Facebook Twitter Google +1     Admin

ITINERARI 13

13. PUIG SA NOGUERA PEL PASSANT DEL GAMARÚS

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 7 fins al PUNT 61]-98-96-100-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Aquest és un dels itineraris més genuïnament altgarrotxins que es poden trobar: brut, embardissat, difícil, amb algun tram aeri, i molt perdedor. Amb l'interessant afegit que, si porteu GPS, es pot tornar boig en alguns trams. Des del Passant del Gamarús arribem al PUNT 61 com a l'itinerari 7. Des d'aquest mirador del Salt de la Capa tenim tres alternatives. Si prenem el camí de més a la dreta, baixarem al Salt del Brull com a l'itinerari 7. Una mica més cap a l'esquerra, unes fites ens marquen l'inici d'un sender que, pel sotabosc, ens acabaria portant a la cova dels Trabucaires. I, finalment, i sense cap marca evident, ens podem enfilar per les roques cantelludes que baixen de la nostra esquerra. Prenem aquesta opció. Ens anem enfilant per on ens sembli millor, sempre per les roques i sense separar-nos gaire del cingle que tenim a la nostra esquerra. Estem a uns quants metres de desnivell per sobre del passant del Gamarús. Anem pujant sense treva, sempre per les roques tot i que amb esporàdiques incursions al sotabosc d'alzines. Si tenim sort, de tant en tant trobarem alguna fita. Finalment, després d'uns 200 metres des del mirador, desembocarem a una enorme plaça carbonera penjada sobre el cingle (PUNT 98). Si mirem avall, veurem amb tota claredat el sostre encara intacte de Can Barrufa, i l'ermita de Sant Aniol. Des d'aquesta plaça surten dos camins: un de bastant pla cap a l'esquerra, que continua resseguint el cingle pel sotabosc i que més endavant es fa perdedor, i un altre que des de la plaça s'enfila en direcció ascendent cap a la paret d'un altre cingle que observem perfectament a davant nostre. Prenem aquest sender i ens hi enfilem. El camí no està gaire marcat ni fitat, però en general hem de continuar en línia recta, caire amunt, fins que al cap d'uns 90 metres haurem assolit la paret cinglera. Aleshores, hem de resseguir aquesta paret cap a l'esquerra. De seguida, després de planejar uns 100 metres, arribarem transversalment a una enorme i evident canal, bruta i ombrívola. Potser hi trobarem una fita. A partir d'aquí cal seguir la canal cap amunt (dreta). No hi ha camí marcat, però no hi ha pèrdua: només cal anar pujant sense treva enfilant-nos pel mig dels blocs de roca, sempre pel bell mig de la canal. Al capdamunt de la forta ascensió (uns 100 metres), de sobte arribarem abruptament a una petita i amable planúria amb herba i sense arbres. Som a la Lleixa Palomera (PUNT 96). A la nostra dreta podem gaudir d'un panorama excel·lent, que encara millora més si ens movem una desena de metres cap endavant i ens acostem al cingle. Podrem observar amb tot detall la veïna muntanya de les Canals o del Mas d'en Coll, a l'altra banda de la riera, el Bassegoda i els cingles de Freixenet. Des d'aquest punt observarem (ajudats per una taca verda en una roca) l'inici d'un caminet que, en lleu descens, s'endinsa al bosc. És el camí que ens duria a la Tuta dels Morts i el Clot de les Puces. En parlarem a l'itinerari 14. Retrocedint un altre cop a la Lleixa Palomera, prenem un sender que s'enfila en direcció perpendicular a la canal per la qual hem accedit a la Lleixa, sempre a tocar del precipici que tenim a la nostra esquerra. De seguida trobarem alguna fita, i fins i tot esporàdiques marques vermelles. Al cap de poc potser veurem una altra fita que marca una bifurcació (PUNT 109). A l'esquerra, seguint ben a prop del precipici, hi tenim el corriol, ben evident, que ens portaria al Pujant del Jóc, empalmant amb el PUNT 108 de l'itinerari 5. Nosaltres pugem cap a la dreta, seguint probables marques de pintura verda i vermella, sempre en direcció oest. No tardarem gaire a trobar una segona canal, molt més curta que l'anterior. Ens hi enfilem per on ens sembli millor (esporàdiques marques vermelles). Segons les ressenyes, al final d'aquesta breu canal hi hauria d'haver una mena d'escaler, el Pujant del Pla de Can Barrufa (PUNT 100), actualment tan degradat que amb prou feines el veurem. El pujant permet sortir de la canal cap a l'esquerra, però de seguida haurem de tombar cap a la dreta, direcció nord. Ens trobem al Pla de Can Barrufa, l'extens alzinar que envolta el Puig Sa Noguera pels seus vessants sud i oest. Cal progressar pel sotabosc, en general sempre cap al nord. Poc més d'un centenar de metres més enllà observarem, una vintena de metres a la nostra dreta, un replà amb una mica d'herba i menys densitat d'arbres, i de seguida trobarem un arbre amb un "12" de color vermell pintat en una placa metàl·lica (N 42º 19.277' / E 2º 34.790' / 931 m). A partir d'aquí cal estar molt atents a les nombroses marques vermelles pintades als arbres, que ens marcaran el camí adient. Aquestes marques de pintura, i també les esporàdiques plaques metàl·liques, van marcant un trajecte pel sotabosc que ens duria a fer tota la volta al Puig Sa Noguera, portant-nos al vessant nord, on una bonica fageda reemplaçaria l'alzinar per on ara estem progressant. De sobte, i a menys de 40 metres del "12" de color vermell, tornarem a trobar (per tercer cop) una taca de pintura verda que acompanya dues marques vermelles. Ja intuïm que aquestes taques verdes marquen bifurcacions importants. En aquest cas, cal deixar el camí que portàvem i hem de tombar noranta graus cap a l'esquerra, en direcció oest, per atacar el darrer tram d'ascensió al Puig Sa Noguera. Progressem sempre en direcció oest fins que un pujant ens durà a una placeta (PUNT 60), un agradable mirador de Sant Julià de Ribelles, el Puig del Casso, el Bassegoda, les muntanyes del Vallespir i de l'Alt Empordà. A partir d'aquí el sender és més evident. Menys de 100 metres ens separen del cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32), mancat de qualsevol interès. A partir d'aquí podem empalmar amb l'itinerari 5 per resseguir la carena del puig i accedir a les Balmes d'Uja passant pel Coll de la Portellera.

 

30/06/2012 13:30 davidjuher #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris