ITINERARI 18

18. COLL DEL MOLÍ DE SANT ANIOL - GR11 - COLL ROIG - SANT VICENÇ DE PRINCIPI - CAN BOAC - GIRANS DE DALT - GIRANS DE BAIX

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 12]-152-153-154-153-155-156-159-158-157-158-159-160-161-162-163-137

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12). Aquí prenem el GR11 marcat amb bandes blanques i vermelles. De seguida travessarem la riera de la Comella, i a l’altra banda ens començarem a enfilar per una llarga pujada, amb amples ziga-zagues pel bosc d’alzines. Al cap d’una bona estona de pujada sostinguda, el camí surt a una zona oberta i travessa una ampla tartera (PUNT 152), des d’on podem aturar-nos a descansar i gaudir d’una impressionant panoràmica del Puig de les Canals i part de la fondalada de la Comella, i també del Bac de can Barrufa, Sant Marc, el Pic de les Bruixes, les Balmes d’Uja, etc. Continuem i en pocs minuts el camí ens fa travessar un torrent sec. Arribem de seguida a un gir molt marcat cap a la dreta, just a tocar d’una tartera (PUNT 153), amb probables marques en forma de creu que indiquen que el sender que travessa la tartera no és el GR11. És el camí de Girans i Can Boac, que agafarem posteriorment. Però abans acabarem de recórrer el GR11 uns 5 minuts més fins a arribar al Coll Roig (PUNT 154), definit per una placeta una mica elevada al costat del camí, de terra de color rogenc, amb unes roques on podem seure. És un lloc agradable per fer-hi una parada i descansar. El Coll Roig es troba enclotat entre el Martanyà al sud, la serra de Banyadors al nord, la vall de Sant Aniol a l’oest i la vall de Principi a l’est. A banda del GR11, hi arriba també un camí, marcat amb pintura rosa (gener 2015), que baixa des del nord des de Sant Vicenç de Principi, travessa el coll i segueix cap al sud en direcció al Martanyà i el clot de Tumany. Si seguíssim el GR11 per la direcció que portàvem, entraríem a la vall de Principi i no tardaríem gaire a trobar, just abans d’un pas estret al costat d’una paret, un sender marcat amb pintura groga que, cap a l’esquerra, ens portaria també a Sant Vicenç de Principi. Hi ha una tercera manera de pujar a Sant Vicenç, que és la que seguirem nosaltres. Marxem del Coll Roig desfent camí pel GR11 i anem a retrobar el PUNT 153. Deixem el GR11 i travessem la tartera de pla. El sender, que en aquesta primera part transita per una zona relativament oberta i amb esporàdics miradors, és força evident, fins que s’endinsa al bosc. Aleshores trobarem múltiples indicis de senders laterals, però sempre cal seguir el que ens sembli el camí principal. Potser ens adonarem d’un parell de petites places carboneres, fins que, ja al sotabosc d’alzines, i en un punt on travessem un torrent sec, trepitjarem una gran plaça carbonera (PUNT 155), no del tot evident a gener de 2015, "on hi creix un faig" (Agustí Bassols). Actualment aquest gran faig està abatut, probablement per les tempestes de l’hivern de 2014. Els despreniments i els arbres abatuts desllueixen la plaça carbonera i la fan menys evident del que caldria. A partir d’aquí, un camí baixa cap a l’esquerra, però el nostre segueix la direcció ascendent, cap a la dreta. A mesura que pugem, el sotabosc d’alzina es va omplint de blocs de roca, fins que, després d’unes quantes ziga-zagues, arribem als peus d’una paret (PUNT 156). La seguim uns metres cap a l’esquerra, fins que trobem (PUNT 159) un camí travesser, amb probables marques de pintura de tots colors en una roca al costat de la bifurcació. Prenem el camí cap a la dreta, que en uns 10 minuts ens portarà, resseguint un cingle que ens queda a mà esquerra, a un coll (PUNT 158) on conflueixen 3 camins: el de les marques grogues provinent del GR11, el de les marques roses que ve del Coll Roig, i el nostre. Seguint les marques grogues durant un minut més, trobarem les boniques ruïnes de l’esglèsia de Sant Vicenç de Principi (PUNT 157), des d’on podrem contemplar clarament el cim del Bassegoda. Ara desfem tot el camí per retornar al PUNT 159, i seguim el camí sense cap dificultat. De seguida (PUNT 160) començarem a veure marques blaves molt cridaneres, pintades pels caçadors, i un rètol de fusta que indica que comença una pujada, també marcada amb blau, que ens portaria a la Creu de Principi. Nosaltres seguim endavant, bàsicament planejant, travessem pel capdamunt del clot de l’Om, i arribem a una zona oberta amb terra pedregós. Aquí, al PUNT 161, observarem un petit sender que s’endinsa al bosc, a la dreta. Si baixéssim, seguint les marques blaves, aniríem a confluir al camí que va a Girans de Baix per la lleixa d’en Boac (itinerari 16). Agafem el sender, que ens acosta al cingle, i de seguida, en una petita balma assolellada, hi veurem les ruïnes de Can Boac (PUNT 162), casa habitada des de fa 15 anys per un interessant personatge anomenat Jordi. Des de Can Boac podem resseguir la paret cap a l’esquerra i pujar uns metres, i arribarem de seguida a les ruïnes d’una altra antiga construcció, Girans de Dalt (PUNT 163), que devia ser una imponent masia. Des d’aquí podem intentar seguir uns metres en la direcció que portàvem per intentar trobar un camí que baixa directament a Girans de Baix, o bé, si no ho veiem clar, desfer camí per retornar al PUNT 161, des d’on podem baixar uns metres seguint les marques blaves per anar a trobar el camí que ve de la Comella, que seguim unes metres cap a la dreta per arribar a les ruïnes de Girans de Baix. Des d’aquí, tenim diverses opcions per iniciar el retorn (itineraris 16 i 17).