ITINERARI 19
19. GOMARELL - CAMÍ DE LA COMA - MARTANYÀ - ROURE DE CAN GUSTÍ - LES MARRADES - CAN FERRIOL
PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 FINS EL PUNT 54]-121-122-123-124-125-126-166-167-168-169-170-129-130-132-133-128-127
Des de Sadernes, com a l’itinerari 4, arribem a la resclosa de captació d’aigües del Gomarell (PUNT 54), a la riera de Sant Aniol. Continuem el mateix camí en direcció nord, sempre al costat de la riera, uns 10 minuts més. En un dels punts en què la riera queda més encaixonada per grans alçades (el Salt de la Núvia a la riba dreta i el Cingle Trencat a la riba esquerra, que és la que estem resseguint), travessarem una petita passera de fusta, seguirem uns 50 metres més i en una zona ombrívola hi trobarem, probablement indicat amb una fita, l’inici d’un camí a la nostra dreta (PUNT 121). És l’inici del camí de la Coma. Es tracta d’una ruta molt bonica, ben marcada i amb una gran diversitat de paisatges, que connecta la riera de Sant Aniol amb el cim del Martanyà. Prenem el camí, força evident, que es va enfilant pel sotabosc d’alzina i boix fent constants ziga-zagues. Veurem que en aquesta zona les pedres estan cobertes de molsa i l’ambient és fosc i humit. La pujada és sostinguda i sense treva (de fet, el camí gairebé no té cap zona planera en tot el seu recorregut fins al cim del Martanyà, 650 metres més amunt d’on ens trobem ara). Com és habitual en tota l’Alta Garrotxa, si ens hi fixem bé podrem observar algunes feixes abandonades i diverses places carboneres. El camí transcorre entre l’impressionant Cingle Trencat, que delimita la forma allargassada del Martanyà i que ara ens queda al sud, i el torrent de la Coma, sempre sec i que ens queda pocs metres al nord. De fet, al PUNT 122 el camí ens porta a travessar el torrent i passa a l’altra banda, on de seguida arribarem al peu d’una petita tartera i notarem un canvi sobtat de paisatge: l’ambient ombrívol i la molsa desapareixen i donen pas a una zona més seca i il·luminada. Al peu de la tartera, més lliure d’arbres, podrem observar el Cingle Trencat i, a l’altra banda de la riera, el Coll Joell, el Coll de la Balmeta, Sant Marc, Talaixà i el Ferran. Continuaren amb les marrades contínues, un altre cop pel sotabosc, tornarem a trobar la tartera, que resseguirem una estona i que ens quedarà a la nostra dreta, i just després d’una petita plaça carbonera coberta d’herba ens tornarem a acostar al torrent fins a tocar-lo, però sense travessar-lo. Poc després assolirem una altra plaça carbonera molt evident (N 42º 18.577’ / E 2º 35.829’ / 682 m). A partir d’aquesta plaça pujarem cap amunt a la dreta per superar unes penyes de roca blanca, sortirem del sotabosc i ens acostarem al precipici (sense cap sensació aèria). En aquesta part del camí, més oberta, gaudirem de bones vistes del Cingle Trencat, Talaixà, el Ferran i els Colls Joell i de la Balmeta. Notarem que a mida que pugem el camí es va entapissant d’herba. Al PUNT 123 trobarem l’inici d’una tanca metàl·lica. El camí la ressegueix cap a l’esquerra, se’n separa una mica i finalment, després d’una pujada directa amb molt pendent i de tombar un altre cop a la dreta, torna a trobar la tanca, que mor al peu d’una paret (N 42º 18.620’ / E 2º 36.059’ / 871 m). Aquí probablement començarem a trobar marques dobles de pintura vermella, que ens guiaran cap al cim del Martanyà. A partir d’aquest punt, i mirant cap a la paret que tenim al davant, cal anar cap a la dreta, però val la pena desviar-se per un moment, acostar-se a la paret i resseguir-la cap a l’esquerra. Aquest caminet va vorejant el penyal i passa a l’altra banda, on de seguida (2 minuts) assolirem una zona oberta, orientada al nord, una mica tarterosa però amb agradables clapisses d’herba. Es tracta (PUNT 124) d’un dels miradors més espectaculars de la zona. Hi veurem amb tot detall la fondalada de la Comella, el Puig de les Canals, el seu cim veí, el Puig Sa Noguera, can Morató, el Puig del Casso, la Serra de Banyadors, la vall de Ribelles (però Sant Julià ens quedarà tapat pel cim de les Canals) i el Canigó. Als peus de les Canals, a baix de tot, hi veurem les ruïnes del Mas del Forn. Desfent camí tornem al PUNT 123. Aquí ens cal travessar la tanca i seguir les marques vermelles. De seguida haurem d’enfilar-nos a la nostra esquerra per un pujant curt però molt directe (alguns l’anomenen erròniament "Pujant de la Guilla"), que ens deixarà a un collet petit i emboscat (PUNT 125). A la nostra esquerra hi veurem un caminet que baixa fent ziga-zagues i que ens duria, força perdedorament, a la Pedra Dreta. Nosaltres seguim cap a la dreta, pel caire de la muntanya, cada cop més envoltats de menys alzina i més pi. De seguida les fites o les marques vermelles ens separaran del caire, ens duran cap a la dreta i entrarem a una pineda força neta (N 42º 18.648’ / E 2º 36.217’ / 954 m). Anirem progressant per la pineda. Ja som a tocar del cim del Martanyà. Aquí el camí es fa molt perdedor, però les marques vermelles als arbres ens poden ajudar. Si les perdem (el bosc, segons l’època de l’any, pot tenir un estat deplorable), haurem de seguir la intuïció per dirigir-nos cap al cim, que és bastant evident. Primer sempre en direcció sud-est, i finalment, just als peus del cim, tombant cap al nord-est i atacant els darrers metres pel caire herbós (hi tornarem a trobar marques, aquest cop grogues) fins al cim del Martanyà (PUNT 126). És un cim molt allargassat i amb una bona vista (parcialment tapada per la vegetació) del Bassegoda, Sant Bernabé, Sant Julià de Ribelles, pic de les Bruixes, etc. Iniciem la baixada. Continuem resseguint el cim pel mateix sender herbós, cap a l’est. Menys de cent metres més enllà unes probables marques de pintura vermella-rosa (juny 2016) ens faran deixar el caire cimer i baixar a l’esquerra (nord) per tornar a entrar cap al bosc, on de seguida hi trobarem (PUNT 166) la famosa "bassa dels porcs", un petit clot habitualment ple d’aigua fangosa i envoltat d’arbres abatuts. Just superada la bassa, en la mateixa direcció (nord-est) trobarem un corriol descendent que ens deixarà en menys de 3 minuts al Collet de Pedra Dreta (PUNT 167), a vegades anomenat "Coll de les Motxilles". Hi trobarem una segona "bassa dels porcs", també envoltada de pins abatuts. Si mirem cap al nord, intuïrem unes crestes que els arbres no ens deixen veure des del mateix coll. Si ens hi dirigim, en un minut assolirem la pròpia Pedra Dreta, un conjunt d’arestes esmolades des d’on podem gaudir d’una bona vista. Una fissura a la roca està marcada amb marques de pintura blava (juny 2016), ja que des d’aquí es pot anar cap al Coll Roig per un camí bastant irregular. Tornarem a baixar a la bassa del coll, i a pocs metres de la bassa la pintura blava ens marcarà l’inici d’un corriol que va cap al nord-est. És l’inici de la forta baixada cap a la plana de Can Agustí de Riu. Primer el camí és molt emboscat, però al cap de poc s’acosta a les cingleres que ressegueixen el torrent de Tumany (sense cap sensació aèria, per la vegetació) i gira cap al sud, direcció que ja no deixa. Passarem per un escaler (PUNT 169), a vegades referenciat com a "grau de les Estunes", des d’on gaudirem per primer cop d’una gran panoràmica de la plana de Can Agustí de Riu. Superat l’escaler, travessarem amb una forta davallada les clapisses de La Tallada, zona tarterosa. El camí es pot fer perdedor en aquestes tarteres, però les marques blaves ens ajudaran a no perdre’l. Finalment arribarem a una bifurcació (PUNT 170) que ens permetria anar a la dreta cap a la Llosa, un conjunt de ruïnes envoltades de feixes (PUNT 131) enmig d’una immensa esplanada, molt agradable, a la falda del Martanyà. Nosaltres girem cap a l’esquerra i baixem en menys de dos minuts cap a una zona oberta i herbosa, just al costat del torrent de Tumany (habitualment sec), on hi trobarem un roure monumental, el Roure de Can Gustí (PUNT 129). Des d’aquí podríem travessar el torrent per dirigir-nos cap a l’immens prat de La Plana i Can Gustí de Riu. Però, sense travessar el torrent, girem cap a la dreta i de seguida trobarem l’inici d’un sender ample i molt evident. És el Camí de les Marrades. De seguida, al cap d’uns 50 metres, a la nostra dreta observarem un parell de marques vermelles en una roca, en un eixamplament del camí (N 42º 18.229’ / E 2º 36.523’ / 576 m). És l’inici d’un altre dels diversos camins que porten a la Llosa. Si continuem, de seguida observarem una altra bifurcació cap a la dreta, molt evident (PUNT 130). Aquest camí és molt ample al començament, però més endavant es va fent perdedor. Si el prenguéssim, amb una mica de sort arribaríem a les ruïnes de la Llosa. Aquí cal fer una observació per si decidim prendre aquesta variant i arribar-nos a la Llosa. Des de la Llosa podem tenir temptacions de tornar a la riera de Sant Aniol seguint un presumpte sender, bastant directe, que apareix als mapes de l’ICC. Segons aquests mapes, aquest sender s’acaba transformant en una pista forestal que desemboca a la riera. No és gens recomanable fer-ho. Aquest sender no s’ha utilitzat des de fa anys i actualment és absolutament inexistent. Podem tenir molts problemes i quedar literalment atrapats enmig de la densa vegetació. També cal dir que, teòricament, des de l’esplanada de la Llosa hi neix un altre camí que puja fins al Cingle Trencat i que ens portaria a coronar el Martanyà per una via diferent de la que hem seguit nosaltres. Tornem, però, al Camí de les Marrades, al punt on l’havíem deixat (PUNT 130), i seguim endavant. En poca estona travessarem una gran plaça carbonera (PUNT 132). Continuarem baixant fins a arribar a una gran zona oberta (PUNT 133), des d’on podrem contemplar el clot del Tumany a sota nostre, els cingles de Gitarriu al davant, i, ja en la direcció que estem prenent, les blanques parets verticals de les Marrades (antiga zona d’escalada, d’accés prohibit actualment). Més lluny i en la mateixa direcció, veurem el Ferran i Tailaxà. Seguim baixant sostingudament. El camí és agradable, no té pèrdua, passa per sota de les parets de les Marrades i segueix el curs del Tumany a una certa alçada. Finalment, acaba desembocant a les ruïnes de Can Ferriol (PUNT 128), ja a tocar de la riera de Sant Aniol. Arribarem a la riera descendint uns metres per unes feixes ruïnoses, accedint a un petit prat en forma triangular i finalment travessant una porta de fusta que queda a l’extrem nord del prat. Desembocarem a la riera, al PUNT 127.
4 comentarios
david -
Gràcies per la informació de les marques!!!!!
Ja us explicaré.
Xevi i Aurelia -
Referent, al camí de la Llosa per si decideixes tornar-hi, nosaltres varem sortir del roure de Can Agusti seguin el camí de pujada al Martanyà (marques blaves). Poc desprès varem agafar un trencant que anava cap el oest (esta molt ben definit marques vermelles). Es tracta dun camí que deu enllaçar amb al camí de la Coma que tu vas fer servir per pujar. Nosaltres no varem seguir el camí massa estona, ja que varem divisar a sota els camps de la Llosa i varem decidir anar-hi per trobar el suposat camí de la Llosa a la riera de Sant Aniol. Una vegada arribats a les feixes, varem anar baixant sempre direcció nord, varem trobar alguna fita a la forquilla dalgun arbre, es un camí perdedor... Finalment varem trobar un corriol afitat que baixava decididament cap a la riera. Malauradament varem trobar el camí bloquejat i ja era fosc. ..
Salut
Xevi i Aurelia
david -
Ostres! Us va passar just el contrari que a mi: des de la Llosa no vaig trobar cap camí fitat, vaig travessar el bosc com vaig poder, esgarrapant-me per tots costats... i just al final, molt a prop de la riera, de sobte va sorgir el camí! En aquesta part final era bastant ample, quasi una pista, que desemboca no directament a la riera, sinó al camí de les Marrades, a les ruïnes de Sant Ferriol, a tocar de la riera a l'alçada de la Muntada. O sigui, s'ajunta amb l'inici del camí que vau seguir vosaltres de pujada! Per tant, no estem parlant del mateix camí: vosaltres vau fer Llosa-Gomarell i jo Llosa-Muntada.
Ara m'heu fet venir ganes de tornar a la Llosa per examinar amb més calma l'entorn: el camí de pujada directa al Martanyà, el vostre camí Llosa-Gomarell, i el "meu" camí Llosa-Muntada.
Ho vaig fer fa un any, una eternitat en l'escala de temps d'aquestes muntanyes, que estan molt vives i que sempre deixen antiquada qualsevol ressenya que es pugui escriure!
Seguim en contacte!!!!
Salut i fins aviat.
Xevi i Aurelia -
Som una parella que dins l'entorn de l'alta garrotxa creiem q fem un bon equip, ens auto-anomem Xevi i Aurelia.
A la Aurelia l'hi agrada molt fer fotos i en Xevi es especialiste en despistarse a les tarteres!
Portem uns 3 anys descobrint els camins amb l'ajuda d tant sols un mapa (Alpina 2011) i documents penjats a internet.
Portem ja uns quans camins fets i encara en quedan moolts ... la majoria estan als mapes ... pero altres no.
Dins els arxius que es troben a la xarxa els teus sens dubte son els millors!
Voliem comentar.te en aquest primer email, la experiencia viscuda el diumenge 18 de gener del 2015.
La excursió consistia en pujar per les Marrades, Roure de Can Agusti, La Llosa, Gomarell.
Referent al tram la Llosa Gomarell, nosaltres varem trobar un cami que estaba molt ben definit, amb forces fites,
i que baixaba decididament vers la riera de Sant Aniol. Lamentablement, potser a uns 50 metres de desnivell
de la riera de Sant Aniol el cami es fa perdedor, nosaltres ja estaba fosquejant i vem decidir girar cua,
en un punt on el cami quedaba de cop interromput perque sembla que la natura s'el ha menjat.
La questio és: On esta el inici del cami sortint de la riera de Sant Aniol??
ja que el tram de cami perdut no pot esser massa gran i es podria recuperar.
La veritat es q la Alta Garrotxa és un lloc fascinant i viu.
Hi ha gent q d manera anònima aporta molt de temps a mantenir la extensa xarxa de camins que hi ha ...
Sembla que també s'obren nous camins com el de la riera de Tumany amb marques blaves.
Perque no recuperar petits trams de cami, sens dubte antics, i tant utils en temps de la Llosa.
Salut!
Xevi i Aurelia
PD: En Xevi estaria encantat en colaborar en la recuperació d'aquest tram de cami esmentat.