb pintura vermella, ens portaria a la Comella [si anem curts d’aigua podem agafar-lo durant uns 6 minuts, i de seguida arribarem a la Font del Sant (PUNT 112), un petit raig d’aigua boníssima al peu d’una balmeta foradada]. Continuem pel ramal de l’esquerra. Hem perdut les marques vermelles, però el camí és molt clar. De seguida passarem per la Balma del Davallant (PUNT 113), de notables dimensions, i continuarem el camí, sempre en direcció nord-nord-oest. Aquest és el camí de Ribelles, que fan servir els catalans del nord per baixar a Sant Aniol el dia de "l’Aplec dels Francesos", que se celebra el diumenge de Pasqua Granada. Al cap d’una estona potser trobarem una bifurcació, un caminet que parteix del nostre camí principal cap a la dreta, en direcció descendent, just quan a davant nostre, en direcció nord, hi veiem un gran turó arrodonit i no gaire alt (908 metres, contra els 830 en què es trobem ara). Ignorem aquesta bifurcació i seguim. De seguida, després d’una breu pujada d’un centenar de metres, arribarem al Coll sa Bassa (PUNT 38), una zona oberta bastant bruta i poc clara, punt de confluència d’almenys tres o quatre camins. El coll està flanquejat bàsicament per dos cims: a la nostra esquerra, o sigui al sud, el Puig de les Canals (o del Brull), la falda sud del qual és una fageda que mor justament al coll on ens trobem. Al nord, o sigui si ens posem d’esquenes a la fageda del Puig de les Canals, hi veurem el turó de 908 metres que ara hem de superar per arribar, a l’altra banda, a l’ermita de Sant Julià de Ribelles. Des de la part sud del Coll sa Bassa hi surt un camí (senyals de color crema) que s’endinsa a la fageda i ens permetria pujar al cim de les Canals (ITINERARI 15). Hem de deixar aquest camí a la nostra esquena i anar a trobar, a l’altra banda dels arbres, un camí marcat amb fites que segueix pujant cap al nord i que ens permetrà vorejar el turó. Aquest camí és brut, al començament s’enfila per una zona d’antigues feixes a sota de l’alzinar i té diverses opcions, totes marcades amb fites. Bàsicament, podem vorejar el turó per la banda est o per la banda oest. En qualsevol cas, arribarem al coll de Sant Julià (PUNT 40), just en el punt en què el sender desemboca en una pista forestal. Hi veurem una cadena. Just al costat de la cadena hi neix un sender que en 5 minuts ens deixarà a l’ermita de Sant Julià de Ribelles (PUNT 88). Per continuar fins al Puig del Casso, hem de prendre la pista forestal des del prat de l’església cap a la dreta (nord), barrada amb una cadena. Al cap d’uns 150 metres, prenem un sender a la dreta que s’endinsa al bosc. De seguida el camí es bifurca. El camí de la dreta va fins al Mas Sobirà i ens permetria anar fins a l’Hostal de la Muga i continuar fins a França. Prenem el de l’esquerra, ben senyalitzat amb marques grogues. Encetem una pujada constant, a vegades grimpant una mica. El camí és molt variat, amb zones boscoses, herbeis i roquissars. Hi ha prou marques per arribar sense problemes fins al cim del Puig del Casso (PUNT 48), en uns 50 minuts. Des del cim la vista és espectacular: en direcció nord-oest, una gran llengua de terra vermellosa enfonsada entre dos parets verticals, a tocar del naixement de la Muga; en direcció est, diversos cims de l’Empordà i el Vallespir. I, al darrere, el teló de fons del Pirineu, amb el Canigó en primer terme i el Balandrau i cims adjacents més cap a l’oest. Una observació: uns 15 minuts abans d’arribar al cim passarem per un petit coll on, si estem atents, veurem que el camí de les marques grogues es bifurca. El camí que surt baixant cap a la dreta (oest) també està senyalitzat amb marques grogues, i segurament arriba fins al Mas Sobirà. Una darrera observació: en algun punt prop d’aquest coll, una mica més avall, hi ha d’haver una bifurcació, probablement no senyalitzada amb pintura, que permet desviar-se cap al sud-oest i arribar a Cal Domer (PUNT 49).

13/06/2012 18:35 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 10

10. PONT DE VALENTÍ - GRAU SA DIDORTA - COLL DE LA BASSA - BALMA DEL CORNETA - RIERA D’ESCALES - CELLER DE LA MANLLADA - COVA DE COLL ROIG - COVA DE LES MONGES

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 3 fins al PUNT 10]-62-63-64-65-66-67-89-90-89-91-28-165-92-28-93-1

 

Cal arribar al Coll de Terres (PUNT 10) com a l’ITINERARI 3. Al coll, cal que ens movem pel prat cap a l’esquerra (sud) per trobar l’inici de dos camins que baixen al Maranyó: primer trobarem el que hi baixa directe (oest), i uns metres més enllà, cap al final del prat, un altre de molt evident que és el que agafarem nosaltres. És un camí força fressat que voreja el puig de Plansesserres deixant-lo a la nostra dreta. Primer transcorre per sotabosc d’alzina, però de seguida arribem a una pineda, s’obre una mica el bosc i de sobte el camí es fa tan agradable que no sembla de l’Alta Garrotxa. Som als prats de Plansesserres (PUNT 62). El camí és ample i suau, hi ha molta herba, i més pins que no pas alzines. El camí transcorre sempre en direcció oest, deixant ja el puig al nord. Més endavant reapareixen les alzines i es van alternant amb els pins. En uns 20 minuts (des del coll de Terres) arribem a un dels llocs més amables de l’Alta Garrotxa: el Coll de la Bassa (PUNT 63), una magnífica planúria herbada al capdamunt dels Espàrrecs, uns cingles que flanquegen la riera d’Escales, des de la qual es tenen unes vistes impressionants de la Cresta de Gall i el Bestracà, el Ferran, Santa Bàrbara de Pruneres, la riera d’Escales i el Pirineu. El sender que ens ha portat aquí (el de Plansesserres) es troba transversalment amb un altre camí. Cap a la dreta ens portaria al Maranyó. El prenem cap a l’esquerra. Una fita ens en marca l’inici. En pocs metres, potser començarem a observar esporàdiques numeracions de color vermell als arbres (posades pels caçadors). Al cap de molt pocs metres (PUNT 64), a la dreta, comença un camí descendent (parell de marques vermelles i probable fita) que baixa cap a la Balma del Corneta. Si l’ignorem i seguim pel camí principal, seguirem trobant probables marques vermelles als arbres, travessarem com a mínim tres o quatre places carboneres, i de tant en tant, i segons l’estat general del camí, anirem observant feixes o antigues parets que flanquegen el sender, que devia haver estat molt utilitzat pels carboners. Arribarem a un excel·lent mirador de les rieres d’Escales i de Sant Aniol, el Castell s’Espasa, el Coll Roig i la Cova del Bisbe. A partir del mirador el camí es pot fer molt perdedor. Estem caminant pel capdamunt dels cingles de la Manllada, però sembla que el sender no porti enlloc. Si ens hi fixéssim bé, però, el camí acabaria desembocant al PUNT 164, un aeri mirador al peu d’una penya molt vertical, que és el final de la pujada per la Cresta dels Innocents, una carena estreta i punxeguda que s’origina a la Cova de les Monges i que s’enfila fins aquí superant gairebé 500 metres de desnivell. És absolutament forassenyat intentar recórrer aquesta cresta de baixada per tornar des d’aquí a la Cova de les Monges, ja que la grimpada negativa és molt perillosa (en canvi, es pot fer sense gaires problemes en sentit ascendent). Tornem enrere al PUNT 64. Podrem baixar pel sender que neix aquí si seguim les marques vermelles. Al cap d’uns 8 minuts de ziga-zagues, passarem per una zona oberta (N 42º 17.138’ / E 2º 34.498’ / 611 m) i poc després, just en una corba a l’esquerra marcada amb dues taques vermelles sobre dues petites roques del camí, si ens hi fixem bé i mirem cap a la dreta, resseguint la paret, podrem intuir, a tan sols uns 30 metres, la Balma del Corneta (PUNT 65). És una balma força profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un antic dipòsit d’aigua o un forn. Si tornem al camí, seguint les marques vermelles arribarem en poca estona a un coll molt evident (PUNT 66), la Veta, des del qual tindrem una bona vista del Celler de la Manllada a l’est. El camí, amb les marques vermelles, segueix baixant fent ziga-zaga fins a desembocar a la riera d’Escales (PUNT 67). Aquest punt d’entrada (o de sortida) és molt difícil de veure des de la mateixa riera, tret que hi hagi algunes fites que l’indiquin. A partir d’aquí l’itinerari segueix el llit de la riera d’Escales cap a l’esquerra. Per tant, només es pot completar si la riera baixa seca, cosa que passa la major part de l’any. Si porta aigua, haurem de tornar enrere, o bé podem intentar buscar un pas fins a l’altra riba, on hi neix un camí probablement fitat que ens tornaria a la riera de Sant Aniol passant pel Coll de Jou. Caminarem pel llit de la riera sense més dificultats que l’haver de buscar els millors passos entre les roques. Els cingles ens contemplaran a banda i banda. Estarem envoltats d’un silenci absolut, tan sols esporàdicament interromput per les evolucions de les cabres a dalt dels cingles. De seguida la riera descriu una gran corba cap a l’esquerra, per continuar tot seguit en línia recta cap al nord-est. En menys d’un Km farem una altra gran corba, ara cap a la dreta. Just al mig de la corba hauríem de veure un punt a la nostra esquerra, probablement marcat amb fites (PUNT 89), que és l’inici d’un viarany que ens permet pujar, en uns 20 minuts, fins al Celler de la Manllada. El sender s’enfila per unes penyes, entra a un alzinar i arriba a peu de cingle. Després d’unes ziga-zagues ens condueix a unes lloses que cal travessar en diagonal cap amunt (direcció est). Finalment arribem a la balma (PUNT 90). Desfent camí tornem a la riera, al PUNT 89. Seguim el curs de l’aigua cap a l’esquerra. Acabem de fer la corba cap a la dreta que havíem deixat. Ara el llit segueix en línia recta cap a l’est, fins que al cap d’uns centenars de metres, just abans d’un altre gir molt marcat cap a la dreta, observarem perfectament al davant nostre una enorme obertura a la roca, a la qual ens podem enfilar fàcilment. És la cova de Coll Roig (PUNT 91). Seguint el llit de la riera, de seguida veurem, en un sorral, un sender a la nostra esquerra, que s’endinsa a la vegetació arbustiva de la riba i que finalment ens permet abandonar-la. Pujarem en breus ziga-zagues per un alzinar i arribarem a un petit coll molt evident, de terra vermella (PUNT 28): és el Coll Roig. Ja som a pocs metres per damunt de la riera de Sant Aniol, però abans de baixar-hi (cap a la dreta), visitarem la cova de les Monges: seguim recte, ens enfilem de seguida per unes roques i passem per una cornisa molt encinglada i aèria, amb vistes sobre l’hort d’en Roca (pàrking 3 de la pista que ve de Sadernes). Tot seguit entrem a l’alzinar i finalment girem cap a l’esquerra. Al peu d’un breu tram ascendent, relliscós, hi trobarem una corda que ens ajudarà (uns metres abans, al PUNT 165, potser haurem observat una bifurcació a la dreta que ens acostaria breument un altre cop cap al riu, per tornar-se a enfilar de seguida, superar la cova de les Monges per la seva banda dreta, i dur-nos a l’inici de la Cresta dels Innocents). Al capdamunt de la corda, pocs metres a la dreta hi trobarem un últim graó rocós pel qual ens haurem d’enfilar per accedir a la Cova de les Monges (PUNT 92). És una gran cavitat, de 27 metres de fondària i sostre alt, on s’hi han trobat restes de l’Edat del Bronze. Al contrari del que passa amb la cova del Bisbe (que queda a l’altra banda de la riera), la seva cavitat queda força dissimulada pels relleus i les alzines i no és fàcilment visible des de la distància. Desfem camí, i des del Coll Roig prenem el camí descendent que ens deixarà al llit de la riera de Sant Aniol, pocs metres més enllà de l’hort d’en Roca o pàrking 3 (PUNT 93). Haurem de creuar la riera a gual cap a l’esquerra per arribar al pàrking. Per tornar al Pont de Valentí només ens cal caminar per la pista uns 200 m en direcció nord.

13/06/2012 18:39 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 11

11. PONT DE VALENTÍ - EL SUVÍ - EL PUIG - LA QUERA - COLL JOELL - JACES VEIES - CAN BARRUFA - SANT ANIOL

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 1 fins el PUNT 83]-84-85-50-51-58-94-81-56-19-13

 

Sortim del Pont de Valentí i seguim l'ITINERARI 1 fins el Quintà del Grau (PUNT 83). Aquí deixem el sender principal i ens desviem cap a la dreta. El sender és força brut i no està indicat ni amb marques ni amb fites, però és bastant evident. Planeja pel mig de les antigues feixes d'una masia actualment en ruïnes, el Suví, a la qual arribem en menys de 10 minuts (PUNT 84). Trobarem les ruïnes, en un estat lamentable, a la dreta del nostre camí. Seguim pel mateix sender, brut però no perdedor, que ara transcorre, a uns metres de desnivell per sota, gairebé paral·lel a la pista forestal que uneix les passeres de la Farga de la riera de Sant Aniol amb la masia de la Quera. En general el camí planeja, fins que travessem un torrent i llavors guanyem una mica d'alçada. El caminet acaba desembocant en una zona ampla i més oberta, que sembla un punt de confluència de diversos camins (N 42º 17.959' / E 2º 35.095' / 521 m). Aquí cal seguir el sender cap a l'esquerra. Ens enfilem pel darrere d'una roca i pocs metres més amunt trobem una portella de fusta (N 42º 17.985' / E 2º 35.077' / 540 m) que impedeix la sortida de les vaques que sovint pasturen pels prats que trobarem dos centenars de metres més amunt. Travessem els prats, sempre pujant en direcció nord-oest i seguint el petit traç sobre l'herba. Al final del prat passarem pel costat d'unes altres ruïnes, les del mas del Puig (PUNT 85), i confluirem definitivament a la pista forestal que va a la Quera. El més còmode aquí és seguir caminant per la pista, fins que després de poc menys d'un parell de kilòmetres arribem a la gran masia de la Quera (PUNT 50). Veurem que el sender de gran recorregut GR-11 travessa les diverses construccions, totes en ruïnes. Prenem el GR-11, indicat amb marques blanques i vermelles, en direcció est (dreta), o sigui cap a Sant Aniol. A tan sols 100 m de la casa, però, veurem el naixement d'un petit sender que surt del GR en direcció ascendent cap a l'esquerra (PUNT 51). El prenem. Iniciem una dura i constant pujada que ens farà travessar alzinars i zones rocoses. Si el cansament ens permet estar atents, observarem la presència d'algunes places carboneres. Cal estar alerta i seguir les fites, sense les quals seria molt fàcil perdre's. Finalment, després de més de mitja hora de dura pujada, arribarem al Coll Joell (PUNT 58). Una probable fita ens marcarà el punt exacte. Des d'aquest punt, si ens separem uns metres del camí i ens acostem a la timba, podrem gaudir d'un mirador extraordinari de la vall de Sant Aniol. Seguirem el camí, ara ja en suau descens. En alguns punts, especialment al començament, ens acostarem perillosament al precipici que queda a la nostra dreta. També travessarem alguna plaça carbonera i, a mesura que anem perdent desnivell, entrarem a l'obaga i el bosc es farà més dens i més ombrívol. Les alzines es veuran progressivament substituïdes per altres espècies (roure, faig, teix), mentre que el camí s'anirà fent més brut i sovint haurem de saltar pel damunt dels troncs podrits d'arbres caiguts que ens barraran el pas. Prop del PUNT 94 és probable que trobem, com un miratge surrealista, una gran medalla amb una cadena de ferro, penjada en algun arbre del camí, amb la llegenda "CJ"... Aparentment, és una indicació del camí al Coll Joell (el camí que estem desfent). A tocar d'aquí, però en un punt que encara no he pogut determinar, un sender ha de sortir cap a la dreta per anar a buscar la placeta de les Jaces Veies (PUNT 81), prop del capdamunt d'un petit turonet que té el cim a 661 m d'alçada. Si seguíssim pel camí que portàvem, recorreríem el vessant de muntanya anomenat Bac de Can Barrufa i, poc després de travessar el torrent de Can Barrufa, confluiríem (PUNT 21) amb el camí del pujant del Jóc. Però tornant a les Jaces Veies (PUNT 81), baixarem per unes antigues terrasses que el bosc ha tornat a cobrir i anirem a petar a una plaça amb menys densitat d'arbres (N 42º 18.842' / E 2º 34.866' / 611 m). Des de l'esquerra d'aquesta plaça surt un sender marcat amb fites. L'agafem. El sender ressegueix cap avall la carena de la petita muntanya. Cal seguir les fites. A mesura que anem davallant ens veurem immersos en una poblada castanyeda, amb alguns exemplars enormes (atenció al monumental arbre que trobarem a N 42º 18.957' / E 2º 34.939' / 534 m). Finalment confluirem (PUNT 56) amb l'antiga pista abandonada que prové del GR-11 i que, cap a la nostra dreta, ens portarà planejant, poc després de travessar el torrent, a les runes de Can Barrufa (PUNT 19). Les runes ens quedaran a l'esquerra, i haurem de baixar uns metres per corriols bruts per anar a buscar un camí, fitat i indicat amb marques de pintura vermella, que en pocs minuts ens deixarà, sense cap dificultat, a tocar de la font de Sant Aniol (PUNT 13).

 

13/06/2012 18:41 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 12

12. PONT TRENCAT - SANTA MARIA D’ESCALES PELS DIVERSOS CAMINS DE LA RIERA D’ESCALES

 

PUNTS DE PAS:

VARIANT B: 68-69-70-71-72-73-72-74-75

VARIANT A2: 68-69-76-77-78-74-75

VARIANT A1: 68-69-76-78-74-75

 

Des d’Oix sortim per la carretera asfaltada que va cap a Beget, però al cap de pocs centenars de metres prenem una pista cap a la dreta, en direcció a Can Pei i la Vall d’Hortmoier. De seguida passem pel costat de Can Pei, una casa de turisme rural, i anem seguint per la pista, que travessa la riera d’Oix (quasi sempre seca) diverses vegades. Al cap d’uns 2 kilòmetres de pista (comptats des d’Oix), travessem la riera pel damunt d’un antic pont, bastant alt i esvelt, amb un gran arc (del qual no apreciarem la bellesa des de la mateixa pista). És el Pont Trencat (PUNT 68) o Pont de Cal Xicot. Just després de travessar el pont, trobem uns indicadors: a l’esquerra, la Vall d’Hortmoier seguint per la mateixa pista on ens trobem. A la dreta, Santa Maria d’Escales per un petit sender. Prenem aquest sender descendent. Al cap de 20 metres, veurem una bifurcació a la dreta (PUNT 69). D’aquí neixen dos senders independents, que anomenem A i B, que tornaran a confluir al PUNT 74 en un sol camí que arriba a Santa Maria d’Escales. Comencem descrivint el recorregut del camí B. Des del PUNT 69 girem a la dreta. El camí travessa la riera (que, més o menys en aquest punt, deixa de dir-se riera d’Oix i es transforma en riera d’Escales) per passar a la riba dreta, per on transcorre majoritàriament. Hi trobarem: al cap de mig kilòmetre, una cova força profunda amb una entrada petita a peu de sender, que es diu Tuta d’Escales (PUNT 70); pocs metres més enllà, el punt de desembocadura de la riera de Beget amb la riera d’Escales; pocs centenars de metres després, una zona oberta i herbrada, el Camp de la Riberola (PUNT 71); i finalment, uns centenars de metres més enllà, una bifurcació marcada amb fites i marques vermelles (PUNT 72) d’on parteix un sender cap a l’esquerra que baixa cap a la riera. Si ignorem aquest sender i continuem, el camí gira progressivament cap a la dreta i en pocs metres arribarem al Camp del Bac (PUNT 73), una gran planúria herbosa situada pocs metres per damunt de la riera d’Escales, que l’abraça encerclant-la amb una gran corba. Tornant al punt de bifurcació 72, si prenem el sender de l’esquerra baixarem en pocs metres al llit de la riera, i unes fites ens marcaran un pas cap a l’altra riba, on trobarem un sender ascendent que ens deixarà en pocs metres al PUNT 74, on ens retrobarem amb el camí A, que ve de l’esquerra des del Pont Trencat i que, si ara seguim cap a la dreta, ens porta en pocs metres al santuari de Santa Maria d’Escales (PUNT 75). Tornem al PUNT 69 com si vinguéssim del Pont Trencat. Si ignorem la bifurcació a la dreta i seguim rectes estarem fent el camí A, que transcorre majoritàriament per la riba esquerra de la riera d’Escales. Aquest camí, però, no és únic, ja que també es bifurca en dos camins independents que anomenarem A1 i A2. En efecte, a uns centenars de metres des del PUNT 69, i després d’haver passat pel costat de les ruïnes de Can Mel a l’esquerra del camí, trobarem unes fites (PUNT 76) a la vora dreta del camí, que ens marquen l’inici d’un petit sender descendent que baixa cap a la riera. És el sender A2 (anomenem A1 el camí que estàvem seguint originalment). Els senders A1 i A2 es tornaran a trobar al Puig (PUNT 78), un collet on també hi conflueix el Camí dels Lliberals, que descriurem en una altra ruta. Ara descrivim el camí A2. Baixarem en fort pendent cap a la riera, i l’assolirem en un punt en què cal travessar-la per una passera de fusta una mica atrotinada que recolza en una gran roca, a uns quants metres d’alçada per damunt del llit de la riera. És la famosa Palanca d’Agafa l’Ase (PUNT 77). Cal dir que, de fet, no estem travessant la riera d’Escales, sinó la riera de Beget, que baixa des del nord i conflueix amb la d’Escales molt a prop d’aquest punt. Aquesta palanca (com, de fet, tot el sender A2) està pensada per quan la riera baixa molt plena, cosa que impedeix arribar a Santa Maria pel camí A1, ja que hi ha un punt en què l’A1 exigeix  travessar la riera a gual. Cal dir, però, que hi ha hagut episodis (molt esporàdics) de forta crescuda d’aigües que fins i tot han provocat la desaparició de la palanca d’Agafa l’Ase, situacions en què és virtualment impossible arribar a Santa Maria d’Escales des del Pont Trencat per cap dels tres camins que estem descrivint en aquesta ruta (A1, A2, B). Un cop travessada la palanca, el sender s’enfila amb un fort pendent, travessa les ruïnes del Cal Coc i acaba al Puig (PUNT 78) retrobant-se amb al camí A1. Finalment, només ens queda descriure el sender A1 des del PUNT 76 on l’havíem deixat. Des d’aquest punt, el camí és força planer i accedeix al Molí d’Escales, punt on cal travessar la riera de Beget a gual. Poc més enllà arribem al coll del Puig (PUNT 78), punt important on conflueixen els senders A1 i A2 (observarem unes fites a la dreta que marquen aquesta confluència). També observarem, si entrem al coll des del sender A1 venint del Pont Trencat, un camí que hi arriba des de l’esquerra. És el Camí dels Lliberals, que ve de la Vall d’Hormoier. Si des d’aquest coll ens enfilem una mica per les terrasses que trobem a l’esquerra, tindrem una espectacular vista de la cresta del Ferran. Des del coll ja només ens cal seguir pel camí A. En uns centenars de metres trobarem unes fites (PUNT 74) a la dreta que ens indiquen el punt en què es retroben els dos senders A i B, i ja estarem a tocar del santuari de Santa Maria d’Escales (PUNT 75).

13/06/2012 18:42 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 13

13. PUIG SA NOGUERA PEL PASSANT DEL GAMARÚS

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 7 fins al PUNT 61]-98-96-100-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Aquest és un dels itineraris més genuïnament altgarrotxins que es poden trobar: brut, embardissat, difícil, amb algun tram aeri, i molt perdedor. Amb l'interessant afegit que, si porteu GPS, es pot tornar boig en alguns trams. Des del Passant del Gamarús arribem al PUNT 61 com a l'itinerari 7. Des d'aquest mirador del Salt de la Capa tenim tres alternatives. Si prenem el camí de més a la dreta, baixarem al Salt del Brull com a l'itinerari 7. Una mica més cap a l'esquerra, unes fites ens marquen l'inici d'un sender que, pel sotabosc, ens acabaria portant a la cova dels Trabucaires. I, finalment, i sense cap marca evident, ens podem enfilar per les roques cantelludes que baixen de la nostra esquerra. Prenem aquesta opció. Ens anem enfilant per on ens sembli millor, sempre per les roques i sense separar-nos gaire del cingle que tenim a la nostra esquerra. Estem a uns quants metres de desnivell per sobre del passant del Gamarús. Anem pujant sense treva, sempre per les roques tot i que amb esporàdiques incursions al sotabosc d'alzines. Si tenim sort, de tant en tant trobarem alguna fita. Finalment, després d'uns 200 metres des del mirador, desembocarem a una enorme plaça carbonera penjada sobre el cingle (PUNT 98). Si mirem avall, veurem amb tota claredat el sostre encara intacte de Can Barrufa, i l'ermita de Sant Aniol. Des d'aquesta plaça surten dos camins: un de bastant pla cap a l'esquerra, que continua resseguint el cingle pel sotabosc i que més endavant es fa perdedor, i un altre que des de la plaça s'enfila en direcció ascendent cap a la paret d'un altre cingle que observem perfectament a davant nostre. Prenem aquest sender i ens hi enfilem. El camí no està gaire marcat ni fitat, però en general hem de continuar en línia recta, caire amunt, fins que al cap d'uns 90 metres haurem assolit la paret cinglera. Aleshores, hem de resseguir aquesta paret cap a l'esquerra. De seguida, després de planejar uns 100 metres, arribarem transversalment a una enorme i evident canal, bruta i ombrívola. Potser hi trobarem una fita. A partir d'aquí cal seguir la canal cap amunt (dreta). No hi ha camí marcat, però no hi ha pèrdua: només cal anar pujant sense treva enfilant-nos pel mig dels blocs de roca, sempre pel bell mig de la canal. Al capdamunt de la forta ascensió (uns 100 metres), de sobte arribarem abruptament a una petita i amable planúria amb herba i sense arbres. Som a la Lleixa Palomera (PUNT 96). A la nostra dreta podem gaudir d'un panorama excel·lent, que encara millora més si ens movem una desena de metres cap endavant i ens acostem al cingle. Podrem observar amb tot detall la veïna muntanya de les Canals o del Mas d'en Coll, a l'altra banda de la riera, el Bassegoda i els cingles de Freixenet. Des d'aquest punt observarem (ajudats per una taca verda en una roca) l'inici d'un caminet que, en lleu descens, s'endinsa al bosc. És el camí que ens duria a la Tuta dels Morts i el Clot de les Puces. En parlarem a l'itinerari 14. Retrocedint un altre cop a la Lleixa Palomera, prenem un sender que s'enfila en direcció perpendicular a la canal per la qual hem accedit a la Lleixa, sempre a tocar del precipici que tenim a la nostra esquerra. De seguida trobarem alguna fita, i fins i tot esporàdiques marques vermelles. Al cap de poc potser veurem una altra fita que marca una bifurcació (PUNT 109). A l'esquerra, seguint ben a prop del precipici, hi tenim el corriol, ben evident, que ens portaria al Pujant del Jóc, empalmant amb el PUNT 108 de l'itinerari 5. Nosaltres pugem cap a la dreta, seguint probables marques de pintura verda i vermella, sempre en direcció oest. No tardarem gaire a trobar una segona canal, molt més curta que l'anterior. Ens hi enfilem per on ens sembli millor (esporàdiques marques vermelles). Segons les ressenyes, al final d'aquesta breu canal hi hauria d'haver una mena d'escaler, el Pujant del Pla de Can Barrufa (PUNT 100), actualment tan degradat que amb prou feines el veurem. El pujant permet sortir de la canal cap a l'esquerra, però de seguida haurem de tombar cap a la dreta, direcció nord. Ens trobem al Pla de Can Barrufa, l'extens alzinar que envolta el Puig Sa Noguera pels seus vessants sud i oest. Cal progressar pel sotabosc, en general sempre cap al nord. Poc més d'un centenar de metres més enllà observarem, una vintena de metres a la nostra dreta, un replà amb una mica d'herba i menys densitat d'arbres, i de seguida trobarem un arbre amb un "12" de color vermell pintat en una placa metàl·lica (N 42º 19.277' / E 2º 34.790' / 931 m). A partir d'aquí cal estar molt atents a les nombroses marques vermelles pintades als arbres, que ens marcaran el camí adient. Aquestes marques de pintura, i també les esporàdiques plaques metàl·liques, van marcant un trajecte pel sotabosc que ens duria a fer tota la volta al Puig Sa Noguera, portant-nos al vessant nord, on una bonica fageda reemplaçaria l'alzinar per on ara estem progressant. De sobte, i a menys de 40 metres del "12" de color vermell, tornarem a trobar (per tercer cop) una taca de pintura verda que acompanya dues marques vermelles. Ja intuïm que aquestes taques verdes marquen bifurcacions importants. En aquest cas, cal deixar el camí que portàvem i hem de tombar noranta graus cap a l'esquerra, en direcció oest, per atacar el darrer tram d'ascensió al Puig Sa Noguera. Progressem sempre en direcció oest fins que un pujant ens durà a una placeta (PUNT 60), un agradable mirador de Sant Julià de Ribelles, el Puig del Casso, el Bassegoda, les muntanyes del Vallespir i de l'Alt Empordà. A partir d'aquí el sender és més evident. Menys de 100 metres ens separen del cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32), mancat de qualsevol interès. A partir d'aquí podem empalmar amb l'itinerari 5 per resseguir la carena del puig i accedir a les Balmes d'Uja passant pel Coll de la Portellera.

 

30/06/2012 13:30 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 14

14. CAMÍ DE CAN LLEBRE - CLOT DE LES PUCES - TUTA DELS MORTS - LLEIXA PALOMERA

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 8 FINS AL PUNT 44]-45-110-111-96

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

 

Arribem al punt 44 del camí de Can Llebre, com a l'itinerari 8. Seguim el camí, encara amb probables marques grogues, sempre amb la timba que es precipita cap a la riera de Sant Aniol a la nostra esquerra. De seguida deixarem els precipicis i entrarem en un bosc humit i ombrívol. El sender és bastant evident, assenyalat amb les marques vermelles dels barranquistes. Sempre en direcció descendent, anirem deixant enrere els grans espadats i ens anirem acostant lentament a la riera. Sentirem cada cop més a prop les seves aigües, aquí més encalmades, fins que el sender ens deixarà literalment al bell mig de la riera, just en el punt on els barranquistes inicien el descens. Som al Clot de les Puces (PUNT 45). Aquí l'aigua flueix a poc a poc i la riera sembla inofensiva, costa d'imaginar el que hi ha només uns metres més avall. A l'altra banda de la riera observarem, segurament marcat amb una fita, l'inici d'un caminet en direcció diagonal ascendent, que ressegueix una paret. Prenem el camí i comencem a pujar, primer bastant enganxats a la paret i després separant-nos una mica i acostant-nos al cingle que tenim a la nostra esquerra. El camí és bastant agradable, està flanquejat per boixos i ofereix esporàdiques vistes a la vall de Sant Aniol. Com sempre en aquesta zona, ens el podem trobar arreglat i ben marcat (esporàdiques marques verdes) o bé brut i perdedor. En general, però, no és difícil de seguir: en cas de dubte, cal no prendre cap direcció que ens faci entrar a dins del bosc i no ens hem de separar mai gaire de la timba que tenim a l'esquerra. De fet, aquest camí transcorre just pel damunt de les parets que baixen cap a la Tuta dels Morts, el Salt de la Capa i la Cova dels Trabucaires. Al cap d'uns 500 metres des del Clot de les Puces, trobarem una petita clariana a tocar de la timba. Al davant nostre segurament hi podrem apreciar una veta de plàstic blava lligada a un arbre. Som a l'inici de la baixada a la Tuta dels Morts (PUNT 110). Si no teniu por al buit, i si el terreny no és humit, us podeu atrevir a iniciar la baixada, que porta a una molt encinglada cornisa. Si la resseguim, de fet estarem anant en direcció contrària a la que portàvem pel camí que transcorre uns metres més amunt. En un punt especialment delicat, en una llosa abocada al precipici, hi trobarem una corda que ens pot ajudar. Finalment, acabada la cornisa, entrarem en un petit alzinar, totalment inaccessible per cap altre camí, i trobarem l'entrada doble a la cova de la Tuta dels Morts. Tornem enrere al PUNT 110. Seguim pel camí en direcció ascendent, mai garie separats del precipici. Al cap d'uns cent metres arribarem a una zona tarterosa (PUNT 111). Cal travessar la tartera pel mig, sempre pujant decididament. Superada la tartera, en uns centenars de metres més el camí (molt esporàdiques marques verdes) ens deixarà a la LLeixa Palomera (PUNT 96), des d'on podrem atacar, de tornada, com a mínim un parell d'itineraris molt divertits i variats (itineraris 5 i 13).

 

26/03/2013 12:57 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 15

15. CAMÍ DELS BOIXOS - PUIG DE LES CANALS - PUIG SENSE NOM - COLL SA BASSA - BALMA DEL DAVALLANT - FONT DEL SANT - PLA BALLADOR - LLEIXA GROSSA - COLL DE CLARIOLES

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 8 fins al PUNT 43]-116-117-118-119-39-118-120-38-113-37-36-47-14

 

Com a l'itinerari 8, arribem fins al PUNT 43 del camí dels Boixos. De seguida, només uns passos més endavant, trobem una bifurcació, en una petita placeta flanquejada per roques. A la dreta veurem una petita fita i, en una roca, potser hi veurem una taca vermella difusa i una creu de color crema. És l'inici del "camí de les marques crema" (el nom és meu). El prenem. Anirem pujant pel mig del bosc de boixos i alzines, en curtes i assolellades ziga-zagues. Al cap de pocs minuts de pujada suau i sostinguda arribarem abruptament a una zona més oberta, un collet clapejat d'herba i amb menys densitat d'arbres (PUNT 116). Som a la falda oest del Puig de les Canals. En aquest punt hem de girar 90 graus a la dreta (potser una fita ens ajudarà) per enfilar-nos la desena de metres que ens separen de l'inici de la cresta oest del Puig de les Canals. Notarem l'inici de la cresta perquè observarem una línia rocosa que s'estén cap a l'est (justament, cap al cim de les Canals). Potser "cresta" no és un nom gaire adequat, perquè no hi ha cap sensació aèria. Només notarem que ens passegem pel caire pel fet que, tant si ens movéssim cap a la dreta com cap a l'esquerra, perdríem desnivell. Seguim, doncs, guanyant alçada modestament pel caminet (més o menys fressat) d'herba que va resseguint aquest caire oest de la muntanya. Al cap d'uns centenars de metres, el caire rocós va desapareixent progressivament, fem alguna incursió al sotabosc i finalment arribem al PUNT 117, just als peus del vessant oest del cim de les Canals, que encara no podem albirar perquè el bosc ens el tapa. Amb sort, hi haurà una fita i potser observarem una marca de color crema pintada en un faig. La marca de color crema indica la continuació (esquerra) del camí que estàvem portant, que ens conduiria al Coll Sa Bassa vorejant el Puig de les Canals pel vessant nord. Però la fita ens indica que aquí podem desviar-nos del camí que estàvem seguint i atacar la pujada al cim. Deixem el camí, doncs, i entrem al bosc en direcció ascendent. Desgraciadament, no hi ha cap sender evident. El bosc, però, és prou net i només cal avançar en pujada directa per on ens sembli millor, sempre en la mateixa direcció (est, tombant lleugerament cap al sud-est). Hem de superar uns 90 metres de desnivell, fins que, en un o altre punt, trobarem un camí travesser en principi molt evident. Al PUNT 118, la confluència de la pujada que hem fet pel mig del bosc i el camí travesser pot estar marcada amb una fita. Prenem el sender cap a la dreta i el seguim sense dificultats fins que al cap d'uns 60 metres unes probables fites ens marcaran (PUNT 119) l'inici, a la nostra esquerra, del tram final d'atac al cim de les Canals. Mentre que el camí que portàvem segueix pel mig dels arbres, aquesta desviació, que ara prenem, ens fa pujar per un caire rocós (gens aeri, per la cobertura vegetal que tenim a banda i banda). Finalment, superats uns 60 metres de desnivell cap amunt, arribem a una petita, preciosa i tranquil·la planúria herbosa, a l'extrem de la qual hi tenim el punt més elevat del Puig de les Canals (PUNT 39). Aquest cim també és anomenat Puig del Mas d'en Coll o fins i tot Cim del Brull. La vista és impressionant. Hi veurem Sant Marc, les Bruixes, el Comanegra, el Pirineu gironí, el Canigó, el Puig del Casso, Ribelles, la masia de la Comella en primer terme, els cims de l'Alt Empordà al darrere, i finalment el Bassegoda, el Martanyà i els cims adjacents. La panoràmica és gairebé circular i els arbres tan sols ens taparan la visió de la vall de Sant Aniol. Tornem enrere desfent camí fins al PUNT 118. Aquí seguim el camí que portàvem de pujada. El sender segueix pel sotabosc uns centenars de metres, fins que anem a desembocar a una zona oberta amb aspecte de coll allargassat. Resseguim aquesta mena de coll en la mateixa direcció que portàvem, i finalment veurem que arribem a un cim (fita i llibre de visites). Som al PUNT 114. Es tracta d'un cim sense nom, veí del Puig de les Canals (que veurem ben a prop en direcció nord), per bé que amb una alçada uns 60 metres inferior. Des d'aquí podem baixar per les roques a una petita planúria inferior, des d'on arrenquen els cingles que baixen fins als camins dels Boixos i del Llebre, per la banda oest, i fins al Davallant i el camí de les Canals d'Uja, per la banda est. Aquesta darrera visió és especialment aèria, sobretot si gosem acostar-nos a la timba al capdamunt d'una gran roca en forma triangular. Desfem camí i tornem al PUNT de confluència 118. Aquí podem desfer exactament el camí que havíem fet de pujada directa pel mig del bosc, i per tant trencar a l'esquerra per tornar al PUNT 117. A partir del PUNT 117 podem seguir cap a la dreta el "camí de les marques crema", amb pintades molt evidents als arbres, fins arribar al Coll Sa Bassa (PUNT 38). Com a alternativa, un cop al PUNT 118, en lloc de trencar a l'esquerra podem seguir recte pel sender evident, fins que al cap d'uns 70 metres el sender deixa d'estar marcat i es difon enmig de la fageda (PUNT 120). El que cal fer aquí és iniciar la baixada pel mig del bosc, prou net, per on ens sembli millor, sempre en direcció nord-est, fins que arribarem al Coll sa Bassa (PUNT 38). A partir d'aquí, hem de seguir l'ITINERARI 9 en sentit invers des del Coll sa Bassa fins al Coll de Clarioles passant pel Davallant, el Pla Ballador i la Lleixa Grossa. Un detall curiós: des de la part més exterior de Pla Ballador podrem observar perfectament les dues muntanyes que haurem atacat en aquest itinerari: a la dreta, el cim de les Canals; a l'esquerra, el Cim Sense Nom. En aquest darrer, si ens hi fixem, veurem una gran roca triangular (que des d'aquí ens semblarà petita) que sobresurt de la línia de cingle. És la roca des de la qual hem observat els precipicis des de la plana inferior del Cim Sense Nom.  

 

17/04/2013 12:15 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 16

16. CAMÍ DE LES CANALS - FONT DEL SANT - LA COMELLA - GIRANS DE BAIX - LLEIXA D’EN BOAC - SALT RIERA DE LA COMELLA - CANAL PETITA - MAS DEL FORN


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 9 FINS AL PUNT 37]-134-112-135-136-137-138-139-140-141-142-143-42-87-12 

En contra del títol del bloc, no és recomanable fer aquesta ruta sense cap track: a la part final (des de Girans fins al Mas del Forn) els camins poden resultar molt dubtosos, bruts, embardissats i perdedors. Trobareu un track molt ben fet a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=865480. Com a l’itinerari 9, arribem a la bifurcació que surt del camí de Ribelles (PUNT 37). La prenem cap a la dreta, en direcció a la Comella. De seguida observarem un trencant a la dreta (PUNT 134), que és l’inici d’un caminot que ens duria, baixant per la Canal Petita, al PUNT 141 que trobarem més endavant (vegeu itinerari 17). L’ignorem i seguim endavant. Amb poques passes arribarem a la Font del Sant (PUNT 112), un petit raig d’aigua que brolla directament de la roca, al peu d’una petita balma. Pocs metres camí enllà de la font del Sant, trobarem una altra bifurcació (PUNT 144) amb un sender que, baixant a la riera i enfilant-se per l’altra banda, ens portaria directament a Girans de Baix (PUNT 137 que retrobarem més endavant): vegeu itinerari 17. Seguim endavant. El sender és molt evident, tranquil, silenciós i sense gaire desnivell. Trobarem el Pas de la Guilla (que només té interès vist des del llit de la riera), anirem deixant enrere la fantàstica visió del Cim de les Canals, alternarem zones obagues i assolellades, travessarem un torrent sec que baixa de Sant Julià de Ribelles des de la nostra esquerra, i finalment el sender ens farà trobar el curs (tranquil en aquest punt) de la riera de la Comella, just als peus d’un immens prat que s’enfila fins al capdamunt d’un turonet, on la masia de la Comella (PUNT 147) domina tota la vall. A l’altra riba de la riera trobarem una pista forestal, que hem de seguir pocs metres cap a la nostra dreta. De seguida, però, al PUNT 135, deixarem la pista trencant a la dreta per entrar a una zona herbosa. Trobarem probables fites i esporàdiques marques de pintura rosa, posades pels barranquistes que inicien el descens del barranc de la Comella en aquesta zona. De seguida deixarem el petit prat per girar a l’esquerra, travessarem una altra branca de la riera de la Comella (que conflueix de seguida amb la que hem travessat abans) i tornarem a girar cap a la dreta (sud-oest). Ara el sender, humit i ombrívol, torna a resseguir de prop el curs (ara descendent) de la riera. Quan ens comencem a allunyar de la riera i guanyem alçada, és probable que trobem un indicador de fusta clavat en un arbre, amb la indicació "Girans-Boac". En tot cas, el camí és molt evident. Al PUNT 149 trobarem una bifurcació a la dreta marcada amb grans taques de pintura rosa. És l’inici d’un curt i bonic sender que baixa cap a la riera, i que enllaça (al PUNT 150) amb el camí que va de la Font del Sant a Girans: vegeu l’itinerari 17. Seguim pel camí principal. Passarem pel Coll d’en Caseta (PUNT 136), posteriorment trobarem una font i poques passes més enllà arribarem a les ruïnes de Girans de Baix (PUNT 137). Des d’aquí, podríem prendre un camí que s’enfila cap a l’esquerra i ens portaria a Girans de Dalt i Can Boac, o bé un camí que, cap a la dreta, s’interna al bosc i ens duria a la font del Sant travessant la riera de la Comella, fins al PUNT 144 (vegeu itinerari 17). Nosaltres continuem endavant, pel camí principal. Estem caminant pel capdamunt de la Lleixa d’en Boac, delimitada per una paret cinglera que baixa cap a la nostra dreta. De seguida, en una zona oberta, ens podrem acostar al cingle i des del damunt d’unes roques gaudirem d’un bonic mirador (PUNT 138) del Puig de les Canals i tota la fondalada inferior de la riera de la Comella. De sobte, a poques passes, trobarem unes marques molt cridaneres de color blau (desembre 2014), que indiquen una bifurcació ascendent cap a l’esquerra. Si ens hi enfiléssim, estaríem afagant un camí que porta a Sant Vicenç de Principi (vegeu itinerari 18). Nosaltres seguim pel camí principal, que segueix vorejant el cingle. Seguim trobant les marques blaves. Al cap de poc el camí fa un gir de 180 graus: ens fa tombar progressivament cap a la dreta i baixem per anar als peus de la paret que estàvem recorrent per la lleixa superior. De sobte, gravada a la paret, trobarem una gran "P" marcada amb pintura de color blau ("P" de "Principi", per Sant Vicenç de Principi). Aquí s’acaben (o, de fet, comencen) les marques blaves. A partir d’aquí el camí va faldejant en direcció descendent per anar a trobar el curs de la riera, i és aquí on podem tenir més problemes si no trobem fites que ens ajudin. El sender no és evident, i en general està molt malmès per arbres caiguts, despreniments de roca i esbarzers. Finalment desemboquem a la riera de la Comella, als peus d’un bonic salt d’aigua (PUNT 140). Ara toca retrocedir uns metres pel curs de la riera, fins que a la riba dreta veiem un indicador de fusta que diu "Camí de sortida", destinat als barranquistes. Prenem aquest sender, que d’ara endavant està marcat amb esporàdiques taques vermelles. El camí, molt perdedor i ple d’obstacles, es va separant de la riera en direcció ascendent. No patiu si porteu GPS i en aquest punt perd el senyal, de seguida que ens allunyem de la riera el senyal es torna a recuperar. Arribarem amb possibles dificultats al PUNT 141, un petit collet on una "Y" vermella ens indica una bifurcació. Si seguíssim de pla, cap a la dreta, aniríem a desembocar al Camí de les Canals, concretament a la Lleixa Grossa (PUNT 47). Nosaltres prenem la direcció descendent, que ens portarà cap a la Canal Petita per un sender molt agosarat, abocat a la timba en alguns punts. Desembocarem a la Canal Petita, la resseguirem cap avall en alguns trams, i després de perdre 100 metres de desnivell anirem a sortir a una petita placeta (PUNT 142), des de la qual continuarem el camí cap a la dreta. Travessarem una última vegada la canal, arribarem a la part superior d’unes feixes (PUNT 143), que travessarem cap avall a l’esquerra, recuperarem el camí i finalment arribarem al ruïnós Mas del Forn (PUNT 42). Des d’aquí, i malgrat que el camí pot estar cobert d’esbarzers, continuarem sense cap dificultat fins al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12), havent trobat abans una bifurcació cap a la dreta (PUNT 87) que ens portaria al Coll de Clarioles.

17/12/2014 10:30 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 17

17. CAMÍ DE LES CANALS - LLEIXA GROSSA - CANAL PETITA - FONT DEL SANT - RIERA DE LA COMELLA - GIRANS DE BAIX


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 9 FINS AL PUNT 47]-148-145-134-112-144-151-146-150-137

Des del camí de les Canals, arribem a la Lleixa Grossa (PUNT 47) com a l’itinerari 9. Aquí deixem el camí de les Canals, que ens portaria cap a Ribelles i que segueix enfilant-se per les parets del Puig de Mas d’en Coll (o de les Canals), i prenem un sender cap a la dreta, resseguint de pla la paret de la muntanya. Aquest camí enllaça amb el PUNT 141 del camí que uneix el Mas del Forn i Girans de Baix (vegeu itinerari 16). El sender és molt agradable i evident, i passa per algun mirador interessant de la vall de la riera de la Comella. En pocs minuts arribem transversalment (PUNT 148) a la Canal Petita, un dels torrents (habitualment secs) que baixen del cim del Puig de les Canals. No travessarem la canal, sinó que observarem una petita balma foradada a la paret que estem resseguint, i en aquest punt deixarem el camí i pujarem per la canal enfilant-nos pel costat dret de la balma. De seguida passarem per un tall força estret entre dues parets, i just després sortirem de la canal cap a l’esquerra, per un segon torrent més modest però una mica més transitable. Seguirem pujant sense treva, i en pocs minuts arribarem a una gran roca (PUNT 145), més enllà de la qual s’inicia una tartera en forta pujada. No remuntem la tartera (que aniria a desembocar al camí de la Font del Sant i la Comella), sinó que sortim del torrent cap a la nostra dreta, passant pel costat de la roca. En poques passes, el sender torna a travessar transversalment la Canal Petita, que ara ja deixem definitivament, i s’enfila a poc a poc. Cal dir que el sender és força evident, però en algun punt ens podem trobar algun boix que creix descontroladament i que tapa el camí. En uns 10 minuts anem a desembocar al PUNT 134 del camí de la Font del Sant i la Comella, que prenem a la dreta. En poques passes arribem a la Font del Sant (PUNT 112). Poc més enllà de la font, trobarem una bifurcació (PUNT 144). La prenem cap a la dreta. Es tracta d’un sender, en principi força clar, que va perdent desnivell i ens va acostant cap al llit de la riera entre boixos i alzines. A mig camí, al PUNT 151, trobarem una zona neta, una mena de placeta enlairada al damunt d’unes possibles antigues feixes. Segons l’estat en què es trobi el bosc, aquest pot ser un punt dubtós. No hem d’entrar en aquesta placeta, sinó que el camí gira sobtadament cap a la dreta i avall just abans de tocar la placeta (per tornar a girar de seguida a l’esquerra, continuant amb la mateixa direcció que portàvem abans de trobar la placeta). Des d’aquí, i progressivament, començarem a sentir la remor de l’aigua, la vegetació canviarà subtilment i, finalment, arribarem al llit de la riera de la Comella (PUNT 146). Unes roques ens permetran, si no baixa gaire aigua, de passar a l’altre costat. Des d’aquestes roques gaudirem d’un panorama preciós de la riera: aigües amunt, cap al nord, veurem a pocs metres les parets que defineixen el Pas de la Guilla, que només té interès contemplat des del mateix curs d’aigua (podem intentar remuntar-lo si en baixa poca). Aigües avall, comença la part interessant per als barranquistes: el barranc es fa estret i l’aigua pren velocitat en un seguit de petits salts, pous i marmites. Travessem la riera i sortim a l’altra banda. El camí s’enfila i de seguida trobarem una bifurcació (PUNT 150). Si anéssim a l’esquerra, un bonic i curt sender marcat amb la pintura rosa dels barranquistes ens portaria al PUNT 149 del camí que va de la Comella a Girans de Baix (vegeu itinerari 16), prop del Coll d’en Caseta. Nosaltres anem a la dreta. El sender, en principi net i ben marcat, es va enfilant fins que al cap d’una mitja hora retroba el camí que ve de la Comella, a les feixes de l’antiga masia, ara ruïnosa, de Girans de Baix (PUNT 137). Des d’aquí tenim diverses opcions per tornar cap a Sant Aniol i Sadernes: podem desfer el camí que hem fet, o bé podem girar cap a l’esquerra i anar a visitar la Comella (itinerari 16 invers), o bé continuar cap a la dreta per baixar un altre cop a la riera des de la Lleixa d’en Boac i anar cap al Mas del Forn (itinerari 16).

07/01/2015 13:56 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 18

18. COLL DEL MOLÍ DE SANT ANIOL - GR11 - COLL ROIG - SANT VICENÇ DE PRINCIPI - CAN BOAC - GIRANS DE DALT - GIRANS DE BAIX


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 12]-152-153-154-153-155-156-159-158-157-158-159-160-161-162-163-137

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12). Aquí prenem el GR11 marcat amb bandes blanques i vermelles. De seguida travessarem la riera de la Comella, i a l’altra banda ens començarem a enfilar per una llarga pujada, amb amples ziga-zagues pel bosc d’alzines. Al cap d’una bona estona de pujada sostinguda, el camí surt a una zona oberta i travessa una ampla tartera (PUNT 152), des d’on podem aturar-nos a descansar i gaudir d’una impressionant panoràmica del Puig de les Canals i part de la fondalada de la Comella, i també del Bac de can Barrufa, Sant Marc, el Pic de les Bruixes, les Balmes d’Uja, etc. Continuem i en pocs minuts el camí ens fa travessar un torrent sec. Arribem de seguida a un gir molt marcat cap a la dreta, just a tocar d’una tartera (PUNT 153), amb probables marques en forma de creu que indiquen que el sender que travessa la tartera no és el GR11. És el camí de Girans i Can Boac, que agafarem posteriorment. Però abans acabarem de recórrer el GR11 uns 5 minuts més fins a arribar al Coll Roig (PUNT 154), definit per una placeta una mica elevada al costat del camí, de terra de color rogenc, amb unes roques on podem seure. És un lloc agradable per fer-hi una parada i descansar. El Coll Roig es troba enclotat entre el Martanyà al sud, la serra de Banyadors al nord, la vall de Sant Aniol a l’oest i la vall de Principi a l’est. A banda del GR11, hi arriba també un camí, marcat amb pintura rosa (gener 2015), que baixa des del nord des de Sant Vicenç de Principi, travessa el coll i segueix cap al sud en direcció al Martanyà i el clot de Tumany. Si seguíssim el GR11 per la direcció que portàvem, entraríem a la vall de Principi i no tardaríem gaire a trobar, just abans d’un pas estret al costat d’una paret, un sender marcat amb pintura groga que, cap a l’esquerra, ens portaria també a Sant Vicenç de Principi. Hi ha una tercera manera de pujar a Sant Vicenç, que és la que seguirem nosaltres. Marxem del Coll Roig desfent camí pel GR11 i anem a retrobar el PUNT 153. Deixem el GR11 i travessem la tartera de pla. El sender, que en aquesta primera part transita per una zona relativament oberta i amb esporàdics miradors, és força evident, fins que s’endinsa al bosc. Aleshores trobarem múltiples indicis de senders laterals, però sempre cal seguir el que ens sembli el camí principal. Potser ens adonarem d’un parell de petites places carboneres, fins que, ja al sotabosc d’alzines, i en un punt on travessem un torrent sec, trepitjarem una gran plaça carbonera (PUNT 155), no del tot evident a gener de 2015, "on hi creix un faig" (Agustí Bassols). Actualment aquest gran faig està abatut, probablement per les tempestes de l’hivern de 2014. Els despreniments i els arbres abatuts desllueixen la plaça carbonera i la fan menys evident del que caldria. A partir d’aquí, un camí baixa cap a l’esquerra, però el nostre segueix la direcció ascendent, cap a la dreta. A mesura que pugem, el sotabosc d’alzina es va omplint de blocs de roca, fins que, després d’unes quantes ziga-zagues, arribem als peus d’una paret (PUNT 156). La seguim uns metres cap a l’esquerra, fins que trobem (PUNT 159) un camí travesser, amb probables marques de pintura de tots colors en una roca al costat de la bifurcació. Prenem el camí cap a la dreta, que en uns 10 minuts ens portarà, resseguint un cingle que ens queda a mà esquerra, a un coll (PUNT 158) on conflueixen 3 camins: el de les marques grogues provinent del GR11, el de les marques roses que ve del Coll Roig, i el nostre. Seguint les marques grogues durant un minut més, trobarem les boniques ruïnes de l’esglèsia de Sant Vicenç de Principi (PUNT 157), des d’on podrem contemplar clarament el cim del Bassegoda. Ara desfem tot el camí per retornar al PUNT 159, i seguim el camí sense cap dificultat. De seguida (PUNT 160) començarem a veure marques blaves molt cridaneres, pintades pels caçadors, i un rètol de fusta que indica que comença una pujada, també marcada amb blau, que ens portaria a la Creu de Principi. Nosaltres seguim endavant, bàsicament planejant, travessem pel capdamunt del clot de l’Om, i arribem a una zona oberta amb terra pedregós. Aquí, al PUNT 161, observarem un petit sender que s’endinsa al bosc, a la dreta. Si baixéssim, seguint les marques blaves, aniríem a confluir al camí que va a Girans de Baix per la lleixa d’en Boac (itinerari 16). Agafem el sender, que ens acosta al cingle, i de seguida, en una petita balma assolellada, hi veurem les ruïnes de Can Boac (PUNT 162), casa habitada des de fa 15 anys per un interessant personatge anomenat Jordi. Des de Can Boac podem resseguir la paret cap a l’esquerra i pujar uns metres, i arribarem de seguida a les ruïnes d’una altra antiga construcció, Girans de Dalt (PUNT 163), que devia ser una imponent masia. Des d’aquí podem intentar seguir uns metres en la direcció que portàvem per intentar trobar un camí que baixa directament a Girans de Baix, o bé, si no ho veiem clar, desfer camí per retornar al PUNT 161, des d’on podem baixar uns metres seguint les marques blaves per anar a trobar el camí que ve de la Comella, que seguim unes metres cap a la dreta per arribar a les ruïnes de Girans de Baix. Des d’aquí, tenim diverses opcions per iniciar el retorn (itineraris 16 i 17).

19/01/2015 13:39 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 19

19. GOMARELL - CAMÍ DE LA COMA - MARTANYÀ - ROURE DE CAN GUSTÍ - LES MARRADES - CAN FERRIOL


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 54]-121-122-123-124-125-126-166-167-168-169-170-129-130-132-133-128-127

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem a la resclosa de captació d’aigües del Gomarell (PUNT 54), a la riera de Sant Aniol. Continuem el mateix camí en direcció nord, sempre al costat de la riera, uns 10 minuts més. En un dels punts en què la riera queda més encaixonada per grans alçades (el Salt de la Núvia a la riba dreta i el Cingle Trencat a la riba esquerra, que és la que estem resseguint), travessarem una petita passera de fusta, seguirem uns 50 metres més i en una zona ombrívola hi trobarem, probablement indicat amb una fita, l’inici d’un camí a la nostra dreta (PUNT 121). És l’inici del camí de la Coma. Es tracta d’una ruta molt bonica, ben marcada i amb una gran diversitat de paisatges, que connecta la riera de Sant Aniol amb el cim del Martanyà. Prenem el camí, força evident, que es va enfilant pel sotabosc d’alzina i boix fent constants ziga-zagues. Veurem que en aquesta zona les pedres estan cobertes de molsa i l’ambient és fosc i humit. La pujada és sostinguda i sense treva (de fet, el camí gairebé no té cap zona planera en tot el seu recorregut fins al cim del Martanyà, 650 metres més amunt d’on ens trobem ara). Com és habitual en tota l’Alta Garrotxa, si ens hi fixem bé podrem observar algunes feixes abandonades i diverses places carboneres. El camí transcorre entre l’impressionant Cingle Trencat, que delimita la forma allargassada del Martanyà i que ara ens queda al sud, i el torrent de la Coma, sempre sec i que ens queda pocs metres al nord. De fet, al PUNT 122 el camí ens porta a travessar el torrent i passa a l’altra banda, on de seguida arribarem al peu d’una petita tartera i notarem un canvi sobtat de paisatge: l’ambient ombrívol i la molsa desapareixen i donen pas a una zona més seca i il·luminada. Al peu de la tartera, més lliure d’arbres, podrem observar el Cingle Trencat i, a l’altra banda de la riera, el Coll Joell, el Coll de la Balmeta, Sant Marc, Talaixà i el Ferran. Continuaren amb les marrades contínues, un altre cop pel sotabosc, tornarem a trobar la tartera, que resseguirem una estona i que ens quedarà a la nostra dreta, i just després d’una petita plaça carbonera coberta d’herba ens tornarem a acostar al torrent fins a tocar-lo, però sense travessar-lo. Poc després assolirem una altra plaça carbonera molt evident (N 42º 18.577’ / E 2º 35.829’ / 682 m). A partir d’aquesta plaça pujarem cap amunt a la dreta per superar unes penyes de roca blanca, sortirem del sotabosc i ens acostarem al precipici (sense cap sensació aèria). En aquesta part del camí, més oberta, gaudirem de bones vistes del Cingle Trencat, Talaixà, el Ferran i els Colls Joell i de la Balmeta. Notarem que a mida que pugem el camí es va entapissant d’herba. Al PUNT 123 trobarem l’inici d’una tanca metàl·lica. El camí la ressegueix cap a l’esquerra, se’n separa una mica i finalment, després d’una pujada directa amb molt pendent i de tombar un altre cop a la dreta, torna a trobar la tanca, que mor al peu d’una paret (N 42º 18.620’ / E 2º 36.059’ / 871 m). Aquí probablement començarem a trobar marques dobles de pintura vermella, que ens guiaran cap al cim del Martanyà. A partir d’aquest punt, i mirant cap a la paret que tenim al davant, cal anar cap a la dreta, però val la pena desviar-se per un moment, acostar-se a la paret i resseguir-la cap a l’esquerra. Aquest caminet va vorejant el penyal i passa a l’altra banda, on de seguida (2 minuts) assolirem una zona oberta, orientada al nord, una mica tarterosa però amb agradables clapisses d’herba. Es tracta (PUNT 124) d’un dels miradors més espectaculars de la zona. Hi veurem amb tot detall la fondalada de la Comella, el Puig de les Canals, el seu cim veí, el Puig Sa Noguera, can Morató, el Puig del Casso, la Serra de Banyadors, la vall de Ribelles (però Sant Julià ens quedarà tapat pel cim de les Canals) i el Canigó. Als peus de les Canals, a baix de tot, hi veurem les ruïnes del Mas del Forn. Desfent camí tornem al PUNT 123. Aquí ens cal travessar la tanca i seguir les marques vermelles. De seguida haurem d’enfilar-nos a la nostra esquerra per un pujant curt però molt directe (alguns l’anomenen erròniament "Pujant de la Guilla"), que ens deixarà a un collet petit i emboscat (PUNT 125). A la nostra esquerra hi veurem un caminet que baixa fent ziga-zagues i que ens duria, força perdedorament, a la Pedra Dreta. Nosaltres seguim cap a la dreta, pel caire de la muntanya, cada cop més envoltats de menys alzina i més pi. De seguida les fites o les marques vermelles ens separaran del caire, ens duran cap a la dreta i entrarem a una pineda força neta (N 42º 18.648’ / E 2º 36.217’ / 954 m). Anirem progressant per la pineda. Ja som a tocar del cim del Martanyà. Aquí el camí es fa molt perdedor, però les marques vermelles als arbres ens poden ajudar. Si les perdem (el bosc, segons l’època de l’any, pot tenir un estat deplorable), haurem de seguir la intuïció per dirigir-nos cap al cim, que és bastant evident. Primer sempre en direcció sud-est, i finalment, just als peus del cim, tombant cap al nord-est i atacant els darrers metres pel caire herbós (hi tornarem a trobar marques, aquest cop grogues) fins al cim del Martanyà (PUNT 126). És un cim molt allargassat i amb una bona vista (parcialment tapada per la vegetació) del Bassegoda, Sant Bernabé, Sant Julià de Ribelles, pic de les Bruixes, etc. Iniciem la baixada. Continuem resseguint el cim pel mateix sender herbós, cap a l’est. Menys de cent metres més enllà unes probables marques de pintura vermella-rosa (juny 2016) ens faran deixar el caire cimer i baixar a l’esquerra (nord) per tornar a entrar cap al bosc, on de seguida hi trobarem (PUNT 166) la famosa "bassa dels porcs", un petit clot habitualment ple d’aigua fangosa i envoltat d’arbres abatuts. Just superada la bassa, en la mateixa direcció (nord-est) trobarem un corriol descendent que ens deixarà en menys de 3 minuts al Collet de Pedra Dreta (PUNT 167), a vegades anomenat "Coll de les Motxilles". Hi trobarem una segona "bassa dels porcs", també envoltada de pins abatuts. Si mirem cap al nord, intuïrem unes crestes que els arbres no ens deixen veure des del mateix coll. Si ens hi dirigim, en un minut assolirem la pròpia Pedra Dreta, un conjunt d’arestes esmolades des d’on podem gaudir d’una bona vista. Una fissura a la roca està marcada amb marques de pintura blava (juny 2016), ja que des d’aquí es pot anar cap al Coll Roig per un camí bastant irregular. Tornarem a baixar a la bassa del coll, i a pocs metres de la bassa la pintura blava ens marcarà l’inici d’un corriol que va cap al nord-est. És l’inici de la forta baixada cap a la plana de Can Agustí de Riu. Primer el camí és molt emboscat, però al cap de poc s’acosta a les cingleres que ressegueixen el torrent de Tumany (sense cap sensació aèria, per la vegetació) i gira cap al sud, direcció que ja no deixa. Passarem per un escaler (PUNT 169), a vegades referenciat com a "grau de les Estunes", des d’on gaudirem per primer cop d’una gran panoràmica de la plana de Can Agustí de Riu. Superat l’escaler, travessarem amb una forta davallada les clapisses de La Tallada, zona tarterosa. El camí es pot fer perdedor en aquestes tarteres, però les marques blaves ens ajudaran a no perdre’l. Finalment arribarem a una bifurcació (PUNT 170) que ens permetria anar a la dreta cap a la Llosa, un conjunt de ruïnes envoltades de feixes (PUNT 131) enmig d’una immensa esplanada, molt agradable, a la falda del Martanyà. Nosaltres girem cap a l’esquerra i baixem en menys de dos minuts cap a una zona oberta i herbosa, just al costat del torrent de Tumany (habitualment sec), on hi trobarem un roure monumental, el Roure de Can Gustí (PUNT 129). Des d’aquí podríem travessar el torrent per dirigir-nos cap a l’immens prat de La Plana i Can Gustí de Riu. Però, sense travessar el torrent, girem cap a la dreta i de seguida trobarem l’inici d’un sender ample i molt evident. És el Camí de les Marrades. De seguida, al cap d’uns 50 metres, a la nostra dreta observarem un parell de marques vermelles en una roca, en un eixamplament del camí (N 42º 18.229’ / E 2º 36.523’ / 576 m). És l’inici d’un altre dels diversos camins que porten a la Llosa. Si continuem, de seguida observarem una altra bifurcació cap a la dreta, molt evident (PUNT 130). Aquest camí és molt ample al començament, però més endavant es va fent perdedor. Si el prenguéssim, amb una mica de sort arribaríem a les ruïnes de la Llosa. Aquí cal fer una observació per si decidim prendre aquesta variant i arribar-nos a la Llosa. Des de la Llosa podem tenir temptacions de tornar a la riera de Sant Aniol seguint un presumpte sender, bastant directe, que apareix als mapes de l’ICC. Segons aquests mapes, aquest sender s’acaba transformant en una pista forestal que desemboca a la riera. No és gens recomanable fer-ho. Aquest sender no s’ha utilitzat des de fa anys i actualment és absolutament inexistent. Podem tenir molts problemes i quedar literalment atrapats enmig de la densa vegetació. També cal dir que, teòricament, des de l’esplanada de la Llosa hi neix un altre camí que puja fins al Cingle Trencat i que ens portaria a coronar el Martanyà per una via diferent de la que hem seguit nosaltres. Tornem, però, al Camí de les Marrades, al punt on l’havíem deixat (PUNT 130), i seguim endavant. En poca estona travessarem una gran plaça carbonera (PUNT 132). Continuarem baixant fins a arribar a una gran zona oberta (PUNT 133), des d’on podrem contemplar el clot del Tumany a sota nostre, els cingles de Gitarriu al davant, i, ja en la direcció que estem prenent, les blanques parets verticals de les Marrades (antiga zona d’escalada, d’accés prohibit actualment). Més lluny i en la mateixa direcció, veurem el Ferran i Tailaxà. Seguim baixant sostingudament. El camí és agradable, no té pèrdua, passa per sota de les parets de les Marrades i segueix el curs del Tumany a una certa alçada. Finalment, acaba desembocant a les ruïnes de Can Ferriol (PUNT 128), ja a tocar de la riera de Sant Aniol. Arribarem a la riera descendint uns metres per unes feixes ruïnoses, accedint a un petit prat en forma triangular i finalment travessant una porta de fusta que queda a l’extrem nord del prat. Desembocarem a la riera, al PUNT 127.

19/01/2015 13:41 davidjuher #. sin tema Hay 4 comentarios.


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris