ITINERARI 19

19. GOMARELL - CAMÍ DE LA COMA - MARTANYÀ - ROURE DE CAN GUSTÍ - LES MARRADES - CAN FERRIOL

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 54]-121-122-123-124-125-126-166-167-168-169-170-129-130-132-133-128-127

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem a la resclosa de captació d’aigües del Gomarell (PUNT 54), a la riera de Sant Aniol. Continuem el mateix camí en direcció nord, sempre al costat de la riera, uns 10 minuts més. En un dels punts en què la riera queda més encaixonada per grans alçades (el Salt de la Núvia a la riba dreta i el Cingle Trencat a la riba esquerra, que és la que estem resseguint), travessarem una petita passera de fusta, seguirem uns 50 metres més i en una zona ombrívola hi trobarem, probablement indicat amb una fita, l’inici d’un camí a la nostra dreta (PUNT 121). És l’inici del camí de la Coma. Es tracta d’una ruta molt bonica, ben marcada i amb una gran diversitat de paisatges, que connecta la riera de Sant Aniol amb el cim del Martanyà. Prenem el camí, força evident, que es va enfilant pel sotabosc d’alzina i boix fent constants ziga-zagues. Veurem que en aquesta zona les pedres estan cobertes de molsa i l’ambient és fosc i humit. La pujada és sostinguda i sense treva (de fet, el camí gairebé no té cap zona planera en tot el seu recorregut fins al cim del Martanyà, 650 metres més amunt d’on ens trobem ara). Com és habitual en tota l’Alta Garrotxa, si ens hi fixem bé podrem observar algunes feixes abandonades i diverses places carboneres. El camí transcorre entre l’impressionant Cingle Trencat, que delimita la forma allargassada del Martanyà i que ara ens queda al sud, i el torrent de la Coma, sempre sec i que ens queda pocs metres al nord. De fet, al PUNT 122 el camí ens porta a travessar el torrent i passa a l’altra banda, on de seguida arribarem al peu d’una petita tartera i notarem un canvi sobtat de paisatge: l’ambient ombrívol i la molsa desapareixen i donen pas a una zona més seca i il·luminada. Al peu de la tartera, més lliure d’arbres, podrem observar el Cingle Trencat i, a l’altra banda de la riera, el Coll Joell, el Coll de la Balmeta, Sant Marc, Talaixà i el Ferran. Continuaren amb les marrades contínues, un altre cop pel sotabosc, tornarem a trobar la tartera, que resseguirem una estona i que ens quedarà a la nostra dreta, i just després d’una petita plaça carbonera coberta d’herba ens tornarem a acostar al torrent fins a tocar-lo, però sense travessar-lo. Poc després assolirem una altra plaça carbonera molt evident (N 42º 18.577’ / E 2º 35.829’ / 682 m). A partir d’aquesta plaça pujarem cap amunt a la dreta per superar unes penyes de roca blanca, sortirem del sotabosc i ens acostarem al precipici (sense cap sensació aèria). En aquesta part del camí, més oberta, gaudirem de bones vistes del Cingle Trencat, Talaixà, el Ferran i els Colls Joell i de la Balmeta. Notarem que a mida que pugem el camí es va entapissant d’herba. Al PUNT 123 trobarem l’inici d’una tanca metàl·lica. El camí la ressegueix cap a l’esquerra, se’n separa una mica i finalment, després d’una pujada directa amb molt pendent i de tombar un altre cop a la dreta, torna a trobar la tanca, que mor al peu d’una paret (N 42º 18.620’ / E 2º 36.059’ / 871 m). Aquí probablement començarem a trobar marques dobles de pintura vermella, que ens guiaran cap al cim del Martanyà. A partir d’aquest punt, i mirant cap a la paret que tenim al davant, cal anar cap a la dreta, però val la pena desviar-se per un moment, acostar-se a la paret i resseguir-la cap a l’esquerra. Aquest caminet va vorejant el penyal i passa a l’altra banda, on de seguida (2 minuts) assolirem una zona oberta, orientada al nord, una mica tarterosa però amb agradables clapisses d’herba. Es tracta (PUNT 124) d’un dels miradors més espectaculars de la zona. Hi veurem amb tot detall la fondalada de la Comella, el Puig de les Canals, el seu cim veí, el Puig Sa Noguera, can Morató, el Puig del Casso, la Serra de Banyadors, la vall de Ribelles (però Sant Julià ens quedarà tapat pel cim de les Canals) i el Canigó. Als peus de les Canals, a baix de tot, hi veurem les ruïnes del Mas del Forn. Desfent camí tornem al PUNT 123. Aquí ens cal travessar la tanca i seguir les marques vermelles. De seguida haurem d’enfilar-nos a la nostra esquerra per un pujant curt però molt directe (alguns l’anomenen erròniament "Pujant de la Guilla"), que ens deixarà a un collet petit i emboscat (PUNT 125). A la nostra esquerra hi veurem un caminet que baixa fent ziga-zagues i que ens duria, força perdedorament, a la Pedra Dreta. Nosaltres seguim cap a la dreta, pel caire de la muntanya, cada cop més envoltats de menys alzina i més pi. De seguida les fites o les marques vermelles ens separaran del caire, ens duran cap a la dreta i entrarem a una pineda força neta (N 42º 18.648’ / E 2º 36.217’ / 954 m). Anirem progressant per la pineda. Ja som a tocar del cim del Martanyà. Aquí el camí es fa molt perdedor, però les marques vermelles als arbres ens poden ajudar. Si les perdem (el bosc, segons l’època de l’any, pot tenir un estat deplorable), haurem de seguir la intuïció per dirigir-nos cap al cim, que és bastant evident. Primer sempre en direcció sud-est, i finalment, just als peus del cim, tombant cap al nord-est i atacant els darrers metres pel caire herbós (hi tornarem a trobar marques, aquest cop grogues) fins al cim del Martanyà (PUNT 126). És un cim molt allargassat i amb una bona vista (parcialment tapada per la vegetació) del Bassegoda, Sant Bernabé, Sant Julià de Ribelles, pic de les Bruixes, etc. Iniciem la baixada. Continuem resseguint el cim pel mateix sender herbós, cap a l’est. Menys de cent metres més enllà unes probables marques de pintura vermella-rosa (juny 2016) ens faran deixar el caire cimer i baixar a l’esquerra (nord) per tornar a entrar cap al bosc, on de seguida hi trobarem (PUNT 166) la famosa "bassa dels porcs", un petit clot habitualment ple d’aigua fangosa i envoltat d’arbres abatuts. Just superada la bassa, en la mateixa direcció (nord-est) trobarem un corriol descendent que ens deixarà en menys de 3 minuts al Collet de Pedra Dreta (PUNT 167), a vegades anomenat "Coll de les Motxilles". Hi trobarem una segona "bassa dels porcs", també envoltada de pins abatuts. Si mirem cap al nord, intuïrem unes crestes que els arbres no ens deixen veure des del mateix coll. Si ens hi dirigim, en un minut assolirem la pròpia Pedra Dreta, un conjunt d’arestes esmolades des d’on podem gaudir d’una bona vista. Una fissura a la roca està marcada amb marques de pintura blava (juny 2016), ja que des d’aquí es pot anar cap al Coll Roig per un camí bastant irregular. Tornarem a baixar a la bassa del coll, i a pocs metres de la bassa la pintura blava ens marcarà l’inici d’un corriol que va cap al nord-est. És l’inici de la forta baixada cap a la plana de Can Agustí de Riu. Primer el camí és molt emboscat, però al cap de poc s’acosta a les cingleres que ressegueixen el torrent de Tumany (sense cap sensació aèria, per la vegetació) i gira cap al sud, direcció que ja no deixa. Passarem per un escaler (PUNT 169), a vegades referenciat com a "grau de les Estunes", des d’on gaudirem per primer cop d’una gran panoràmica de la plana de Can Agustí de Riu. Superat l’escaler, travessarem amb una forta davallada les clapisses de La Tallada, zona tarterosa. El camí es pot fer perdedor en aquestes tarteres, però les marques blaves ens ajudaran a no perdre’l. Finalment arribarem a una bifurcació (PUNT 170) que ens permetria anar a la dreta cap a la Llosa, un conjunt de ruïnes envoltades de feixes (PUNT 131) enmig d’una immensa esplanada, molt agradable, a la falda del Martanyà. Nosaltres girem cap a l’esquerra i baixem en menys de dos minuts cap a una zona oberta i herbosa, just al costat del torrent de Tumany (habitualment sec), on hi trobarem un roure monumental, el Roure de Can Gustí (PUNT 129). Des d’aquí podríem travessar el torrent per dirigir-nos cap a l’immens prat de La Plana i Can Gustí de Riu. Però, sense travessar el torrent, girem cap a la dreta i de seguida trobarem l’inici d’un sender ample i molt evident. És el Camí de les Marrades. De seguida, al cap d’uns 50 metres, a la nostra dreta observarem un parell de marques vermelles en una roca, en un eixamplament del camí (N 42º 18.229’ / E 2º 36.523’ / 576 m). És l’inici d’un altre dels diversos camins que porten a la Llosa. Si continuem, de seguida observarem una altra bifurcació cap a la dreta, molt evident (PUNT 130). Aquest camí és molt ample al començament, però més endavant es va fent perdedor. Si el prenguéssim, amb una mica de sort arribaríem a les ruïnes de la Llosa. Aquí cal fer una observació per si decidim prendre aquesta variant i arribar-nos a la Llosa. Des de la Llosa podem tenir temptacions de tornar a la riera de Sant Aniol seguint un presumpte sender, bastant directe, que apareix als mapes de l’ICC. Segons aquests mapes, aquest sender s’acaba transformant en una pista forestal que desemboca a la riera. No és gens recomanable fer-ho. Aquest sender no s’ha utilitzat des de fa anys i actualment és absolutament inexistent. Podem tenir molts problemes i quedar literalment atrapats enmig de la densa vegetació. També cal dir que, teòricament, des de l’esplanada de la Llosa hi neix un altre camí que puja fins al Cingle Trencat i que ens portaria a coronar el Martanyà per una via diferent de la que hem seguit nosaltres. Tornem, però, al Camí de les Marrades, al punt on l’havíem deixat (PUNT 130), i seguim endavant. En poca estona travessarem una gran plaça carbonera (PUNT 132). Continuarem baixant fins a arribar a una gran zona oberta (PUNT 133), des d’on podrem contemplar el clot del Tumany a sota nostre, els cingles de Gitarriu al davant, i, ja en la direcció que estem prenent, les blanques parets verticals de les Marrades (antiga zona d’escalada, d’accés prohibit actualment). Més lluny i en la mateixa direcció, veurem el Ferran i Tailaxà. Seguim baixant sostingudament. El camí és agradable, no té pèrdua, passa per sota de les parets de les Marrades i segueix el curs del Tumany a una certa alçada. Finalment, acaba desembocant a les ruïnes de Can Ferriol (PUNT 128), ja a tocar de la riera de Sant Aniol. Arribarem a la riera descendint uns metres per unes feixes ruïnoses, accedint a un petit prat en forma triangular i finalment travessant una porta de fusta que queda a l’extrem nord del prat. Desembocarem a la riera, al PUNT 127.

ITINERARI 18

18. COLL DEL MOLÍ DE SANT ANIOL - GR11 - COLL ROIG - SANT VICENÇ DE PRINCIPI - CAN BOAC - GIRANS DE DALT - GIRANS DE BAIX

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 12]-152-153-154-153-155-156-159-158-157-158-159-160-161-162-163-137

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12). Aquí prenem el GR11 marcat amb bandes blanques i vermelles. De seguida travessarem la riera de la Comella, i a l’altra banda ens començarem a enfilar per una llarga pujada, amb amples ziga-zagues pel bosc d’alzines. Al cap d’una bona estona de pujada sostinguda, el camí surt a una zona oberta i travessa una ampla tartera (PUNT 152), des d’on podem aturar-nos a descansar i gaudir d’una impressionant panoràmica del Puig de les Canals i part de la fondalada de la Comella, i també del Bac de can Barrufa, Sant Marc, el Pic de les Bruixes, les Balmes d’Uja, etc. Continuem i en pocs minuts el camí ens fa travessar un torrent sec. Arribem de seguida a un gir molt marcat cap a la dreta, just a tocar d’una tartera (PUNT 153), amb probables marques en forma de creu que indiquen que el sender que travessa la tartera no és el GR11. És el camí de Girans i Can Boac, que agafarem posteriorment. Però abans acabarem de recórrer el GR11 uns 5 minuts més fins a arribar al Coll Roig (PUNT 154), definit per una placeta una mica elevada al costat del camí, de terra de color rogenc, amb unes roques on podem seure. És un lloc agradable per fer-hi una parada i descansar. El Coll Roig es troba enclotat entre el Martanyà al sud, la serra de Banyadors al nord, la vall de Sant Aniol a l’oest i la vall de Principi a l’est. A banda del GR11, hi arriba també un camí, marcat amb pintura rosa (gener 2015), que baixa des del nord des de Sant Vicenç de Principi, travessa el coll i segueix cap al sud en direcció al Martanyà i el clot de Tumany. Si seguíssim el GR11 per la direcció que portàvem, entraríem a la vall de Principi i no tardaríem gaire a trobar, just abans d’un pas estret al costat d’una paret, un sender marcat amb pintura groga que, cap a l’esquerra, ens portaria també a Sant Vicenç de Principi. Hi ha una tercera manera de pujar a Sant Vicenç, que és la que seguirem nosaltres. Marxem del Coll Roig desfent camí pel GR11 i anem a retrobar el PUNT 153. Deixem el GR11 i travessem la tartera de pla. El sender, que en aquesta primera part transita per una zona relativament oberta i amb esporàdics miradors, és força evident, fins que s’endinsa al bosc. Aleshores trobarem múltiples indicis de senders laterals, però sempre cal seguir el que ens sembli el camí principal. Potser ens adonarem d’un parell de petites places carboneres, fins que, ja al sotabosc d’alzines, i en un punt on travessem un torrent sec, trepitjarem una gran plaça carbonera (PUNT 155), no del tot evident a gener de 2015, "on hi creix un faig" (Agustí Bassols). Actualment aquest gran faig està abatut, probablement per les tempestes de l’hivern de 2014. Els despreniments i els arbres abatuts desllueixen la plaça carbonera i la fan menys evident del que caldria. A partir d’aquí, un camí baixa cap a l’esquerra, però el nostre segueix la direcció ascendent, cap a la dreta. A mesura que pugem, el sotabosc d’alzina es va omplint de blocs de roca, fins que, després d’unes quantes ziga-zagues, arribem als peus d’una paret (PUNT 156). La seguim uns metres cap a l’esquerra, fins que trobem (PUNT 159) un camí travesser, amb probables marques de pintura de tots colors en una roca al costat de la bifurcació. Prenem el camí cap a la dreta, que en uns 10 minuts ens portarà, resseguint un cingle que ens queda a mà esquerra, a un coll (PUNT 158) on conflueixen 3 camins: el de les marques grogues provinent del GR11, el de les marques roses que ve del Coll Roig, i el nostre. Seguint les marques grogues durant un minut més, trobarem les boniques ruïnes de l’esglèsia de Sant Vicenç de Principi (PUNT 157), des d’on podrem contemplar clarament el cim del Bassegoda. Ara desfem tot el camí per retornar al PUNT 159, i seguim el camí sense cap dificultat. De seguida (PUNT 160) començarem a veure marques blaves molt cridaneres, pintades pels caçadors, i un rètol de fusta que indica que comença una pujada, també marcada amb blau, que ens portaria a la Creu de Principi. Nosaltres seguim endavant, bàsicament planejant, travessem pel capdamunt del clot de l’Om, i arribem a una zona oberta amb terra pedregós. Aquí, al PUNT 161, observarem un petit sender que s’endinsa al bosc, a la dreta. Si baixéssim, seguint les marques blaves, aniríem a confluir al camí que va a Girans de Baix per la lleixa d’en Boac (itinerari 16). Agafem el sender, que ens acosta al cingle, i de seguida, en una petita balma assolellada, hi veurem les ruïnes de Can Boac (PUNT 162), casa habitada des de fa 15 anys per un interessant personatge anomenat Jordi. Des de Can Boac podem resseguir la paret cap a l’esquerra i pujar uns metres, i arribarem de seguida a les ruïnes d’una altra antiga construcció, Girans de Dalt (PUNT 163), que devia ser una imponent masia. Des d’aquí podem intentar seguir uns metres en la direcció que portàvem per intentar trobar un camí que baixa directament a Girans de Baix, o bé, si no ho veiem clar, desfer camí per retornar al PUNT 161, des d’on podem baixar uns metres seguint les marques blaves per anar a trobar el camí que ve de la Comella, que seguim unes metres cap a la dreta per arribar a les ruïnes de Girans de Baix. Des d’aquí, tenim diverses opcions per iniciar el retorn (itineraris 16 i 17).

ITINERARI 17

17. CAMÍ DE LES CANALS - LLEIXA GROSSA - CANAL PETITA - FONT DEL SANT - RIERA DE LA COMELLA - GIRANS DE BAIX

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 9 FINS AL PUNT 47]-148-145-134-112-144-151-146-150-137

Des del camí de les Canals, arribem a la Lleixa Grossa (PUNT 47) com a l’itinerari 9. Aquí deixem el camí de les Canals, que ens portaria cap a Ribelles i que segueix enfilant-se per les parets del Puig de Mas d’en Coll (o de les Canals), i prenem un sender cap a la dreta, resseguint de pla la paret de la muntanya. Aquest camí enllaça amb el PUNT 141 del camí que uneix el Mas del Forn i Girans de Baix (vegeu itinerari 16). El sender és molt agradable i evident, i passa per algun mirador interessant de la vall de la riera de la Comella. En pocs minuts arribem transversalment (PUNT 148) a la Canal Petita, un dels torrents (habitualment secs) que baixen del cim del Puig de les Canals. No travessarem la canal, sinó que observarem una petita balma foradada a la paret que estem resseguint, i en aquest punt deixarem el camí i pujarem per la canal enfilant-nos pel costat dret de la balma. De seguida passarem per un tall força estret entre dues parets, i just després sortirem de la canal cap a l’esquerra, per un segon torrent més modest però una mica més transitable. Seguirem pujant sense treva, i en pocs minuts arribarem a una gran roca (PUNT 145), més enllà de la qual s’inicia una tartera en forta pujada. No remuntem la tartera (que aniria a desembocar al camí de la Font del Sant i la Comella), sinó que sortim del torrent cap a la nostra dreta, passant pel costat de la roca. En poques passes, el sender torna a travessar transversalment la Canal Petita, que ara ja deixem definitivament, i s’enfila a poc a poc. Cal dir que el sender és força evident, però en algun punt ens podem trobar algun boix que creix descontroladament i que tapa el camí. En uns 10 minuts anem a desembocar al PUNT 134 del camí de la Font del Sant i la Comella, que prenem a la dreta. En poques passes arribem a la Font del Sant (PUNT 112). Poc més enllà de la font, trobarem una bifurcació (PUNT 144). La prenem cap a la dreta. Es tracta d’un sender, en principi força clar, que va perdent desnivell i ens va acostant cap al llit de la riera entre boixos i alzines. A mig camí, al PUNT 151, trobarem una zona neta, una mena de placeta enlairada al damunt d’unes possibles antigues feixes. Segons l’estat en què es trobi el bosc, aquest pot ser un punt dubtós. No hem d’entrar en aquesta placeta, sinó que el camí gira sobtadament cap a la dreta i avall just abans de tocar la placeta (per tornar a girar de seguida a l’esquerra, continuant amb la mateixa direcció que portàvem abans de trobar la placeta). Des d’aquí, i progressivament, començarem a sentir la remor de l’aigua, la vegetació canviarà subtilment i, finalment, arribarem al llit de la riera de la Comella (PUNT 146). Unes roques ens permetran, si no baixa gaire aigua, de passar a l’altre costat. Des d’aquestes roques gaudirem d’un panorama preciós de la riera: aigües amunt, cap al nord, veurem a pocs metres les parets que defineixen el Pas de la Guilla, que només té interès contemplat des del mateix curs d’aigua (podem intentar remuntar-lo si en baixa poca). Aigües avall, comença la part interessant per als barranquistes: el barranc es fa estret i l’aigua pren velocitat en un seguit de petits salts, pous i marmites. Travessem la riera i sortim a l’altra banda. El camí s’enfila i de seguida trobarem una bifurcació (PUNT 150). Si anéssim a l’esquerra, un bonic i curt sender marcat amb la pintura rosa dels barranquistes ens portaria al PUNT 149 del camí que va de la Comella a Girans de Baix (vegeu itinerari 16), prop del Coll d’en Caseta. Nosaltres anem a la dreta. El sender, en principi net i ben marcat, es va enfilant fins que al cap d’una mitja hora retroba el camí que ve de la Comella, a les feixes de l’antiga masia, ara ruïnosa, de Girans de Baix (PUNT 137). Des d’aquí tenim diverses opcions per tornar cap a Sant Aniol i Sadernes: podem desfer el camí que hem fet, o bé podem girar cap a l’esquerra i anar a visitar la Comella (itinerari 16 invers), o bé continuar cap a la dreta per baixar un altre cop a la riera des de la Lleixa d’en Boac i anar cap al Mas del Forn (itinerari 16).

ITINERARI 16

16. CAMÍ DE LES CANALS - FONT DEL SANT - LA COMELLA - GIRANS DE BAIX - LLEIXA D’EN BOAC - SALT RIERA DE LA COMELLA - CANAL PETITA - MAS DEL FORN

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 9 FINS AL PUNT 37]-134-112-135-136-137-138-139-140-141-142-143-42-87-12 

En contra del títol del bloc, no és recomanable fer aquesta ruta sense cap track: a la part final (des de Girans fins al Mas del Forn) els camins poden resultar molt dubtosos, bruts, embardissats i perdedors. Trobareu un track molt ben fet a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=865480. Com a l’itinerari 9, arribem a la bifurcació que surt del camí de Ribelles (PUNT 37). La prenem cap a la dreta, en direcció a la Comella. De seguida observarem un trencant a la dreta (PUNT 134), que és l’inici d’un caminot que ens duria, baixant per la Canal Petita, al PUNT 141 que trobarem més endavant (vegeu itinerari 17). L’ignorem i seguim endavant. Amb poques passes arribarem a la Font del Sant (PUNT 112), un petit raig d’aigua que brolla directament de la roca, al peu d’una petita balma. Pocs metres camí enllà de la font del Sant, trobarem una altra bifurcació (PUNT 144) amb un sender que, baixant a la riera i enfilant-se per l’altra banda, ens portaria directament a Girans de Baix (PUNT 137 que retrobarem més endavant): vegeu itinerari 17. Seguim endavant. El sender és molt evident, tranquil, silenciós i sense gaire desnivell. Trobarem el Pas de la Guilla (que només té interès vist des del llit de la riera), anirem deixant enrere la fantàstica visió del Cim de les Canals, alternarem zones obagues i assolellades, travessarem un torrent sec que baixa de Sant Julià de Ribelles des de la nostra esquerra, i finalment el sender ens farà trobar el curs (tranquil en aquest punt) de la riera de la Comella, just als peus d’un immens prat que s’enfila fins al capdamunt d’un turonet, on la masia de la Comella (PUNT 147) domina tota la vall. A l’altra riba de la riera trobarem una pista forestal, que hem de seguir pocs metres cap a la nostra dreta. De seguida, però, al PUNT 135, deixarem la pista trencant a la dreta per entrar a una zona herbosa. Trobarem probables fites i esporàdiques marques de pintura rosa, posades pels barranquistes que inicien el descens del barranc de la Comella en aquesta zona. De seguida deixarem el petit prat per girar a l’esquerra, travessarem una altra branca de la riera de la Comella (que conflueix de seguida amb la que hem travessat abans) i tornarem a girar cap a la dreta (sud-oest). Ara el sender, humit i ombrívol, torna a resseguir de prop el curs (ara descendent) de la riera. Quan ens comencem a allunyar de la riera i guanyem alçada, és probable que trobem un indicador de fusta clavat en un arbre, amb la indicació "Girans-Boac". En tot cas, el camí és molt evident. Al PUNT 149 trobarem una bifurcació a la dreta marcada amb grans taques de pintura rosa. És l’inici d’un curt i bonic sender que baixa cap a la riera, i que enllaça (al PUNT 150) amb el camí que va de la Font del Sant a Girans: vegeu l’itinerari 17. Seguim pel camí principal. Passarem pel Coll d’en Caseta (PUNT 136), posteriorment trobarem una font i poques passes més enllà arribarem a les ruïnes de Girans de Baix (PUNT 137). Des d’aquí, podríem prendre un camí que s’enfila cap a l’esquerra i ens portaria a Girans de Dalt i Can Boac, o bé un camí que, cap a la dreta, s’interna al bosc i ens duria a la font del Sant travessant la riera de la Comella, fins al PUNT 144 (vegeu itinerari 17). Nosaltres continuem endavant, pel camí principal. Estem caminant pel capdamunt de la Lleixa d’en Boac, delimitada per una paret cinglera que baixa cap a la nostra dreta. De seguida, en una zona oberta, ens podrem acostar al cingle i des del damunt d’unes roques gaudirem d’un bonic mirador (PUNT 138) del Puig de les Canals i tota la fondalada inferior de la riera de la Comella. De sobte, a poques passes, trobarem unes marques molt cridaneres de color blau (desembre 2014), que indiquen una bifurcació ascendent cap a l’esquerra. Si ens hi enfiléssim, estaríem afagant un camí que porta a Sant Vicenç de Principi (vegeu itinerari 18). Nosaltres seguim pel camí principal, que segueix vorejant el cingle. Seguim trobant les marques blaves. Al cap de poc el camí fa un gir de 180 graus: ens fa tombar progressivament cap a la dreta i baixem per anar als peus de la paret que estàvem recorrent per la lleixa superior. De sobte, gravada a la paret, trobarem una gran "P" marcada amb pintura de color blau ("P" de "Principi", per Sant Vicenç de Principi). Aquí s’acaben (o, de fet, comencen) les marques blaves. A partir d’aquí el camí va faldejant en direcció descendent per anar a trobar el curs de la riera, i és aquí on podem tenir més problemes si no trobem fites que ens ajudin. El sender no és evident, i en general està molt malmès per arbres caiguts, despreniments de roca i esbarzers. Finalment desemboquem a la riera de la Comella, als peus d’un bonic salt d’aigua (PUNT 140). Ara toca retrocedir uns metres pel curs de la riera, fins que a la riba dreta veiem un indicador de fusta que diu "Camí de sortida", destinat als barranquistes. Prenem aquest sender, que d’ara endavant està marcat amb esporàdiques taques vermelles. El camí, molt perdedor i ple d’obstacles, es va separant de la riera en direcció ascendent. No patiu si porteu GPS i en aquest punt perd el senyal, de seguida que ens allunyem de la riera el senyal es torna a recuperar. Arribarem amb possibles dificultats al PUNT 141, un petit collet on una "Y" vermella ens indica una bifurcació. Si seguíssim de pla, cap a la dreta, aniríem a desembocar al Camí de les Canals, concretament a la Lleixa Grossa (PUNT 47). Nosaltres prenem la direcció descendent, que ens portarà cap a la Canal Petita per un sender molt agosarat, abocat a la timba en alguns punts. Desembocarem a la Canal Petita, la resseguirem cap avall en alguns trams, i després de perdre 100 metres de desnivell anirem a sortir a una petita placeta (PUNT 142), des de la qual continuarem el camí cap a la dreta. Travessarem una última vegada la canal, arribarem a la part superior d’unes feixes (PUNT 143), que travessarem cap avall a l’esquerra, recuperarem el camí i finalment arribarem al ruïnós Mas del Forn (PUNT 42). Des d’aquí, i malgrat que el camí pot estar cobert d’esbarzers, continuarem sense cap dificultat fins al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12), havent trobat abans una bifurcació cap a la dreta (PUNT 87) que ens portaria al Coll de Clarioles.

ITINERARI 15

15. CAMÍ DELS BOIXOS - PUIG DE LES CANALS - PUIG SENSE NOM - COLL SA BASSA - BALMA DEL DAVALLANT - FONT DEL SANT - PLA BALLADOR - LLEIXA GROSSA - COLL DE CLARIOLES

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 8 fins al PUNT 43]-116-117-118-119-39-118-120-38-113-37-36-47-14

 

Com a l'itinerari 8, arribem fins al PUNT 43 del camí dels Boixos. De seguida, només uns passos més endavant, trobem una bifurcació, en una petita placeta flanquejada per roques. A la dreta veurem una petita fita i, en una roca, potser hi veurem una taca vermella difusa i una creu de color crema. És l'inici del "camí de les marques crema" (el nom és meu). El prenem. Anirem pujant pel mig del bosc de boixos i alzines, en curtes i assolellades ziga-zagues. Al cap de pocs minuts de pujada suau i sostinguda arribarem abruptament a una zona més oberta, un collet clapejat d'herba i amb menys densitat d'arbres (PUNT 116). Som a la falda oest del Puig de les Canals. En aquest punt hem de girar 90 graus a la dreta (potser una fita ens ajudarà) per enfilar-nos la desena de metres que ens separen de l'inici de la cresta oest del Puig de les Canals. Notarem l'inici de la cresta perquè observarem una línia rocosa que s'estén cap a l'est (justament, cap al cim de les Canals). Potser "cresta" no és un nom gaire adequat, perquè no hi ha cap sensació aèria. Només notarem que ens passegem pel caire pel fet que, tant si ens movéssim cap a la dreta com cap a l'esquerra, perdríem desnivell. Seguim, doncs, guanyant alçada modestament pel caminet (més o menys fressat) d'herba que va resseguint aquest caire oest de la muntanya. Al cap d'uns centenars de metres, el caire rocós va desapareixent progressivament, fem alguna incursió al sotabosc i finalment arribem al PUNT 117, just als peus del vessant oest del cim de les Canals, que encara no podem albirar perquè el bosc ens el tapa. Amb sort, hi haurà una fita i potser observarem una marca de color crema pintada en un faig. La marca de color crema indica la continuació (esquerra) del camí que estàvem portant, que ens conduiria al Coll Sa Bassa vorejant el Puig de les Canals pel vessant nord. Però la fita ens indica que aquí podem desviar-nos del camí que estàvem seguint i atacar la pujada al cim. Deixem el camí, doncs, i entrem al bosc en direcció ascendent. Desgraciadament, no hi ha cap sender evident. El bosc, però, és prou net i només cal avançar en pujada directa per on ens sembli millor, sempre en la mateixa direcció (est, tombant lleugerament cap al sud-est). Hem de superar uns 90 metres de desnivell, fins que, en un o altre punt, trobarem un camí travesser en principi molt evident. Al PUNT 118, la confluència de la pujada que hem fet pel mig del bosc i el camí travesser pot estar marcada amb una fita. Prenem el sender cap a la dreta i el seguim sense dificultats fins que al cap d'uns 60 metres unes probables fites ens marcaran (PUNT 119) l'inici, a la nostra esquerra, del tram final d'atac al cim de les Canals. Mentre que el camí que portàvem segueix pel mig dels arbres, aquesta desviació, que ara prenem, ens fa pujar per un caire rocós (gens aeri, per la cobertura vegetal que tenim a banda i banda). Finalment, superats uns 60 metres de desnivell cap amunt, arribem a una petita, preciosa i tranquil·la planúria herbosa, a l'extrem de la qual hi tenim el punt més elevat del Puig de les Canals (PUNT 39). Aquest cim també és anomenat Puig del Mas d'en Coll o fins i tot Cim del Brull. La vista és impressionant. Hi veurem Sant Marc, les Bruixes, el Comanegra, el Pirineu gironí, el Canigó, el Puig del Casso, Ribelles, la masia de la Comella en primer terme, els cims de l'Alt Empordà al darrere, i finalment el Bassegoda, el Martanyà i els cims adjacents. La panoràmica és gairebé circular i els arbres tan sols ens taparan la visió de la vall de Sant Aniol. Tornem enrere desfent camí fins al PUNT 118. Aquí seguim el camí que portàvem de pujada. El sender segueix pel sotabosc uns centenars de metres, fins que anem a desembocar a una zona oberta amb aspecte de coll allargassat. Resseguim aquesta mena de coll en la mateixa direcció que portàvem, i finalment veurem que arribem a un cim (fita i llibre de visites). Som al PUNT 114. Es tracta d'un cim sense nom, veí del Puig de les Canals (que veurem ben a prop en direcció nord), per bé que amb una alçada uns 60 metres inferior. Des d'aquí podem baixar per les roques a una petita planúria inferior, des d'on arrenquen els cingles que baixen fins als camins dels Boixos i del Llebre, per la banda oest, i fins al Davallant i el camí de les Canals d'Uja, per la banda est. Aquesta darrera visió és especialment aèria, sobretot si gosem acostar-nos a la timba al capdamunt d'una gran roca en forma triangular. Desfem camí i tornem al PUNT de confluència 118. Aquí podem desfer exactament el camí que havíem fet de pujada directa pel mig del bosc, i per tant trencar a l'esquerra per tornar al PUNT 117. A partir del PUNT 117 podem seguir cap a la dreta el "camí de les marques crema", amb pintades molt evidents als arbres, fins arribar al Coll Sa Bassa (PUNT 38). Com a alternativa, un cop al PUNT 118, en lloc de trencar a l'esquerra podem seguir recte pel sender evident, fins que al cap d'uns 70 metres el sender deixa d'estar marcat i es difon enmig de la fageda (PUNT 120). El que cal fer aquí és iniciar la baixada pel mig del bosc, prou net, per on ens sembli millor, sempre en direcció nord-est, fins que arribarem al Coll sa Bassa (PUNT 38). A partir d'aquí, hem de seguir l'ITINERARI 9 en sentit invers des del Coll sa Bassa fins al Coll de Clarioles passant pel Davallant, el Pla Ballador i la Lleixa Grossa. Un detall curiós: des de la part més exterior de Pla Ballador podrem observar perfectament les dues muntanyes que haurem atacat en aquest itinerari: a la dreta, el cim de les Canals; a l'esquerra, el Cim Sense Nom. En aquest darrer, si ens hi fixem, veurem una gran roca triangular (que des d'aquí ens semblarà petita) que sobresurt de la línia de cingle. És la roca des de la qual hem observat els precipicis des de la plana inferior del Cim Sense Nom.  

 

ITINERARI 14

14. CAMÍ DE CAN LLEBRE - CLOT DE LES PUCES - TUTA DELS MORTS - LLEIXA PALOMERA

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 8 FINS AL PUNT 44]-45-110-111-96

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

 

Arribem al punt 44 del camí de Can Llebre, com a l'itinerari 8. Seguim el camí, encara amb probables marques grogues, sempre amb la timba que es precipita cap a la riera de Sant Aniol a la nostra esquerra. De seguida deixarem els precipicis i entrarem en un bosc humit i ombrívol. El sender és bastant evident, assenyalat amb les marques vermelles dels barranquistes. Sempre en direcció descendent, anirem deixant enrere els grans espadats i ens anirem acostant lentament a la riera. Sentirem cada cop més a prop les seves aigües, aquí més encalmades, fins que el sender ens deixarà literalment al bell mig de la riera, just en el punt on els barranquistes inicien el descens. Som al Clot de les Puces (PUNT 45). Aquí l'aigua flueix a poc a poc i la riera sembla inofensiva, costa d'imaginar el que hi ha només uns metres més avall. A l'altra banda de la riera observarem, segurament marcat amb una fita, l'inici d'un caminet en direcció diagonal ascendent, que ressegueix una paret. Prenem el camí i comencem a pujar, primer bastant enganxats a la paret i després separant-nos una mica i acostant-nos al cingle que tenim a la nostra esquerra. El camí és bastant agradable, està flanquejat per boixos i ofereix esporàdiques vistes a la vall de Sant Aniol. Com sempre en aquesta zona, ens el podem trobar arreglat i ben marcat (esporàdiques marques verdes) o bé brut i perdedor. En general, però, no és difícil de seguir: en cas de dubte, cal no prendre cap direcció que ens faci entrar a dins del bosc i no ens hem de separar mai gaire de la timba que tenim a l'esquerra. De fet, aquest camí transcorre just pel damunt de les parets que baixen cap a la Tuta dels Morts, el Salt de la Capa i la Cova dels Trabucaires. Al cap d'uns 500 metres des del Clot de les Puces, trobarem una petita clariana a tocar de la timba. Al davant nostre segurament hi podrem apreciar una veta de plàstic blava lligada a un arbre. Som a l'inici de la baixada a la Tuta dels Morts (PUNT 110). Si no teniu por al buit, i si el terreny no és humit, us podeu atrevir a iniciar la baixada, que porta a una molt encinglada cornisa. Si la resseguim, de fet estarem anant en direcció contrària a la que portàvem pel camí que transcorre uns metres més amunt. En un punt especialment delicat, en una llosa abocada al precipici, hi trobarem una corda que ens pot ajudar. Finalment, acabada la cornisa, entrarem en un petit alzinar, totalment inaccessible per cap altre camí, i trobarem l'entrada doble a la cova de la Tuta dels Morts. Tornem enrere al PUNT 110. Seguim pel camí en direcció ascendent, mai garie separats del precipici. Al cap d'uns cent metres arribarem a una zona tarterosa (PUNT 111). Cal travessar la tartera pel mig, sempre pujant decididament. Superada la tartera, en uns centenars de metres més el camí (molt esporàdiques marques verdes) ens deixarà a la LLeixa Palomera (PUNT 96), des d'on podrem atacar, de tornada, com a mínim un parell d'itineraris molt divertits i variats (itineraris 5 i 13).

 

ITINERARI 13

13. PUIG SA NOGUERA PEL PASSANT DEL GAMARÚS

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 7 fins al PUNT 61]-98-96-100-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Aquest és un dels itineraris més genuïnament altgarrotxins que es poden trobar: brut, embardissat, difícil, amb algun tram aeri, i molt perdedor. Amb l'interessant afegit que, si porteu GPS, es pot tornar boig en alguns trams. Des del Passant del Gamarús arribem al PUNT 61 com a l'itinerari 7. Des d'aquest mirador del Salt de la Capa tenim tres alternatives. Si prenem el camí de més a la dreta, baixarem al Salt del Brull com a l'itinerari 7. Una mica més cap a l'esquerra, unes fites ens marquen l'inici d'un sender que, pel sotabosc, ens acabaria portant a la cova dels Trabucaires. I, finalment, i sense cap marca evident, ens podem enfilar per les roques cantelludes que baixen de la nostra esquerra. Prenem aquesta opció. Ens anem enfilant per on ens sembli millor, sempre per les roques i sense separar-nos gaire del cingle que tenim a la nostra esquerra. Estem a uns quants metres de desnivell per sobre del passant del Gamarús. Anem pujant sense treva, sempre per les roques tot i que amb esporàdiques incursions al sotabosc d'alzines. Si tenim sort, de tant en tant trobarem alguna fita. Finalment, després d'uns 200 metres des del mirador, desembocarem a una enorme plaça carbonera penjada sobre el cingle (PUNT 98). Si mirem avall, veurem amb tota claredat el sostre encara intacte de Can Barrufa, i l'ermita de Sant Aniol. Des d'aquesta plaça surten dos camins: un de bastant pla cap a l'esquerra, que continua resseguint el cingle pel sotabosc i que més endavant es fa perdedor, i un altre que des de la plaça s'enfila en direcció ascendent cap a la paret d'un altre cingle que observem perfectament a davant nostre. Prenem aquest sender i ens hi enfilem. El camí no està gaire marcat ni fitat, però en general hem de continuar en línia recta, caire amunt, fins que al cap d'uns 90 metres haurem assolit la paret cinglera. Aleshores, hem de resseguir aquesta paret cap a l'esquerra. De seguida, després de planejar uns 100 metres, arribarem transversalment a una enorme i evident canal, bruta i ombrívola. Potser hi trobarem una fita. A partir d'aquí cal seguir la canal cap amunt (dreta). No hi ha camí marcat, però no hi ha pèrdua: només cal anar pujant sense treva enfilant-nos pel mig dels blocs de roca, sempre pel bell mig de la canal. Al capdamunt de la forta ascensió (uns 100 metres), de sobte arribarem abruptament a una petita i amable planúria amb herba i sense arbres. Som a la Lleixa Palomera (PUNT 96). A la nostra dreta podem gaudir d'un panorama excel·lent, que encara millora més si ens movem una desena de metres cap endavant i ens acostem al cingle. Podrem observar amb tot detall la veïna muntanya de les Canals o del Mas d'en Coll, a l'altra banda de la riera, el Bassegoda i els cingles de Freixenet. Des d'aquest punt observarem (ajudats per una taca verda en una roca) l'inici d'un caminet que, en lleu descens, s'endinsa al bosc. És el camí que ens duria a la Tuta dels Morts i el Clot de les Puces. En parlarem a l'itinerari 14. Retrocedint un altre cop a la Lleixa Palomera, prenem un sender que s'enfila en direcció perpendicular a la canal per la qual hem accedit a la Lleixa, sempre a tocar del precipici que tenim a la nostra esquerra. De seguida trobarem alguna fita, i fins i tot esporàdiques marques vermelles. Al cap de poc potser veurem una altra fita que marca una bifurcació (PUNT 109). A l'esquerra, seguint ben a prop del precipici, hi tenim el corriol, ben evident, que ens portaria al Pujant del Jóc, empalmant amb el PUNT 108 de l'itinerari 5. Nosaltres pugem cap a la dreta, seguint probables marques de pintura verda i vermella, sempre en direcció oest. No tardarem gaire a trobar una segona canal, molt més curta que l'anterior. Ens hi enfilem per on ens sembli millor (esporàdiques marques vermelles). Segons les ressenyes, al final d'aquesta breu canal hi hauria d'haver una mena d'escaler, el Pujant del Pla de Can Barrufa (PUNT 100), actualment tan degradat que amb prou feines el veurem. El pujant permet sortir de la canal cap a l'esquerra, però de seguida haurem de tombar cap a la dreta, direcció nord. Ens trobem al Pla de Can Barrufa, l'extens alzinar que envolta el Puig Sa Noguera pels seus vessants sud i oest. Cal progressar pel sotabosc, en general sempre cap al nord. Poc més d'un centenar de metres més enllà observarem, una vintena de metres a la nostra dreta, un replà amb una mica d'herba i menys densitat d'arbres, i de seguida trobarem un arbre amb un "12" de color vermell pintat en una placa metàl·lica (N 42º 19.277' / E 2º 34.790' / 931 m). A partir d'aquí cal estar molt atents a les nombroses marques vermelles pintades als arbres, que ens marcaran el camí adient. Aquestes marques de pintura, i també les esporàdiques plaques metàl·liques, van marcant un trajecte pel sotabosc que ens duria a fer tota la volta al Puig Sa Noguera, portant-nos al vessant nord, on una bonica fageda reemplaçaria l'alzinar per on ara estem progressant. De sobte, i a menys de 40 metres del "12" de color vermell, tornarem a trobar (per tercer cop) una taca de pintura verda que acompanya dues marques vermelles. Ja intuïm que aquestes taques verdes marquen bifurcacions importants. En aquest cas, cal deixar el camí que portàvem i hem de tombar noranta graus cap a l'esquerra, en direcció oest, per atacar el darrer tram d'ascensió al Puig Sa Noguera. Progressem sempre en direcció oest fins que un pujant ens durà a una placeta (PUNT 60), un agradable mirador de Sant Julià de Ribelles, el Puig del Casso, el Bassegoda, les muntanyes del Vallespir i de l'Alt Empordà. A partir d'aquí el sender és més evident. Menys de 100 metres ens separen del cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32), mancat de qualsevol interès. A partir d'aquí podem empalmar amb l'itinerari 5 per resseguir la carena del puig i accedir a les Balmes d'Uja passant pel Coll de la Portellera.

 

ITINERARI 12

12. PONT TRENCAT - SANTA MARIA D’ESCALES PELS DIVERSOS CAMINS DE LA RIERA D’ESCALES

 

PUNTS DE PAS:

VARIANT B: 68-69-70-71-72-73-72-74-75

VARIANT A2: 68-69-76-77-78-74-75

VARIANT A1: 68-69-76-78-74-75

 

Des d’Oix sortim per la carretera asfaltada que va cap a Beget, però al cap de pocs centenars de metres prenem una pista cap a la dreta, en direcció a Can Pei i la Vall d’Hortmoier. De seguida passem pel costat de Can Pei, una casa de turisme rural, i anem seguint per la pista, que travessa la riera d’Oix (quasi sempre seca) diverses vegades. Al cap d’uns 2 kilòmetres de pista (comptats des d’Oix), travessem la riera pel damunt d’un antic pont, bastant alt i esvelt, amb un gran arc (del qual no apreciarem la bellesa des de la mateixa pista). És el Pont Trencat (PUNT 68) o Pont de Cal Xicot. Just després de travessar el pont, trobem uns indicadors: a l’esquerra, la Vall d’Hortmoier seguint per la mateixa pista on ens trobem. A la dreta, Santa Maria d’Escales per un petit sender. Prenem aquest sender descendent. Al cap de 20 metres, veurem una bifurcació a la dreta (PUNT 69). D’aquí neixen dos senders independents, que anomenem A i B, que tornaran a confluir al PUNT 74 en un sol camí que arriba a Santa Maria d’Escales. Comencem descrivint el recorregut del camí B. Des del PUNT 69 girem a la dreta. El camí travessa la riera (que, més o menys en aquest punt, deixa de dir-se riera d’Oix i es transforma en riera d’Escales) per passar a la riba dreta, per on transcorre majoritàriament. Hi trobarem: al cap de mig kilòmetre, una cova força profunda amb una entrada petita a peu de sender, que es diu Tuta d’Escales (PUNT 70); pocs metres més enllà, el punt de desembocadura de la riera de Beget amb la riera d’Escales; pocs centenars de metres després, una zona oberta i herbrada, el Camp de la Riberola (PUNT 71); i finalment, uns centenars de metres més enllà, una bifurcació marcada amb fites i marques vermelles (PUNT 72) d’on parteix un sender cap a l’esquerra que baixa cap a la riera. Si ignorem aquest sender i continuem, el camí gira progressivament cap a la dreta i en pocs metres arribarem al Camp del Bac (PUNT 73), una gran planúria herbosa situada pocs metres per damunt de la riera d’Escales, que l’abraça encerclant-la amb una gran corba. Tornant al punt de bifurcació 72, si prenem el sender de l’esquerra baixarem en pocs metres al llit de la riera, i unes fites ens marcaran un pas cap a l’altra riba, on trobarem un sender ascendent que ens deixarà en pocs metres al PUNT 74, on ens retrobarem amb el camí A, que ve de l’esquerra des del Pont Trencat i que, si ara seguim cap a la dreta, ens porta en pocs metres al santuari de Santa Maria d’Escales (PUNT 75). Tornem al PUNT 69 com si vinguéssim del Pont Trencat. Si ignorem la bifurcació a la dreta i seguim rectes estarem fent el camí A, que transcorre majoritàriament per la riba esquerra de la riera d’Escales. Aquest camí, però, no és únic, ja que també es bifurca en dos camins independents que anomenarem A1 i A2. En efecte, a uns centenars de metres des del PUNT 69, i després d’haver passat pel costat de les ruïnes de Can Mel a l’esquerra del camí, trobarem unes fites (PUNT 76) a la vora dreta del camí, que ens marquen l’inici d’un petit sender descendent que baixa cap a la riera. És el sender A2 (anomenem A1 el camí que estàvem seguint originalment). Els senders A1 i A2 es tornaran a trobar al Puig (PUNT 78), un collet on també hi conflueix el Camí dels Lliberals, que descriurem en una altra ruta. Ara descrivim el camí A2. Baixarem en fort pendent cap a la riera, i l’assolirem en un punt en què cal travessar-la per una passera de fusta una mica atrotinada que recolza en una gran roca, a uns quants metres d’alçada per damunt del llit de la riera. És la famosa Palanca d’Agafa l’Ase (PUNT 77). Cal dir que, de fet, no estem travessant la riera d’Escales, sinó la riera de Beget, que baixa des del nord i conflueix amb la d’Escales molt a prop d’aquest punt. Aquesta palanca (com, de fet, tot el sender A2) està pensada per quan la riera baixa molt plena, cosa que impedeix arribar a Santa Maria pel camí A1, ja que hi ha un punt en què l’A1 exigeix  travessar la riera a gual. Cal dir, però, que hi ha hagut episodis (molt esporàdics) de forta crescuda d’aigües que fins i tot han provocat la desaparició de la palanca d’Agafa l’Ase, situacions en què és virtualment impossible arribar a Santa Maria d’Escales des del Pont Trencat per cap dels tres camins que estem descrivint en aquesta ruta (A1, A2, B). Un cop travessada la palanca, el sender s’enfila amb un fort pendent, travessa les ruïnes del Cal Coc i acaba al Puig (PUNT 78) retrobant-se amb al camí A1. Finalment, només ens queda descriure el sender A1 des del PUNT 76 on l’havíem deixat. Des d’aquest punt, el camí és força planer i accedeix al Molí d’Escales, punt on cal travessar la riera de Beget a gual. Poc més enllà arribem al coll del Puig (PUNT 78), punt important on conflueixen els senders A1 i A2 (observarem unes fites a la dreta que marquen aquesta confluència). També observarem, si entrem al coll des del sender A1 venint del Pont Trencat, un camí que hi arriba des de l’esquerra. És el Camí dels Lliberals, que ve de la Vall d’Hormoier. Si des d’aquest coll ens enfilem una mica per les terrasses que trobem a l’esquerra, tindrem una espectacular vista de la cresta del Ferran. Des del coll ja només ens cal seguir pel camí A. En uns centenars de metres trobarem unes fites (PUNT 74) a la dreta que ens indiquen el punt en què es retroben els dos senders A i B, i ja estarem a tocar del santuari de Santa Maria d’Escales (PUNT 75).