Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Enero de 2015.

ITINERARI 17

17. CAMÍ DE LES CANALS - LLEIXA GROSSA - CANAL PETITA - FONT DEL SANT - RIERA DE LA COMELLA - GIRANS DE BAIX


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 9 FINS AL PUNT 47]-148-145-134-112-144-151-146-150-137

Des del camí de les Canals, arribem a la Lleixa Grossa (PUNT 47) com a l’itinerari 9. Aquí deixem el camí de les Canals, que ens portaria cap a Ribelles i que segueix enfilant-se per les parets del Puig de Mas d’en Coll (o de les Canals), i prenem un sender cap a la dreta, resseguint de pla la paret de la muntanya. Aquest camí enllaça amb el PUNT 141 del camí que uneix el Mas del Forn i Girans de Baix (vegeu itinerari 16). El sender és molt agradable i evident, i passa per algun mirador interessant de la vall de la riera de la Comella. En pocs minuts arribem transversalment (PUNT 148) a la Canal Petita, un dels torrents (habitualment secs) que baixen del cim del Puig de les Canals. No travessarem la canal, sinó que observarem una petita balma foradada a la paret que estem resseguint, i en aquest punt deixarem el camí i pujarem per la canal enfilant-nos pel costat dret de la balma. De seguida passarem per un tall força estret entre dues parets, i just després sortirem de la canal cap a l’esquerra, per un segon torrent més modest però una mica més transitable. Seguirem pujant sense treva, i en pocs minuts arribarem a una gran roca (PUNT 145), més enllà de la qual s’inicia una tartera en forta pujada. No remuntem la tartera (que aniria a desembocar al camí de la Font del Sant i la Comella), sinó que sortim del torrent cap a la nostra dreta, passant pel costat de la roca. En poques passes, el sender torna a travessar transversalment la Canal Petita, que ara ja deixem definitivament, i s’enfila a poc a poc. Cal dir que el sender és força evident, però en algun punt ens podem trobar algun boix que creix descontroladament i que tapa el camí. En uns 10 minuts anem a desembocar al PUNT 134 del camí de la Font del Sant i la Comella, que prenem a la dreta. En poques passes arribem a la Font del Sant (PUNT 112). Poc més enllà de la font, trobarem una bifurcació (PUNT 144). La prenem cap a la dreta. Es tracta d’un sender, en principi força clar, que va perdent desnivell i ens va acostant cap al llit de la riera entre boixos i alzines. A mig camí, al PUNT 151, trobarem una zona neta, una mena de placeta enlairada al damunt d’unes possibles antigues feixes. Segons l’estat en què es trobi el bosc, aquest pot ser un punt dubtós. No hem d’entrar en aquesta placeta, sinó que el camí gira sobtadament cap a la dreta i avall just abans de tocar la placeta (per tornar a girar de seguida a l’esquerra, continuant amb la mateixa direcció que portàvem abans de trobar la placeta). Des d’aquí, i progressivament, començarem a sentir la remor de l’aigua, la vegetació canviarà subtilment i, finalment, arribarem al llit de la riera de la Comella (PUNT 146). Unes roques ens permetran, si no baixa gaire aigua, de passar a l’altre costat. Des d’aquestes roques gaudirem d’un panorama preciós de la riera: aigües amunt, cap al nord, veurem a pocs metres les parets que defineixen el Pas de la Guilla, que només té interès contemplat des del mateix curs d’aigua (podem intentar remuntar-lo si en baixa poca). Aigües avall, comença la part interessant per als barranquistes: el barranc es fa estret i l’aigua pren velocitat en un seguit de petits salts, pous i marmites. Travessem la riera i sortim a l’altra banda. El camí s’enfila i de seguida trobarem una bifurcació (PUNT 150). Si anéssim a l’esquerra, un bonic i curt sender marcat amb la pintura rosa dels barranquistes ens portaria al PUNT 149 del camí que va de la Comella a Girans de Baix (vegeu itinerari 16), prop del Coll d’en Caseta. Nosaltres anem a la dreta. El sender, en principi net i ben marcat, es va enfilant fins que al cap d’una mitja hora retroba el camí que ve de la Comella, a les feixes de l’antiga masia, ara ruïnosa, de Girans de Baix (PUNT 137). Des d’aquí tenim diverses opcions per tornar cap a Sant Aniol i Sadernes: podem desfer el camí que hem fet, o bé podem girar cap a l’esquerra i anar a visitar la Comella (itinerari 16 invers), o bé continuar cap a la dreta per baixar un altre cop a la riera des de la Lleixa d’en Boac i anar cap al Mas del Forn (itinerari 16).

07/01/2015 13:56 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ITINERARI 18

18. COLL DEL MOLÍ DE SANT ANIOL - GR11 - COLL ROIG - SANT VICENÇ DE PRINCIPI - CAN BOAC - GIRANS DE DALT - GIRANS DE BAIX


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 12]-152-153-154-153-155-156-159-158-157-158-159-160-161-162-163-137

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem al Coll del Molí de Sant Aniol (PUNT 12). Aquí prenem el GR11 marcat amb bandes blanques i vermelles. De seguida travessarem la riera de la Comella, i a l’altra banda ens començarem a enfilar per una llarga pujada, amb amples ziga-zagues pel bosc d’alzines. Al cap d’una bona estona de pujada sostinguda, el camí surt a una zona oberta i travessa una ampla tartera (PUNT 152), des d’on podem aturar-nos a descansar i gaudir d’una impressionant panoràmica del Puig de les Canals i part de la fondalada de la Comella, i també del Bac de can Barrufa, Sant Marc, el Pic de les Bruixes, les Balmes d’Uja, etc. Continuem i en pocs minuts el camí ens fa travessar un torrent sec. Arribem de seguida a un gir molt marcat cap a la dreta, just a tocar d’una tartera (PUNT 153), amb probables marques en forma de creu que indiquen que el sender que travessa la tartera no és el GR11. És el camí de Girans i Can Boac, que agafarem posteriorment. Però abans acabarem de recórrer el GR11 uns 5 minuts més fins a arribar al Coll Roig (PUNT 154), definit per una placeta una mica elevada al costat del camí, de terra de color rogenc, amb unes roques on podem seure. És un lloc agradable per fer-hi una parada i descansar. El Coll Roig es troba enclotat entre el Martanyà al sud, la serra de Banyadors al nord, la vall de Sant Aniol a l’oest i la vall de Principi a l’est. A banda del GR11, hi arriba també un camí, marcat amb pintura rosa (gener 2015), que baixa des del nord des de Sant Vicenç de Principi, travessa el coll i segueix cap al sud en direcció al Martanyà i el clot de Tumany. Si seguíssim el GR11 per la direcció que portàvem, entraríem a la vall de Principi i no tardaríem gaire a trobar, just abans d’un pas estret al costat d’una paret, un sender marcat amb pintura groga que, cap a l’esquerra, ens portaria també a Sant Vicenç de Principi. Hi ha una tercera manera de pujar a Sant Vicenç, que és la que seguirem nosaltres. Marxem del Coll Roig desfent camí pel GR11 i anem a retrobar el PUNT 153. Deixem el GR11 i travessem la tartera de pla. El sender, que en aquesta primera part transita per una zona relativament oberta i amb esporàdics miradors, és força evident, fins que s’endinsa al bosc. Aleshores trobarem múltiples indicis de senders laterals, però sempre cal seguir el que ens sembli el camí principal. Potser ens adonarem d’un parell de petites places carboneres, fins que, ja al sotabosc d’alzines, i en un punt on travessem un torrent sec, trepitjarem una gran plaça carbonera (PUNT 155), no del tot evident a gener de 2015, "on hi creix un faig" (Agustí Bassols). Actualment aquest gran faig està abatut, probablement per les tempestes de l’hivern de 2014. Els despreniments i els arbres abatuts desllueixen la plaça carbonera i la fan menys evident del que caldria. A partir d’aquí, un camí baixa cap a l’esquerra, però el nostre segueix la direcció ascendent, cap a la dreta. A mesura que pugem, el sotabosc d’alzina es va omplint de blocs de roca, fins que, després d’unes quantes ziga-zagues, arribem als peus d’una paret (PUNT 156). La seguim uns metres cap a l’esquerra, fins que trobem (PUNT 159) un camí travesser, amb probables marques de pintura de tots colors en una roca al costat de la bifurcació. Prenem el camí cap a la dreta, que en uns 10 minuts ens portarà, resseguint un cingle que ens queda a mà esquerra, a un coll (PUNT 158) on conflueixen 3 camins: el de les marques grogues provinent del GR11, el de les marques roses que ve del Coll Roig, i el nostre. Seguint les marques grogues durant un minut més, trobarem les boniques ruïnes de l’esglèsia de Sant Vicenç de Principi (PUNT 157), des d’on podrem contemplar clarament el cim del Bassegoda. Ara desfem tot el camí per retornar al PUNT 159, i seguim el camí sense cap dificultat. De seguida (PUNT 160) començarem a veure marques blaves molt cridaneres, pintades pels caçadors, i un rètol de fusta que indica que comença una pujada, també marcada amb blau, que ens portaria a la Creu de Principi. Nosaltres seguim endavant, bàsicament planejant, travessem pel capdamunt del clot de l’Om, i arribem a una zona oberta amb terra pedregós. Aquí, al PUNT 161, observarem un petit sender que s’endinsa al bosc, a la dreta. Si baixéssim, seguint les marques blaves, aniríem a confluir al camí que va a Girans de Baix per la lleixa d’en Boac (itinerari 16). Agafem el sender, que ens acosta al cingle, i de seguida, en una petita balma assolellada, hi veurem les ruïnes de Can Boac (PUNT 162), casa habitada des de fa 15 anys per un interessant personatge anomenat Jordi. Des de Can Boac podem resseguir la paret cap a l’esquerra i pujar uns metres, i arribarem de seguida a les ruïnes d’una altra antiga construcció, Girans de Dalt (PUNT 163), que devia ser una imponent masia. Des d’aquí podem intentar seguir uns metres en la direcció que portàvem per intentar trobar un camí que baixa directament a Girans de Baix, o bé, si no ho veiem clar, desfer camí per retornar al PUNT 161, des d’on podem baixar uns metres seguint les marques blaves per anar a trobar el camí que ve de la Comella, que seguim unes metres cap a la dreta per arribar a les ruïnes de Girans de Baix. Des d’aquí, tenim diverses opcions per iniciar el retorn (itineraris 16 i 17).

19/01/2015 13:39 davidjuher #. sin tema No hay comentarios. Comentar.


ITINERARI 19

19. GOMARELL - CAMÍ DE LA COMA - MARTANYÀ - ROURE DE CAN GUSTÍ - LES MARRADES - CAN FERRIOL


PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 54]-121-122-123-124-125-126-166-167-168-169-170-129-130-132-133-128-127

Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem a la resclosa de captació d’aigües del Gomarell (PUNT 54), a la riera de Sant Aniol. Continuem el mateix camí en direcció nord, sempre al costat de la riera, uns 10 minuts més. En un dels punts en què la riera queda més encaixonada per grans alçades (el Salt de la Núvia a la riba dreta i el Cingle Trencat a la riba esquerra, que és la que estem resseguint), travessarem una petita passera de fusta, seguirem uns 50 metres més i en una zona ombrívola hi trobarem, probablement indicat amb una fita, l’inici d’un camí a la nostra dreta (PUNT 121). És l’inici del camí de la Coma. Es tracta d’una ruta molt bonica, ben marcada i amb una gran diversitat de paisatges, que connecta la riera de Sant Aniol amb el cim del Martanyà. Prenem el camí, força evident, que es va enfilant pel sotabosc d’alzina i boix fent constants ziga-zagues. Veurem que en aquesta zona les pedres estan cobertes de molsa i l’ambient és fosc i humit. La pujada és sostinguda i sense treva (de fet, el camí gairebé no té cap zona planera en tot el seu recorregut fins al cim del Martanyà, 650 metres més amunt d’on ens trobem ara). Com és habitual en tota l’Alta Garrotxa, si ens hi fixem bé podrem observar algunes feixes abandonades i diverses places carboneres. El camí transcorre entre l’impressionant Cingle Trencat, que delimita la forma allargassada del Martanyà i que ara ens queda al sud, i el torrent de la Coma, sempre sec i que ens queda pocs metres al nord. De fet, al PUNT 122 el camí ens porta a travessar el torrent i passa a l’altra banda, on de seguida arribarem al peu d’una petita tartera i notarem un canvi sobtat de paisatge: l’ambient ombrívol i la molsa desapareixen i donen pas a una zona més seca i il·luminada. Al peu de la tartera, més lliure d’arbres, podrem observar el Cingle Trencat i, a l’altra banda de la riera, el Coll Joell, el Coll de la Balmeta, Sant Marc, Talaixà i el Ferran. Continuaren amb les marrades contínues, un altre cop pel sotabosc, tornarem a trobar la tartera, que resseguirem una estona i que ens quedarà a la nostra dreta, i just després d’una petita plaça carbonera coberta d’herba ens tornarem a acostar al torrent fins a tocar-lo, però sense travessar-lo. Poc després assolirem una altra plaça carbonera molt evident (N 42º 18.577’ / E 2º 35.829’ / 682 m). A partir d’aquesta plaça pujarem cap amunt a la dreta per superar unes penyes de roca blanca, sortirem del sotabosc i ens acostarem al precipici (sense cap sensació aèria). En aquesta part del camí, més oberta, gaudirem de bones vistes del Cingle Trencat, Talaixà, el Ferran i els Colls Joell i de la Balmeta. Notarem que a mida que pugem el camí es va entapissant d’herba. Al PUNT 123 trobarem l’inici d’una tanca metàl·lica. El camí la ressegueix cap a l’esquerra, se’n separa una mica i finalment, després d’una pujada directa amb molt pendent i de tombar un altre cop a la dreta, torna a trobar la tanca, que mor al peu d’una paret (N 42º 18.620’ / E 2º 36.059’ / 871 m). Aquí probablement començarem a trobar marques dobles de pintura vermella, que ens guiaran cap al cim del Martanyà. A partir d’aquest punt, i mirant cap a la paret que tenim al davant, cal anar cap a la dreta, però val la pena desviar-se per un moment, acostar-se a la paret i resseguir-la cap a l’esquerra. Aquest caminet va vorejant el penyal i passa a l’altra banda, on de seguida (2 minuts) assolirem una zona oberta, orientada al nord, una mica tarterosa però amb agradables clapisses d’herba. Es tracta (PUNT 124) d’un dels miradors més espectaculars de la zona. Hi veurem amb tot detall la fondalada de la Comella, el Puig de les Canals, el seu cim veí, el Puig Sa Noguera, can Morató, el Puig del Casso, la Serra de Banyadors, la vall de Ribelles (però Sant Julià ens quedarà tapat pel cim de les Canals) i el Canigó. Als peus de les Canals, a baix de tot, hi veurem les ruïnes del Mas del Forn. Desfent camí tornem al PUNT 123. Aquí ens cal travessar la tanca i seguir les marques vermelles. De seguida haurem d’enfilar-nos a la nostra esquerra per un pujant curt però molt directe (alguns l’anomenen erròniament "Pujant de la Guilla"), que ens deixarà a un collet petit i emboscat (PUNT 125). A la nostra esquerra hi veurem un caminet que baixa fent ziga-zagues i que ens duria, força perdedorament, a la Pedra Dreta. Nosaltres seguim cap a la dreta, pel caire de la muntanya, cada cop més envoltats de menys alzina i més pi. De seguida les fites o les marques vermelles ens separaran del caire, ens duran cap a la dreta i entrarem a una pineda força neta (N 42º 18.648’ / E 2º 36.217’ / 954 m). Anirem progressant per la pineda. Ja som a tocar del cim del Martanyà. Aquí el camí es fa molt perdedor, però les marques vermelles als arbres ens poden ajudar. Si les perdem (el bosc, segons l’època de l’any, pot tenir un estat deplorable), haurem de seguir la intuïció per dirigir-nos cap al cim, que és bastant evident. Primer sempre en direcció sud-est, i finalment, just als peus del cim, tombant cap al nord-est i atacant els darrers metres pel caire herbós (hi tornarem a trobar marques, aquest cop grogues) fins al cim del Martanyà (PUNT 126). És un cim molt allargassat i amb una bona vista (parcialment tapada per la vegetació) del Bassegoda, Sant Bernabé, Sant Julià de Ribelles, pic de les Bruixes, etc. Iniciem la baixada. Continuem resseguint el cim pel mateix sender herbós, cap a l’est. Menys de cent metres més enllà unes probables marques de pintura vermella-rosa (juny 2016) ens faran deixar el caire cimer i baixar a l’esquerra (nord) per tornar a entrar cap al bosc, on de seguida hi trobarem (PUNT 166) la famosa "bassa dels porcs", un petit clot habitualment ple d’aigua fangosa i envoltat d’arbres abatuts. Just superada la bassa, en la mateixa direcció (nord-est) trobarem un corriol descendent que ens deixarà en menys de 3 minuts al Collet de Pedra Dreta (PUNT 167), a vegades anomenat "Coll de les Motxilles". Hi trobarem una segona "bassa dels porcs", també envoltada de pins abatuts. Si mirem cap al nord, intuïrem unes crestes que els arbres no ens deixen veure des del mateix coll. Si ens hi dirigim, en un minut assolirem la pròpia Pedra Dreta, un conjunt d’arestes esmolades des d’on podem gaudir d’una bona vista. Una fissura a la roca està marcada amb marques de pintura blava (juny 2016), ja que des d’aquí es pot anar cap al Coll Roig per un camí bastant irregular. Tornarem a baixar a la bassa del coll, i a pocs metres de la bassa la pintura blava ens marcarà l’inici d’un corriol que va cap al nord-est. És l’inici de la forta baixada cap a la plana de Can Agustí de Riu. Primer el camí és molt emboscat, però al cap de poc s’acosta a les cingleres que ressegueixen el torrent de Tumany (sense cap sensació aèria, per la vegetació) i gira cap al sud, direcció que ja no deixa. Passarem per un escaler (PUNT 169), a vegades referenciat com a "grau de les Estunes", des d’on gaudirem per primer cop d’una gran panoràmica de la plana de Can Agustí de Riu. Superat l’escaler, travessarem amb una forta davallada les clapisses de La Tallada, zona tarterosa. El camí es pot fer perdedor en aquestes tarteres, però les marques blaves ens ajudaran a no perdre’l. Finalment arribarem a una bifurcació (PUNT 170) que ens permetria anar a la dreta cap a la Llosa, un conjunt de ruïnes envoltades de feixes (PUNT 131) enmig d’una immensa esplanada, molt agradable, a la falda del Martanyà. Nosaltres girem cap a l’esquerra i baixem en menys de dos minuts cap a una zona oberta i herbosa, just al costat del torrent de Tumany (habitualment sec), on hi trobarem un roure monumental, el Roure de Can Gustí (PUNT 129). Des d’aquí podríem travessar el torrent per dirigir-nos cap a l’immens prat de La Plana i Can Gustí de Riu. Però, sense travessar el torrent, girem cap a la dreta i de seguida trobarem l’inici d’un sender ample i molt evident. És el Camí de les Marrades. De seguida, al cap d’uns 50 metres, a la nostra dreta observarem un parell de marques vermelles en una roca, en un eixamplament del camí (N 42º 18.229’ / E 2º 36.523’ / 576 m). És l’inici d’un altre dels diversos camins que porten a la Llosa. Si continuem, de seguida observarem una altra bifurcació cap a la dreta, molt evident (PUNT 130). Aquest camí és molt ample al començament, però més endavant es va fent perdedor. Si el prenguéssim, amb una mica de sort arribaríem a les ruïnes de la Llosa. Aquí cal fer una observació per si decidim prendre aquesta variant i arribar-nos a la Llosa. Des de la Llosa podem tenir temptacions de tornar a la riera de Sant Aniol seguint un presumpte sender, bastant directe, que apareix als mapes de l’ICC. Segons aquests mapes, aquest sender s’acaba transformant en una pista forestal que desemboca a la riera. No és gens recomanable fer-ho. Aquest sender no s’ha utilitzat des de fa anys i actualment és absolutament inexistent. Podem tenir molts problemes i quedar literalment atrapats enmig de la densa vegetació. També cal dir que, teòricament, des de l’esplanada de la Llosa hi neix un altre camí que puja fins al Cingle Trencat i que ens portaria a coronar el Martanyà per una via diferent de la que hem seguit nosaltres. Tornem, però, al Camí de les Marrades, al punt on l’havíem deixat (PUNT 130), i seguim endavant. En poca estona travessarem una gran plaça carbonera (PUNT 132). Continuarem baixant fins a arribar a una gran zona oberta (PUNT 133), des d’on podrem contemplar el clot del Tumany a sota nostre, els cingles de Gitarriu al davant, i, ja en la direcció que estem prenent, les blanques parets verticals de les Marrades (antiga zona d’escalada, d’accés prohibit actualment). Més lluny i en la mateixa direcció, veurem el Ferran i Tailaxà. Seguim baixant sostingudament. El camí és agradable, no té pèrdua, passa per sota de les parets de les Marrades i segueix el curs del Tumany a una certa alçada. Finalment, acaba desembocant a les ruïnes de Can Ferriol (PUNT 128), ja a tocar de la riera de Sant Aniol. Arribarem a la riera descendint uns metres per unes feixes ruïnoses, accedint a un petit prat en forma triangular i finalment travessant una porta de fusta que queda a l’extrem nord del prat. Desembocarem a la riera, al PUNT 127.

19/01/2015 13:41 davidjuher #. sin tema Hay 4 comentarios.


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris