ITINERARI 11

11. PONT DE VALENTÍ - EL SUVÍ - EL PUIG - LA QUERA - COLL JOELL - JACES VEIES - CAN BARRUFA - SANT ANIOL

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 1 fins el PUNT 83]-84-85-50-51-58-94-81-56-19-13

 

Sortim del Pont de Valentí i seguim l'ITINERARI 1 fins el Quintà del Grau (PUNT 83). Aquí deixem el sender principal i ens desviem cap a la dreta. El sender és força brut i no està indicat ni amb marques ni amb fites, però és bastant evident. Planeja pel mig de les antigues feixes d'una masia actualment en ruïnes, el Suví, a la qual arribem en menys de 10 minuts (PUNT 84). Trobarem les ruïnes, en un estat lamentable, a la dreta del nostre camí. Seguim pel mateix sender, brut però no perdedor, que ara transcorre, a uns metres de desnivell per sota, gairebé paral·lel a la pista forestal que uneix les passeres de la Farga de la riera de Sant Aniol amb la masia de la Quera. En general el camí planeja, fins que travessem un torrent i llavors guanyem una mica d'alçada. El caminet acaba desembocant en una zona ampla i més oberta, que sembla un punt de confluència de diversos camins (N 42º 17.959' / E 2º 35.095' / 521 m). Aquí cal seguir el sender cap a l'esquerra. Ens enfilem pel darrere d'una roca i pocs metres més amunt trobem una portella de fusta (N 42º 17.985' / E 2º 35.077' / 540 m) que impedeix la sortida de les vaques que sovint pasturen pels prats que trobarem dos centenars de metres més amunt. Travessem els prats, sempre pujant en direcció nord-oest i seguint el petit traç sobre l'herba. Al final del prat passarem pel costat d'unes altres ruïnes, les del mas del Puig (PUNT 85), i confluirem definitivament a la pista forestal que va a la Quera. El més còmode aquí és seguir caminant per la pista, fins que després de poc menys d'un parell de kilòmetres arribem a la gran masia de la Quera (PUNT 50). Veurem que el sender de gran recorregut GR-11 travessa les diverses construccions, totes en ruïnes. Prenem el GR-11, indicat amb marques blanques i vermelles, en direcció est (dreta), o sigui cap a Sant Aniol. A tan sols 100 m de la casa, però, veurem el naixement d'un petit sender que surt del GR en direcció ascendent cap a l'esquerra (PUNT 51). El prenem. Iniciem una dura i constant pujada que ens farà travessar alzinars i zones rocoses. Si el cansament ens permet estar atents, observarem la presència d'algunes places carboneres. Cal estar alerta i seguir les fites, sense les quals seria molt fàcil perdre's. Finalment, després de més de mitja hora de dura pujada, arribarem al Coll Joell (PUNT 58). Una probable fita ens marcarà el punt exacte. Des d'aquest punt, si ens separem uns metres del camí i ens acostem a la timba, podrem gaudir d'un mirador extraordinari de la vall de Sant Aniol. Seguirem el camí, ara ja en suau descens. En alguns punts, especialment al començament, ens acostarem perillosament al precipici que queda a la nostra dreta. També travessarem alguna plaça carbonera i, a mesura que anem perdent desnivell, entrarem a l'obaga i el bosc es farà més dens i més ombrívol. Les alzines es veuran progressivament substituïdes per altres espècies (roure, faig, teix), mentre que el camí s'anirà fent més brut i sovint haurem de saltar pel damunt dels troncs podrits d'arbres caiguts que ens barraran el pas. Prop del PUNT 94 és probable que trobem, com un miratge surrealista, una gran medalla amb una cadena de ferro, penjada en algun arbre del camí, amb la llegenda "CJ"... Aparentment, és una indicació del camí al Coll Joell (el camí que estem desfent). A tocar d'aquí, però en un punt que encara no he pogut determinar, un sender ha de sortir cap a la dreta per anar a buscar la placeta de les Jaces Veies (PUNT 81), prop del capdamunt d'un petit turonet que té el cim a 661 m d'alçada. Si seguíssim pel camí que portàvem, recorreríem el vessant de muntanya anomenat Bac de Can Barrufa i, poc després de travessar el torrent de Can Barrufa, confluiríem (PUNT 21) amb el camí del pujant del Jóc. Però tornant a les Jaces Veies (PUNT 81), baixarem per unes antigues terrasses que el bosc ha tornat a cobrir i anirem a petar a una plaça amb menys densitat d'arbres (N 42º 18.842' / E 2º 34.866' / 611 m). Des de l'esquerra d'aquesta plaça surt un sender marcat amb fites. L'agafem. El sender ressegueix cap avall la carena de la petita muntanya. Cal seguir les fites. A mesura que anem davallant ens veurem immersos en una poblada castanyeda, amb alguns exemplars enormes (atenció al monumental arbre que trobarem a N 42º 18.957' / E 2º 34.939' / 534 m). Finalment confluirem (PUNT 56) amb l'antiga pista abandonada que prové del GR-11 i que, cap a la nostra dreta, ens portarà planejant, poc després de travessar el torrent, a les runes de Can Barrufa (PUNT 19). Les runes ens quedaran a l'esquerra, i haurem de baixar uns metres per corriols bruts per anar a buscar un camí, fitat i indicat amb marques de pintura vermella, que en pocs minuts ens deixarà, sense cap dificultat, a tocar de la font de Sant Aniol (PUNT 13).

 

ITINERARI 10

10. PONT DE VALENTÍ - GRAU SA DIDORTA - COLL DE LA BASSA - BALMA DEL CORNETA - RIERA D’ESCALES - CELLER DE LA MANLLADA - COVA DE COLL ROIG - COVA DE LES MONGES

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 3 fins al PUNT 10]-62-63-64-65-66-67-89-90-89-91-28-165-92-28-93-1

 

Cal arribar al Coll de Terres (PUNT 10) com a l’ITINERARI 3. Al coll, cal que ens movem pel prat cap a l’esquerra (sud) per trobar l’inici de dos camins que baixen al Maranyó: primer trobarem el que hi baixa directe (oest), i uns metres més enllà, cap al final del prat, un altre de molt evident que és el que agafarem nosaltres. És un camí força fressat que voreja el puig de Plansesserres deixant-lo a la nostra dreta. Primer transcorre per sotabosc d’alzina, però de seguida arribem a una pineda, s’obre una mica el bosc i de sobte el camí es fa tan agradable que no sembla de l’Alta Garrotxa. Som als prats de Plansesserres (PUNT 62). El camí és ample i suau, hi ha molta herba, i més pins que no pas alzines. El camí transcorre sempre en direcció oest, deixant ja el puig al nord. Més endavant reapareixen les alzines i es van alternant amb els pins. En uns 20 minuts (des del coll de Terres) arribem a un dels llocs més amables de l’Alta Garrotxa: el Coll de la Bassa (PUNT 63), una magnífica planúria herbada al capdamunt dels Espàrrecs, uns cingles que flanquegen la riera d’Escales, des de la qual es tenen unes vistes impressionants de la Cresta de Gall i el Bestracà, el Ferran, Santa Bàrbara de Pruneres, la riera d’Escales i el Pirineu. El sender que ens ha portat aquí (el de Plansesserres) es troba transversalment amb un altre camí. Cap a la dreta ens portaria al Maranyó. El prenem cap a l’esquerra. Una fita ens en marca l’inici. En pocs metres, potser començarem a observar esporàdiques numeracions de color vermell als arbres (posades pels caçadors). Al cap de molt pocs metres (PUNT 64), a la dreta, comença un camí descendent (parell de marques vermelles i probable fita) que baixa cap a la Balma del Corneta. Si l’ignorem i seguim pel camí principal, seguirem trobant probables marques vermelles als arbres, travessarem com a mínim tres o quatre places carboneres, i de tant en tant, i segons l’estat general del camí, anirem observant feixes o antigues parets que flanquegen el sender, que devia haver estat molt utilitzat pels carboners. Arribarem a un excel·lent mirador de les rieres d’Escales i de Sant Aniol, el Castell s’Espasa, el Coll Roig i la Cova del Bisbe. A partir del mirador el camí es pot fer molt perdedor. Estem caminant pel capdamunt dels cingles de la Manllada, però sembla que el sender no porti enlloc. Si ens hi fixéssim bé, però, el camí acabaria desembocant al PUNT 164, un aeri mirador al peu d’una penya molt vertical, que és el final de la pujada per la Cresta dels Innocents, una carena estreta i punxeguda que s’origina a la Cova de les Monges i que s’enfila fins aquí superant gairebé 500 metres de desnivell. És absolutament forassenyat intentar recórrer aquesta cresta de baixada per tornar des d’aquí a la Cova de les Monges, ja que la grimpada negativa és molt perillosa (en canvi, es pot fer sense gaires problemes en sentit ascendent). Tornem enrere al PUNT 64. Podrem baixar pel sender que neix aquí si seguim les marques vermelles. Al cap d’uns 8 minuts de ziga-zagues, passarem per una zona oberta (N 42º 17.138’ / E 2º 34.498’ / 611 m) i poc després, just en una corba a l’esquerra marcada amb dues taques vermelles sobre dues petites roques del camí, si ens hi fixem bé i mirem cap a la dreta, resseguint la paret, podrem intuir, a tan sols uns 30 metres, la Balma del Corneta (PUNT 65). És una balma força profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un antic dipòsit d’aigua o un forn. Si tornem al camí, seguint les marques vermelles arribarem en poca estona a un coll molt evident (PUNT 66), la Veta, des del qual tindrem una bona vista del Celler de la Manllada a l’est. El camí, amb les marques vermelles, segueix baixant fent ziga-zaga fins a desembocar a la riera d’Escales (PUNT 67). Aquest punt d’entrada (o de sortida) és molt difícil de veure des de la mateixa riera, tret que hi hagi algunes fites que l’indiquin. A partir d’aquí l’itinerari segueix el llit de la riera d’Escales cap a l’esquerra. Per tant, només es pot completar si la riera baixa seca, cosa que passa la major part de l’any. Si porta aigua, haurem de tornar enrere, o bé podem intentar buscar un pas fins a l’altra riba, on hi neix un camí probablement fitat que ens tornaria a la riera de Sant Aniol passant pel Coll de Jou. Caminarem pel llit de la riera sense més dificultats que l’haver de buscar els millors passos entre les roques. Els cingles ens contemplaran a banda i banda. Estarem envoltats d’un silenci absolut, tan sols esporàdicament interromput per les evolucions de les cabres a dalt dels cingles. De seguida la riera descriu una gran corba cap a l’esquerra, per continuar tot seguit en línia recta cap al nord-est. En menys d’un Km farem una altra gran corba, ara cap a la dreta. Just al mig de la corba hauríem de veure un punt a la nostra esquerra, probablement marcat amb fites (PUNT 89), que és l’inici d’un viarany que ens permet pujar, en uns 20 minuts, fins al Celler de la Manllada. El sender s’enfila per unes penyes, entra a un alzinar i arriba a peu de cingle. Després d’unes ziga-zagues ens condueix a unes lloses que cal travessar en diagonal cap amunt (direcció est). Finalment arribem a la balma (PUNT 90). Desfent camí tornem a la riera, al PUNT 89. Seguim el curs de l’aigua cap a l’esquerra. Acabem de fer la corba cap a la dreta que havíem deixat. Ara el llit segueix en línia recta cap a l’est, fins que al cap d’uns centenars de metres, just abans d’un altre gir molt marcat cap a la dreta, observarem perfectament al davant nostre una enorme obertura a la roca, a la qual ens podem enfilar fàcilment. És la cova de Coll Roig (PUNT 91). Seguint el llit de la riera, de seguida veurem, en un sorral, un sender a la nostra esquerra, que s’endinsa a la vegetació arbustiva de la riba i que finalment ens permet abandonar-la. Pujarem en breus ziga-zagues per un alzinar i arribarem a un petit coll molt evident, de terra vermella (PUNT 28): és el Coll Roig. Ja som a pocs metres per damunt de la riera de Sant Aniol, però abans de baixar-hi (cap a la dreta), visitarem la cova de les Monges: seguim recte, ens enfilem de seguida per unes roques i passem per una cornisa molt encinglada i aèria, amb vistes sobre l’hort d’en Roca (pàrking 3 de la pista que ve de Sadernes). Tot seguit entrem a l’alzinar i finalment girem cap a l’esquerra. Al peu d’un breu tram ascendent, relliscós, hi trobarem una corda que ens ajudarà (uns metres abans, al PUNT 165, potser haurem observat una bifurcació a la dreta que ens acostaria breument un altre cop cap al riu, per tornar-se a enfilar de seguida, superar la cova de les Monges per la seva banda dreta, i dur-nos a l’inici de la Cresta dels Innocents). Al capdamunt de la corda, pocs metres a la dreta hi trobarem un últim graó rocós pel qual ens haurem d’enfilar per accedir a la Cova de les Monges (PUNT 92). És una gran cavitat, de 27 metres de fondària i sostre alt, on s’hi han trobat restes de l’Edat del Bronze. Al contrari del que passa amb la cova del Bisbe (que queda a l’altra banda de la riera), la seva cavitat queda força dissimulada pels relleus i les alzines i no és fàcilment visible des de la distància. Desfem camí, i des del Coll Roig prenem el camí descendent que ens deixarà al llit de la riera de Sant Aniol, pocs metres més enllà de l’hort d’en Roca o pàrking 3 (PUNT 93). Haurem de creuar la riera a gual cap a l’esquerra per arribar al pàrking. Per tornar al Pont de Valentí només ens cal caminar per la pista uns 200 m en direcció nord.

ITINERARI 9

9. CAMÍ DE LES CANALS - LLEIXA GROSSA - PLA BALLADOR - FONT DEL SANT - BALMA DEL DAVALLANT - COLL SA BASSA - RIBELLES - PUIG DEL CASSO.

 

[ITINERARI 6 fins al punt 14]-47-36-37-113-38-40-88-48

 

Arribem al Coll de Clarioles (PUNT 14), com a l’ITINERARI 6. Prenem el camí de les Canals d’Uja, senyalitzat amb marques vermelles, que surt del coll en direcció est. Aquest camí voreja el Puig de les Canals (o del Mas d’en Coll) per la banda est. Al començament el camí discorre plàcidament, però de seguida arribem als peus d’un torrent que baixa del cim. El camí ressegueix el llit de la torrentera, agafa molt de pendent i es fa molt pedregós i feixuc. Més endavant s’enfila per les parets de la muntanya i ressegueix una altra torrentera. Tots aquests torrents, pedregosos i generalment bruts, s’anomenen "les Canals", neixen al cim del Mas d’en Coll i desemboquen a la riera (o torrent) de la Comella, que al seu torn acaba desembocant a la riera de Sant Aniol. El camí es va enfilant molt decididament. Al cap d’uns 20 minuts arribem a una mena de petita planúria rocosa situada al peu de la muntanya. És la Lleixa Grossa (PUNT 47). Hi neix un camí cap a la dreta, que ens portaria als Girans i Can Boac. Nosaltres no deixem el camí de les Canals, i per tant seguim les marques vermelles enfilant-nos un altre cop per la paret del puig, seguint ocasionalment el llit d’alguna torrentera. Al cap d’uns 20 minuts de forta pujada el camí comença a planejar i arribem al Pla Ballador (PUNT 36), una petita planúria oberta que ens ofereix una panoràmica de la vall de la riera de la Comella. Hi veurem el vessant nord del Martanyà, i altres cims propers com el Bassegoda, la Serra de Banyadors o el Puig Salarsa. Des d’aquest pla arrenca dissimuladament el Camí dels Boixos (ITINERARI 8), en direcció a la muntanya que estem vorejant. Com a màxim hi trobarem una fita a sota de les alzines que ens indica el començament d’aquest camí. Nosaltres no ens desviem del camí de les marques vermelles, que a partir d’ara té un pendent molt suau i pren direcció nord. Al cap de pocs minuts trobarem una bifurcació (PUNT 37). El ramal que va cap a la dreta, que de fet és el que segueix marcat amb pintura vermella, ens portaria a la Comella [si anem curts d’aigua podem agafar-lo durant uns 6 minuts, i de seguida arribarem a la Font del Sant (PUNT 112), un petit raig d’aigua boníssima al peu d’una balmeta foradada]. Continuem pel ramal de l’esquerra. Hem perdut les marques vermelles, però el camí és molt clar. De seguida passarem per la Balma del Davallant (PUNT 113), de notables dimensions, i continuarem el camí, sempre en direcció nord-nord-oest. Aquest és el camí de Ribelles, que fan servir els catalans del nord per baixar a Sant Aniol el dia de "l’Aplec dels Francesos", que se celebra el diumenge de Pasqua Granada. Al cap d’una estona potser trobarem una bifurcació, un caminet que parteix del nostre camí principal cap a la dreta, en direcció descendent, just quan a davant nostre, en direcció nord, hi veiem un gran turó arrodonit i no gaire alt (908 metres, contra els 830 en què es trobem ara). Ignorem aquesta bifurcació i seguim. De seguida, després d’una breu pujada d’un centenar de metres, arribarem al Coll sa Bassa (PUNT 38), una zona oberta bastant bruta i poc clara, punt de confluència d’almenys tres o quatre camins. El coll està flanquejat bàsicament per dos cims: a la nostra esquerra, o sigui al sud, el Puig de les Canals (o del Brull), la falda sud del qual és una fageda que mor justament al coll on ens trobem. Al nord, o sigui si ens posem d’esquenes a la fageda del Puig de les Canals, hi veurem el turó de 908 metres que ara hem de superar per arribar, a l’altra banda, a l’ermita de Sant Julià de Ribelles. Des de la part sud del Coll sa Bassa hi surt un camí (senyals de color crema) que s’endinsa a la fageda i ens permetria pujar al cim de les Canals (ITINERARI 15). Hem de deixar aquest camí a la nostra esquena i anar a trobar, a l’altra banda dels arbres, un camí marcat amb fites que segueix pujant cap al nord i que ens permetrà vorejar el turó. Aquest camí és brut, al començament s’enfila per una zona d’antigues feixes a sota de l’alzinar i té diverses opcions, totes marcades amb fites. Bàsicament, podem vorejar el turó per la banda est o per la banda oest. En qualsevol cas, arribarem al coll de Sant Julià (PUNT 40), just en el punt en què el sender desemboca en una pista forestal. Hi veurem una cadena. Just al costat de la cadena hi neix un sender que en 5 minuts ens deixarà a l’ermita de Sant Julià de Ribelles (PUNT 88). Per continuar fins al Puig del Casso, hem de prendre la pista forestal des del prat de l’església cap a la dreta (nord), barrada amb una cadena. Al cap d’uns 150 metres, prenem un sender a la dreta que s’endinsa al bosc. De seguida el camí es bifurca. El camí de la dreta va fins al Mas Sobirà i ens permetria anar fins a l’Hostal de la Muga i continuar fins a França. Prenem el de l’esquerra, ben senyalitzat amb marques grogues. Encetem una pujada constant, a vegades grimpant una mica. El camí és molt variat, amb zones boscoses, herbeis i roquissars. Hi ha prou marques per arribar sense problemes fins al cim del Puig del Casso (PUNT 48), en uns 50 minuts. Des del cim la vista és espectacular: en direcció nord-oest, una gran llengua de terra vermellosa enfonsada entre dos parets verticals, a tocar del naixement de la Muga; en direcció est, diversos cims de l’Empordà i el Vallespir. I, al darrere, el teló de fons del Pirineu, amb el Canigó en primer terme i el Balandrau i cims adjacents més cap a l’oest. Una observació: uns 15 minuts abans d’arribar al cim passarem per un petit coll on, si estem atents, veurem que el camí de les marques grogues es bifurca. El camí que surt baixant cap a la dreta (oest) també està senyalitzat amb marques grogues, i segurament arriba fins al Mas Sobirà. Una darrera observació: en algun punt prop d’aquest coll, una mica més avall, hi ha d’haver una bifurcació, probablement no senyalitzada amb pintura, que permet desviar-se cap al sud-oest i arribar a Cal Domer (PUNT 49).

ITINERARI 8

8. CAMÍ DE CAN LLEBRE - CAMÍ DELS BOIXOS - CAMP DEL ROC - BALMES D'UJA

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 6 fins al PUNT 15]-46-43-44-45-44-43-41-29-25-23-17-18-8

 

Com a l'ITINERARI 6, passem per Sant Aniol i el Coll de Clarioles i arribem a la roca amb una Y de color groc que marca l'inici d'una bifurcació (PUNT 15). En aquesta ocasió prenem el camí de la dreta. És el camí de Can Llebre,  actualment (juny 2012) ben indicat amb marques grogues i també vermelles. Les vermelles, de fet, ens guien fins al punt de la riera anomenat el Clot de les Puces, on els barranquistes comencen el descens, i les grogues acaben desviant-se cap amunt i empalmant amb el Camí dels Boixos. El camí d'en Llebre és agradable i de tant en tant té unes vistes espectaculars sobre la vall de Sant Aniol. La timba, en general, queda dissimulada per la vegetació, tot i que alguns passos concrets poden resultar delicats per persones amb vertigen. Un d'aquests passos és una petita grimpada que cal fer just després d'un escaler, el Pujant del Llebre. Una alzina fortament arrapada a la pedra ens marcarà l'inici de la grimpada, d'uns 10 metres. No és gens difícil, però pot portar algun problema a gent insegura. Superat aquest pujant, entrem un altre cop a un sotabosc d'alzines, just en una menuda tartera de petits rocs (PUNT 46). Segons algunes ressenyes, just aquí hi ha d'haver un caminet que s'enfila uns metres cap a la dreta. Però, en general, aquesta connexió és inexistent o molt difusa. Pugem, doncs, per on ens sembli millor (per exemple, pel mig de la petita tartera). De seguida veurem a la nostra esquerra una paret vertical formada per una gran roca. Hem de seguir pujant uns metres fins a trobar un sender difús que, planejant cap a l'esquerra, ens porta al capdamunt d'aquest gran balcó (PUNT 115). Des d'aquí gaudirem d'una vista impressionant: cap avall, la part més salvatge de la riera de Sant Aniol, amb els ràpids i els salts d'aigua al mig dels espadats; més amunt, cap al nord, un paisatge radicalment diferent, suau i amable, amb la masia de Can Morató en la llunyania. Deixem el balcó i seguim caminant. En poques passes trobarem el Camí dels Boixos, que enllaça des de la nostra dreta. És un camí molt bonic, inconfusible, que transcorre paral·lel al Camí d'en Llebre i que està flanquejat per preciosos matolls de boix. En general tots dos camins tenen unes vistes espectaculars, però el dels Boixos és menys agosarat. Seguim pel Camí dels Boixos cap al nord (esquerra). El camí d'en Llebre, que acabem de deixar, ens acompanyarà durant tot el recorregut tan sols uns metres per sota nostre. Al cap d'una estona apareix una bifurcació (PUNT 43), un caminet que, en direcció descendent i travessant pel mig d'unes feixes ruïnoses, ens torna a portar al Camí de Can Llebre, just a les runes de l'antic (i actualment gairebé invisible) mas de Can Llebre. Ens desviem temporalment del camí agafant aquest sender a l'esquerra. Baixem per les feixes seguint marques grogues molt evidents i de seguida (PUNT 44) ens adonarem que hem tornat al Camí d'en Llebre. Cap al sud (esquerra), les marques grogues ens tornarien al PUNT 46. Anem cap a la dreta, seguint marques vermelles i gaudint de vistes impressionants sobre el llit de la riera. Finalment entrem en un bosquet humit i arribem al Clot de les Puces (PUNT 45), un accés a la riera des del qual els barranquistes comencen el seu descens. Desfem camí i tornem enrere al PUNT 43 del Camí dels Boixos. Només uns passos més endavant, trobem una bifurcació, en una petita placeta flanquejada per roques. A la dreta veurem una petita fita i, en una roca, hi veurem una taca vermella difusa i una creu de color crema. És l'inici del "camí de les marques crema" (el nom és meu), que enllaça amb el Coll Sa Bassa i també ens permetria pujar al Puig de les Canals (ITINERARI 15). Si ignorem aquesta bifurcació i seguim pel Camí dels Boixos, sempre envoltats de matolls de boix, finalment anirem a desembocar a una pista forestal (PUNT 41), en un revolt molt pronunciat de la pista, indicat amb marques grogues i un parell de grans fites. Per aquesta pista, a la dreta aniríem a Ribelles. L'agafem cap a l'esquerra. Seguim per la pista durant uns quants quilòmetres. Durant el recorregut travessem diversos torrents, la major part de l'any secs. En un moment donat travessem la riera de Sant Aniol. Al cap de pocs minuts, trobem una zona oberta, amb diverses bifurcacions. Uns rètols de fusta en forma de fletxa, clavats als arbres, ens van indicant algunes direccions: a la dreta, les ruines de Cal Domer; una mica més endavant, cap a l'esquerra, el Camp del Roc; i, seguint recte, a Can Morató. Prenem la desviació cap a l'esquerra i seguim la pista, en pujada suau però constant, cap al Camp del Roc. Al cap d'uns vint minuts arribem a una petita zona oberta, a tocar del Camp del Roc (PUNT 29), conjunt de ruïnes que observarem perfectament al turó del davant. Es tracta d'una casa que va allotjar alguns refugiats de la Primera Guerra Mundial. Un cop visitat el Camp del Roc, tornem al camí carreter i seguim un centenar de metres més. De seguida trobem, a l'esquerra, un caminet que neix a la pista (PUNT 25). Unes fletxes de fusta indiquen "Sant Aniol, 1h 40 min; Talaixà, 1h 50 min". El prenem i arribem de seguida al Coll de la Portellera (PUNT 23). Travessat el coll, que no és més que un petit pas estret entre dues parets poc imponents, el camí gira cap a la dreta. De seguida trobem a l'esquerra la confluència amb el camí que ve de Sant Aniol pel pujant del Jóc (PUNT 17) i, una mica més endavant, l'inici d'un sender a la dreta que puja al cim de Sant Marc (PUNT 18). Pocs metres més enllà, arribem a les Balmes d'Uja. Podem tornar cap al Pont de Valentí passant per Talaixà si fem l'ITINERARI 2 en sentit invers. 

 

ITINERARI 7

7. SALT DE LA CAPA PER LA RIBA DRETA.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 fins al PUNT 16]-55-56-19-79-61-35-33

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Al camí de Sadernes a Sant Aniol (ITINERARI 4), a l’alçada del Goleró, just després de creuar la passera de fusta penjada amb cables metàl·lics que ens deixa a la riba dreta, el camí se separa una mica del llit rocós de la riera i s’endinsa breument al sotabosc. Menys de 100 metres després, just abans que el camí torni a travessar la riera per anar a les feixes del Prat, arribem al PUNT 16: a l’esquerra del camí, sota uns arbres, hi apreciarem una antiga feixa, una mena d’escaló. De fet, aquest punt és fàcilment localitzable a juny del 2012, ja que hi ha clavada una fletxa de fusta en un arbre, amb la inscripció "Sant Aniol (sense passar per la riera)". Prenem el sender que s’enfila cap a l’esquerra. No és gaire clar i pot resultar una mica perdedor pel fet que no hi ha marques, i contínuament trobem bifurcacions. En general, cal anar pujant pel sender que ens sembli més clar, sempre en direcció nord-oest. Cal evitar en particular una bifurcació que planeja cap al nord (dreta) just després de travessar un torrent sec, i que en realitat esdevé de seguida un ample camí, paral·lel a la riera de Sant Aniol, i que més endavant torna a confluir amb els camins "de marques grogues" que van de Sadernes a Sant Aniol. La norma general és sempre pujar, i en cas de dubte triar l’opció que ens allunyi de la riera. Al cap d’uns 15 minuts el nostre sender desemboca en el GR11, en un punt (N 42º 18.837’ / E 2º 35.141’ / 499 m) en què precisament el GR no està gaire ben indicat: cal fixar-s’hi per trobar marques vermelles i blanques en algun arbre. Seguim pel GR11 cap amunt (esquerra), però només uns 80 metres, ja que de seguida trobem una bifurcació molt clara (PUNT 55). A la nostra dreta apareix un camí ample, amb aspecte de pista forestal abandonada, mentre que el GR11 continua cap a l’esquerra en direcció al Salt de la Núvia. Probablement veurem una pintada de color blau en un arbre. Deixem el GR11 i prenem aquesta antiga pista cap a la dreta, que és un dels diversos camins d’accés a Can Barrufa. És un camí pràcticament planer que transcorre en direcció nord els primers 200 metres, i que després gira cap a l’oest per endinsar-se a l’obaga. Tindrem esporàdiques ullades de les ruïnes de Can Barrufa i dels cingles que baixen del Puig Sa Noguera. En uns centenars de metres més, observarem a la nostra esquerra, pràcticament a tocar del camí, algun exemplar immens de castanyer (N 42º 18.962’ / E 2º 34.971’ / 524 m). De fet, aquí l’alzina comença a cedir pas als castanyers i a algun avellaner, i tot el vessant de muntanya que queda a la nostra esquerra, que està encarat al nord, és una magnífica castanyeda, molt diferent al típic bosc d’alzina que trobem per tota l’Alta Garrotxa. Podríem endinsar-nos en aquesta castanyeda quan, uns metres més endavant, trobem una bifurcació (PUNT 56): un sender cap a l’esquerra penetra al bosc i ens acabaria portant a les Jaces Veies i al Coll Joell. L’ignorem. Poc més endavant el nostre camí travessa el torrent i arriba de pla a Can Barrufa (PUNT 19). Localitzem, tal com hem explicat a l’ITINERARI 5, la porta amb pintades dels barrufets. A 5 metres de la porta hi neix un sender que puja en direcció nord-est (dreta). Als primers metres és ben evident, però de seguida esdevé molt confús per la gran quantitat de senders que es bifurquen uns dels altres. Cal seguir sempre el camí que sembli més clar, i ens pot ajudar molt la presència d’algunes fites i, especialment, d’algunes marques de pintura rosa, força disperses i desdibuixades però essencials per no perdre el camí. De fet, aquestes antigues marques indiquen el camí de sortida d’emergència dels barranquistes des del punt superior del Salt del Brull, que de fet és on ens dirigim. Les fites i les marques roses ens porten, en uns 12 minuts, al peu d’una paret, encara sotabosc. Pugem cap a la dreta per un curt escaler i de seguida sortim a cel obert. Som a l’inici del Passant del Gamarús (PUNT 79). Trobem unes cadenes sortosament clavades a les roques (juny 2012), i les utilitzem per anar pujant. Sense aquestes cadenes, la pujada (i especialment la baixada si fem el camí invers) seria molt delicada. Al final de les cadenes arribem a una cornisa que hem de seguir cap a la dreta. És molt estreta en un parell de punts, i tenim timba, de manera que psicològicament és dur. Arribem al caire i, a l’altre costat, seguint un altre cop fites i marques roses, baixem uns quants minuts per sotabosc perdent una desena de metres de desnivell. De seguida els recuperem i arribem a un excel·lent mirador (PUNT 61) del Salt de la Capa i les enormes parets que l’envolten. El mirador es troba a la part inferior d’unes roques cantelludes que des de l’esquerra baixen del caire del cingle i que hauríem de remuntar si volguéssim anar cap a la Lleixa Palomera o el Puig Sa Noguera. El mirador està fitat, però en tot cas és molt evident perquè la visió del Salt de la Capa és immillorable i directa. A partir d’aquest punt, obert, ens tornem a endinsar al bosc en direcció descendent. Hem d’anar amb compte i seguir les fites i les marques roses. El camí, en fort descens, és brut i carregós. Si no estiguéssim envoltats de les alzines que ens tapen la visió del que hi ha tan sols uns metres sota els nostres peus, no gosaríem baixar per aquí. A mitja baixada trobarem una tartera llarga i estreta, que hem de baixar fins el final. Uns metres abans del final de la tartera sembla que ens podríem desviar per un trencall a l’esquerra, però ho hem d’ignorar. Després de la tartera seguirem baixant i el soroll de l’aigua de la riera anirà augmentant. Gaudirem d’esporàdiques ullades al riu, fins que de sobte desembocarem al llit de la riera, just a tocar de la part superior del salt del Brull (PUNT 35), per damunt de la roca on els bombers hi han instal·lat una placa de fusta amb informació del salt. De fet, si ens hi fixem bé, al final del camí, i abans de fer l’últim pas que ens deixarà a la riera, veurem una altra placa de fusta que diu "camí de sortida", indicant amb una fletxa cap a la direcció d’on venim. Finalment, remuntant les aigües arribem en 5 minuts a la part inferior del Salt de la Capa (PUNT 33).

ITINERARI 6

6. SALT DE LA CAPA PER LA RIBA ESQUERRA.

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4]-14-15-34-35-33

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

Arribem a Sant Aniol d’Aguja (PUNT 13) com a l’ITINERARI 4.Hi ha una petita confusió sobre el Salt de la Capa: per als barranquistes es tracta d’un immens salt d’aigua a dins del barranc de la riera de Sant Aniol, de 46 metres d’alçada, aigües avall del Clot de les Puces i que només es pot baixar rapelant. Per als excursionistes, es tracta d’un petit i preciós saltet d’uns 10 metres, gairebé a continuació de l’anterior, amb una protuberància de roca calcària en forma de capa estesa que acaba en una gran marmita, ampla i poc fonda, on ens podem banyar tranquil·lament. El racó és un dels més bells de l’Alta Garrotxa, i poc visitat per la dificultat d’accés. Des de Sant Aniol prenem un caminet amb discretes marques vermelles que surt de la riba esquerra de la riera, just en el punt on s’acaba una passera de fusta arran d’aigua, molt malmesa. Comencem a pujar fent ziga-zagues pel sotabosc i en uns 15 minuts arribem al Coll de Clarioles (PUNT 14), una petita placeta amb menys densitat d’arbres. Si continuéssim seguint les marques vermelles, estaríem fent el Camí de les Canals d’Uja. Però girem a l’esquerra, seguint marques de pintura molt evidents. Al costat esquerre de l’inici del camí, una gran roca té una pintada mig esborrada que diu "La Menera, 4h 30min" (La Menera és un poble de la banda francesa). Comencem una forta pujada pel mig de les feixes, fins que arribem a una paret. A partir d’aquí el camí s’hi enfila fent amples ziga-zagues a dreta i esquerra, fins que arribem a un bonic mirador sobre l’ermita de Sant Aniol i el Bac de Can Barrufa. Si ens hi fixem bé, podrem veure el teulat de la casa de Can Barrufa. Just després d’aquest mirador trobarem una roca enfonsada al mig del camí, probablement amb una Y pintada de color groc (PUNT 15). Si prenguéssim el camí de la dreta, les marques grogues ens portarien a Can Llebre. En parlarem a l’itinerari 8. Prenem el de l’esquerra, que progressivament va baixant cap a dins del bosc d’alzines. No hi ha marques de cap tipus, tan sols fites sàviament erigides que cal seguir al peu de la lletra. Finalment, en uns 25 minuts arribem al llit de la riera, on una petita placa de fusta clavada en una roca, destinada als barranquistes, diu "Punt de sortida" (PUNT 34). Estem en un punt de la riera situat entre la part inferior del Salt de la Capa i la part superior del Salt del Brull. A pocs metres cap a l’esquerra arribem a la part superior del Salt del Brull (PUNT 35). I, seguint el curs de la riera cap a la dreta, o sigui remuntant les aigües, arribem en 5 minuts a la part inferior del Salt de la Capa (PUNT 33).

ITINERARI 5

5. SANT ANIOL - CAN BARRUFA - PUJANT DEL JÓC - PIC DE SANT MARC - PIC DE LES BRUIXES (VARIANT: PORTELLERA - PUIG SA NOGUERA)

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4]-19-20-107-21-17-18-22-30-31

VARIANT: [ITINERARI 4]-19-20-21-17-23-24-59-32-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Arribem a Sant Aniol d’Aguja (PUNT 13) com a l’ITINERARI 4. Passem pel costat de la font i ens dirigim al nord cap al Salt del Brull. De seguida, uns 30 metres abans d’entrar a una gran clariana que serveix d’heliport per a les emergències, prenem un camí poc evident que s’enfila cap a l’esquerra. Fites i esporàdiques marques vermelles ens haurien d’ajudar. En pocs metres de desnivell passarem pel costat d’unes ruïnes. Seguint les marques vermelles arribem en uns 10 minuts a Can Barrufa, un conjunt de tres construccions. Es tracta d’un important punt de confluència de com a mínim quatre camins, que seran tractats en els itineraris corresponents. El que antigament era la casa principal (PUNT 19) apareix prenent un corriol de 15 metres cap a la dreta. Tornant al sender original, en pocs metres apareix una petita construcció i, pujant uns metres de desnivell a la dreta, una mena de refugi atrotinat amb pintades dels barrufets a la porta principal. D’esquenes a la porta, cap a l’esquerra surt el camí de l’escaler del Jóc, i cap a la dreta el del passant del Gamarús. En aquest itinerari agafem el de l’esquerra, que va pujant entre antigues feixes pel mig dels alzinars. El camí pot ser molt o gens evident, depenent del temps transcorregut des del darrer manteniment. Podem trobar abundància de marques vermelles i verdes (que assenyalen tot el llarg camí fins a Talaixà) i un camí ample i fressat, o bé tot el contrari: camí poc evident, arbres i vegetació, multitud de senders confusos. Poques zones de l’Alta Garrotxa tenen un aspecte tan canviant com el bac de Can Barrufa, en part pels nombrosos despreniments de grans blocs de pedra que es produeixen en època de pluges. Al març del 2013, el camí estava molt ben estesat, amb marques de pintura recents, i era molt clar. Progressivament anirem deixant les feixes del sotabosc i ens enfilarem més i més. Guanyarem alçada sense treva, sempre sota les alzines, acostant-nos a poc a poc a les parets cingleres. El camí ens durà a una curta canal que haurem de remuntar i que ens deixarà gairebé a tocar del cingle. Aquí cal fer un comentari. Gairebé al final d’aquesta canal potser hi trobarem una fita (PUNT 20). A partir d’aquí tenim, tan sols a uns 60 metres lineals de distància, i a 45 metres de desnivell per damunt nostre, el punt d’inici (PUNT 108) d’un corriol molt agradable que ens conduiria a la Lleixa Palomera. A Març del 2013, però, incomprensiblement no hi ha cap connexió clara entre el PUNT 20 (fita al camí principal) i el PUNT 108 (inici del corriol a la Lleixa Palomera): caldria avançar pel mig del bosc sense cap sender marcat, en general "cap amunt i la dreta" per separar-se una mica de la paret cinglera i després tornar-hi. Però tornem al camí principal. Superada la curta pujada de la canal, el camí ens deixa pràcticament a tocar de la paret cinglera, que resseguim cap a l’esquerra. En menys de 30 metres el recorregut passa per un punt (PUNT 107) molt característic: estem pràcticament enganxats a la paret, i des d’aquest punt observem a la nostra esquerra una molt marcada, ampla i llarga canal, probablement atapeïda de blocs de pedra precipitats des del capdamunt del cingle en alguna tempesta. Aquesta canal forma part del camí clàssic del Pujant del Jóc, el que s’explica a les ressenyes  clàssiques. Segurament a causa dels despreniments de roca, actualment no és una bona opció pujar (o baixar) per aquesta canal, i per això el camí "nou" ens ha fet pujar per un altre lloc. Continuem pel camí, que segueix ben marcat amb pintura vermella i verda. Menys de 80 metres més enllà, trobarem un sender cap a l’esquerra (PUNT 21) que sembla que torni a baixar cap a la vall. És el camí que travessa el torrent del Bac de Can Barrufa i porta a les Jaces Veies (ITINERARI 12). Seguirem pujant sense treva. Passarem per una plaça carbonera, un excel·lent mirador sobre la vall, farem ziga-zagues per caires i parets, superarem una petita cinglera gràcies a l’Escaler del Jóc, i finalment, després de més ziga-zagues, entrarem al sotabosc i confluirem (PUNT 17) amb el camí de les Balmes d’Uja. El seguim cap a l’esquerra, en direcció a les Balmes. Al cap d’uns 100 m trobem un petit sender que puja cap a la dreta (PUNT 18). Potser hi trobarem unes pintades a la roca: "SA" cap a un costat, "CN" cap a l’altre (Sant Aniol i el Comanegra, respectivament). Prenem el corriol. Aquest corriol ens permet arribar més directament al puig de Sant Marc, evitant la petita marrada que passa pel coll de la Portellera. El corriol, en forta ascensió, és brut i no del tot evident. Cal estar alerta i seguir la intuïció, tot i que probablement les marques vermelles ens ajudaran. Desembocarem en una mena de collet amb herba, on cal girar a l’esquerra. De seguida entrarem en una contundent fageda i veurem marques grogues molt evidents pintades als arbres. Es tracta del camí, més fressat, que ve del Camp del Roc. Cal seguir el camí cap a l’esquerra, en ferma ascensió pel mig de la fageda. Finalment arribem al coll de Sant Marc (PUNT 22). Des d’aquí tindrem una visió clara del pic de Sant Marc (PUNT 30) a l’esquerra i del pic de les Bruixes (PUNT 31) a la dreta. Podem pujar a tots dos cims per camins bastant evidents. Atenció al sender que puja al pic de les Bruixes: en algun punt és una xic perdedor i hi ha un gir a la dreta, en principi destacat amb marques de colors, que evita que entrem en un immens camp de falgueres. En general sempre cal seguir la carena.

 

VARIANT:

Ens situem un altre cop al PUNT 17. Però ara anem cap a la dreta, en direcció contrària a la de les Balmes d’Uja. Una fletxa clavada en un arbre informa: "Camp del Roc" cap a la dreta. De seguida arribem al coll de la Portellera (PUNT 23). No és res més que un pas estret, una escletxa, entre dues parets baixes, no gens imponents. Com a curiositat administrativa, quan travessem aquesta escletxa ja no som a la Garrotxa, sinó a l’Alt Empordà. El camí ens portaria cap al Camp del Roc, però pocs metres després de travessar la Porterella, trobarem una bifurcació (PUNT 24) a la dreta, probablement marcada amb una fletxa de color groc fluorescent. Entrem en una fageda i seguim un camí bastant evident. Comencem a trobar marques vermelles als arbres. Cal estar alerta per trobar una fletxa fluorescent pintada en un arbre, que indica un trencall cap amunt a la dreta (PUNT 59). Si seguíssim les marques vermelles dels arbres, el camí ens duria a fer la volta al Puig Sa Noguera i ens portaria a l’altra banda de la muntanya, retrobant el camí que puja al Sa Noguera des de la Lleixa Palomera. Explicarem la ruta en un altre itinerari. Prenem el trencall que puja cap a la dreta. És un sender poc clar i força brut, que de seguida ens condueix a la carena. Cal resseguir-la cap a l’esquerra. El camí es pot fer molt perdedor, però en general només cal no separar-se gaire de la carena. Al cap d’uns 100 metres arribem a un collet, el camí es fa més evident, apareixen clapes d’herba, i 100 metres més enllà (en la mateixa direcció) arribem, pujant uns 30 metres més, al cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32). És més una petita planúria herbosa que no pas un cim evident, perquè els arbres impedeixen que gaudim d’una bona vista.

ITINERARI 4

4. SADERNES - SANT ANIOL D'AGUJA.

 

PUNTS DE PAS: 95-99-93-1-54-16-12-27-13

 

No descrivim amb detall el camí de Sadernes a Sant Aniol perquè és un clàssic que està ressenyat fins a l'extenuació, als llibres i a Internet. És un recorregut d'una gran bellesa però molt massificat, especialment els caps de setmana i l'estiu. Tan sols mencionem els punts d'interès que anirem trobant de sud a nord:

Sadernes (càmping, hostal, Santa Cecília) - Barrera de control i caseta de fusta al pàrking 0 - Pàrking 1 - Sender (dreta) a la cova del Bisbe just abans del Pont dels Aures (PUNT 95) - Pàrking 2, antiga pedrera (PUNT 99) -  Castell s'Espasa i Passant d'en Roca - Hort d'en Roca o pàrking 3 (PUNT 93), sender al Coll Roig - Pont de Valentí i inici camí riba dreta - Pàrking 4, bifurcació pistes Riu-Muntada - Travessa de la riera per un pas de ciment: les passeres de la Farga - Inici (esquerra) pista forestal a la Quera - Restes de la Farga a l'esquerra del camí - Restes del molí de Riu a la dreta del camí - Desviació a la dreta: canvi de riba per evitar la Muntada - El Gomarell (PUNT 54), presa que abasta d'aigua Montagut, Tortellà i Argelaguer - Cingles del Salt de la Núvia a l'est i el Cingle Trencat, que baixa del Martanyà, a l'oest - Gorja del Citró (o del Prat), amb una petita platja de còdols - Pontet tibetà: canvi a riba dreta - El Goleró - Sender a l'esquerra per anar a Can Barrufa, o a Sant Aniol evitant la riera en cas de crescudes (PUNT 16) - Confluència (invisible) rieres de Sant Aniol i de la Comella o del Mas del Forn - Travessa a gual de la riera, canvi a riba esquerra - Feixes del Prat (dreta), gran planúria elevada amb un mas enrunat i, sovint, vaques pasturant - Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12), confluència amb el GR11 - Inici (dreta) camí de les Canals d'Uja (PUNT 27)- Prats del molí de Sant Aniol - Sant Aniol d'Aguja (PUNT 13).