ITINERARI 10

10. PONT DE VALENTÍ - GRAU SA DIDORTA - COLL DE LA BASSA - BALMA DEL CORNETA - RIERA D’ESCALES - CELLER DE LA MANLLADA - COVA DE COLL ROIG - COVA DE LES MONGES

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 3 fins al PUNT 10]-62-63-64-65-66-67-89-90-89-91-28-165-92-28-93-1

 

Cal arribar al Coll de Terres (PUNT 10) com a l’ITINERARI 3. Al coll, cal que ens movem pel prat cap a l’esquerra (sud) per trobar l’inici de dos camins que baixen al Maranyó: primer trobarem el que hi baixa directe (oest), i uns metres més enllà, cap al final del prat, un altre de molt evident que és el que agafarem nosaltres. És un camí força fressat que voreja el puig de Plansesserres deixant-lo a la nostra dreta. Primer transcorre per sotabosc d’alzina, però de seguida arribem a una pineda, s’obre una mica el bosc i de sobte el camí es fa tan agradable que no sembla de l’Alta Garrotxa. Som als prats de Plansesserres (PUNT 62). El camí és ample i suau, hi ha molta herba, i més pins que no pas alzines. El camí transcorre sempre en direcció oest, deixant ja el puig al nord. Més endavant reapareixen les alzines i es van alternant amb els pins. En uns 20 minuts (des del coll de Terres) arribem a un dels llocs més amables de l’Alta Garrotxa: el Coll de la Bassa (PUNT 63), una magnífica planúria herbada al capdamunt dels Espàrrecs, uns cingles que flanquegen la riera d’Escales, des de la qual es tenen unes vistes impressionants de la Cresta de Gall i el Bestracà, el Ferran, Santa Bàrbara de Pruneres, la riera d’Escales i el Pirineu. El sender que ens ha portat aquí (el de Plansesserres) es troba transversalment amb un altre camí. Cap a la dreta ens portaria al Maranyó. El prenem cap a l’esquerra. Una fita ens en marca l’inici. En pocs metres, potser començarem a observar esporàdiques numeracions de color vermell als arbres (posades pels caçadors). Al cap de molt pocs metres (PUNT 64), a la dreta, comença un camí descendent (parell de marques vermelles i probable fita) que baixa cap a la Balma del Corneta. Si l’ignorem i seguim pel camí principal, seguirem trobant probables marques vermelles als arbres, travessarem com a mínim tres o quatre places carboneres, i de tant en tant, i segons l’estat general del camí, anirem observant feixes o antigues parets que flanquegen el sender, que devia haver estat molt utilitzat pels carboners. Arribarem a un excel·lent mirador de les rieres d’Escales i de Sant Aniol, el Castell s’Espasa, el Coll Roig i la Cova del Bisbe. A partir del mirador el camí es pot fer molt perdedor. Estem caminant pel capdamunt dels cingles de la Manllada, però sembla que el sender no porti enlloc. Si ens hi fixéssim bé, però, el camí acabaria desembocant al PUNT 164, un aeri mirador al peu d’una penya molt vertical, que és el final de la pujada per la Cresta dels Innocents, una carena estreta i punxeguda que s’origina a la Cova de les Monges i que s’enfila fins aquí superant gairebé 500 metres de desnivell. És absolutament forassenyat intentar recórrer aquesta cresta de baixada per tornar des d’aquí a la Cova de les Monges, ja que la grimpada negativa és molt perillosa (en canvi, es pot fer sense gaires problemes en sentit ascendent). Tornem enrere al PUNT 64. Podrem baixar pel sender que neix aquí si seguim les marques vermelles. Al cap d’uns 8 minuts de ziga-zagues, passarem per una zona oberta (N 42º 17.138’ / E 2º 34.498’ / 611 m) i poc després, just en una corba a l’esquerra marcada amb dues taques vermelles sobre dues petites roques del camí, si ens hi fixem bé i mirem cap a la dreta, resseguint la paret, podrem intuir, a tan sols uns 30 metres, la Balma del Corneta (PUNT 65). És una balma força profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un antic dipòsit d’aigua o un forn. Si tornem al camí, seguint les marques vermelles arribarem en poca estona a un coll molt evident (PUNT 66), la Veta, des del qual tindrem una bona vista del Celler de la Manllada a l’est. El camí, amb les marques vermelles, segueix baixant fent ziga-zaga fins a desembocar a la riera d’Escales (PUNT 67). Aquest punt d’entrada (o de sortida) és molt difícil de veure des de la mateixa riera, tret que hi hagi algunes fites que l’indiquin. A partir d’aquí l’itinerari segueix el llit de la riera d’Escales cap a l’esquerra. Per tant, només es pot completar si la riera baixa seca, cosa que passa la major part de l’any. Si porta aigua, haurem de tornar enrere, o bé podem intentar buscar un pas fins a l’altra riba, on hi neix un camí probablement fitat que ens tornaria a la riera de Sant Aniol passant pel Coll de Jou. Caminarem pel llit de la riera sense més dificultats que l’haver de buscar els millors passos entre les roques. Els cingles ens contemplaran a banda i banda. Estarem envoltats d’un silenci absolut, tan sols esporàdicament interromput per les evolucions de les cabres a dalt dels cingles. De seguida la riera descriu una gran corba cap a l’esquerra, per continuar tot seguit en línia recta cap al nord-est. En menys d’un Km farem una altra gran corba, ara cap a la dreta. Just al mig de la corba hauríem de veure un punt a la nostra esquerra, probablement marcat amb fites (PUNT 89), que és l’inici d’un viarany que ens permet pujar, en uns 20 minuts, fins al Celler de la Manllada. El sender s’enfila per unes penyes, entra a un alzinar i arriba a peu de cingle. Després d’unes ziga-zagues ens condueix a unes lloses que cal travessar en diagonal cap amunt (direcció est). Finalment arribem a la balma (PUNT 90). Desfent camí tornem a la riera, al PUNT 89. Seguim el curs de l’aigua cap a l’esquerra. Acabem de fer la corba cap a la dreta que havíem deixat. Ara el llit segueix en línia recta cap a l’est, fins que al cap d’uns centenars de metres, just abans d’un altre gir molt marcat cap a la dreta, observarem perfectament al davant nostre una enorme obertura a la roca, a la qual ens podem enfilar fàcilment. És la cova de Coll Roig (PUNT 91). Seguint el llit de la riera, de seguida veurem, en un sorral, un sender a la nostra esquerra, que s’endinsa a la vegetació arbustiva de la riba i que finalment ens permet abandonar-la. Pujarem en breus ziga-zagues per un alzinar i arribarem a un petit coll molt evident, de terra vermella (PUNT 28): és el Coll Roig. Ja som a pocs metres per damunt de la riera de Sant Aniol, però abans de baixar-hi (cap a la dreta), visitarem la cova de les Monges: seguim recte, ens enfilem de seguida per unes roques i passem per una cornisa molt encinglada i aèria, amb vistes sobre l’hort d’en Roca (pàrking 3 de la pista que ve de Sadernes). Tot seguit entrem a l’alzinar i finalment girem cap a l’esquerra. Al peu d’un breu tram ascendent, relliscós, hi trobarem una corda que ens ajudarà (uns metres abans, al PUNT 165, potser haurem observat una bifurcació a la dreta que ens acostaria breument un altre cop cap al riu, per tornar-se a enfilar de seguida, superar la cova de les Monges per la seva banda dreta, i dur-nos a l’inici de la Cresta dels Innocents). Al capdamunt de la corda, pocs metres a la dreta hi trobarem un últim graó rocós pel qual ens haurem d’enfilar per accedir a la Cova de les Monges (PUNT 92). És una gran cavitat, de 27 metres de fondària i sostre alt, on s’hi han trobat restes de l’Edat del Bronze. Al contrari del que passa amb la cova del Bisbe (que queda a l’altra banda de la riera), la seva cavitat queda força dissimulada pels relleus i les alzines i no és fàcilment visible des de la distància. Desfem camí, i des del Coll Roig prenem el camí descendent que ens deixarà al llit de la riera de Sant Aniol, pocs metres més enllà de l’hort d’en Roca o pàrking 3 (PUNT 93). Haurem de creuar la riera a gual cap a l’esquerra per arribar al pàrking. Per tornar al Pont de Valentí només ens cal caminar per la pista uns 200 m en direcció nord.