Facebook Twitter Google +1     Admin

ITINERARI 7

7. SALT DE LA CAPA PER LA RIBA DRETA.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4 fins al PUNT 16]-55-56-19-79-61-35-33

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Al camí de Sadernes a Sant Aniol (ITINERARI 4), a l’alçada del Goleró, just després de creuar la passera de fusta penjada amb cables metàl·lics que ens deixa a la riba dreta, el camí se separa una mica del llit rocós de la riera i s’endinsa breument al sotabosc. Menys de 100 metres després, just abans que el camí torni a travessar la riera per anar a les feixes del Prat, arribem al PUNT 16: a l’esquerra del camí, sota uns arbres, hi apreciarem una antiga feixa, una mena d’escaló. De fet, aquest punt és fàcilment localitzable a juny del 2012, ja que hi ha clavada una fletxa de fusta en un arbre, amb la inscripció "Sant Aniol (sense passar per la riera)". Prenem el sender que s’enfila cap a l’esquerra. No és gaire clar i pot resultar una mica perdedor pel fet que no hi ha marques, i contínuament trobem bifurcacions. En general, cal anar pujant pel sender que ens sembli més clar, sempre en direcció nord-oest. Cal evitar en particular una bifurcació que planeja cap al nord (dreta) just després de travessar un torrent sec, i que en realitat esdevé de seguida un ample camí, paral·lel a la riera de Sant Aniol, i que més endavant torna a confluir amb els camins "de marques grogues" que van de Sadernes a Sant Aniol. La norma general és sempre pujar, i en cas de dubte triar l’opció que ens allunyi de la riera. Al cap d’uns 15 minuts el nostre sender desemboca en el GR11, en un punt (N 42º 18.837’ / E 2º 35.141’ / 499 m) en què precisament el GR no està gaire ben indicat: cal fixar-s’hi per trobar marques vermelles i blanques en algun arbre. Seguim pel GR11 cap amunt (esquerra), però només uns 80 metres, ja que de seguida trobem una bifurcació molt clara (PUNT 55). A la nostra dreta apareix un camí ample, amb aspecte de pista forestal abandonada, mentre que el GR11 continua cap a l’esquerra en direcció al Salt de la Núvia. Probablement veurem una pintada de color blau en un arbre. Deixem el GR11 i prenem aquesta antiga pista cap a la dreta, que és un dels diversos camins d’accés a Can Barrufa. És un camí pràcticament planer que transcorre en direcció nord els primers 200 metres, i que després gira cap a l’oest per endinsar-se a l’obaga. Tindrem esporàdiques ullades de les ruïnes de Can Barrufa i dels cingles que baixen del Puig Sa Noguera. En uns centenars de metres més, observarem a la nostra esquerra, pràcticament a tocar del camí, algun exemplar immens de castanyer (N 42º 18.962’ / E 2º 34.971’ / 524 m). De fet, aquí l’alzina comença a cedir pas als castanyers i a algun avellaner, i tot el vessant de muntanya que queda a la nostra esquerra, que està encarat al nord, és una magnífica castanyeda, molt diferent al típic bosc d’alzina que trobem per tota l’Alta Garrotxa. Podríem endinsar-nos en aquesta castanyeda quan, uns metres més endavant, trobem una bifurcació (PUNT 56): un sender cap a l’esquerra penetra al bosc i ens acabaria portant a les Jaces Veies i al Coll Joell. L’ignorem. Poc més endavant el nostre camí travessa el torrent i arriba de pla a Can Barrufa (PUNT 19). Localitzem, tal com hem explicat a l’ITINERARI 5, la porta amb pintades dels barrufets. A 5 metres de la porta hi neix un sender que puja en direcció nord-est (dreta). Als primers metres és ben evident, però de seguida esdevé molt confús per la gran quantitat de senders que es bifurquen uns dels altres. Cal seguir sempre el camí que sembli més clar, i ens pot ajudar molt la presència d’algunes fites i, especialment, d’algunes marques de pintura rosa, força disperses i desdibuixades però essencials per no perdre el camí. De fet, aquestes antigues marques indiquen el camí de sortida d’emergència dels barranquistes des del punt superior del Salt del Brull, que de fet és on ens dirigim. Les fites i les marques roses ens porten, en uns 12 minuts, al peu d’una paret, encara sotabosc. Pugem cap a la dreta per un curt escaler i de seguida sortim a cel obert. Som a l’inici del Passant del Gamarús (PUNT 79). Trobem unes cadenes sortosament clavades a les roques (juny 2012), i les utilitzem per anar pujant. Sense aquestes cadenes, la pujada (i especialment la baixada si fem el camí invers) seria molt delicada. Al final de les cadenes arribem a una cornisa que hem de seguir cap a la dreta. És molt estreta en un parell de punts, i tenim timba, de manera que psicològicament és dur. Arribem al caire i, a l’altre costat, seguint un altre cop fites i marques roses, baixem uns quants minuts per sotabosc perdent una desena de metres de desnivell. De seguida els recuperem i arribem a un excel·lent mirador (PUNT 61) del Salt de la Capa i les enormes parets que l’envolten. El mirador es troba a la part inferior d’unes roques cantelludes que des de l’esquerra baixen del caire del cingle i que hauríem de remuntar si volguéssim anar cap a la Lleixa Palomera o el Puig Sa Noguera. El mirador està fitat, però en tot cas és molt evident perquè la visió del Salt de la Capa és immillorable i directa. A partir d’aquest punt, obert, ens tornem a endinsar al bosc en direcció descendent. Hem d’anar amb compte i seguir les fites i les marques roses. El camí, en fort descens, és brut i carregós. Si no estiguéssim envoltats de les alzines que ens tapen la visió del que hi ha tan sols uns metres sota els nostres peus, no gosaríem baixar per aquí. A mitja baixada trobarem una tartera llarga i estreta, que hem de baixar fins el final. Uns metres abans del final de la tartera sembla que ens podríem desviar per un trencall a l’esquerra, però ho hem d’ignorar. Després de la tartera seguirem baixant i el soroll de l’aigua de la riera anirà augmentant. Gaudirem d’esporàdiques ullades al riu, fins que de sobte desembocarem al llit de la riera, just a tocar de la part superior del salt del Brull (PUNT 35), per damunt de la roca on els bombers hi han instal·lat una placa de fusta amb informació del salt. De fet, si ens hi fixem bé, al final del camí, i abans de fer l’últim pas que ens deixarà a la riera, veurem una altra placa de fusta que diu "camí de sortida", indicant amb una fletxa cap a la direcció d’on venim. Finalment, remuntant les aigües arribem en 5 minuts a la part inferior del Salt de la Capa (PUNT 33).

08/06/2012 17:15 davidjuher #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris