Facebook Twitter Google +1     Admin

ITINERARI 5

5. SANT ANIOL - CAN BARRUFA - PUJANT DEL JÓC - PIC DE SANT MARC - PIC DE LES BRUIXES (VARIANT: PORTELLERA - PUIG SA NOGUERA)

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 4]-19-20-107-21-17-18-22-30-31

VARIANT: [ITINERARI 4]-19-20-21-17-23-24-59-32-60

NOTA: Si porteu GPS, es pot tornar una mica boig en alguns punts.

 

Arribem a Sant Aniol d’Aguja (PUNT 13) com a l’ITINERARI 4. Passem pel costat de la font i ens dirigim al nord cap al Salt del Brull. De seguida, uns 30 metres abans d’entrar a una gran clariana que serveix d’heliport per a les emergències, prenem un camí poc evident que s’enfila cap a l’esquerra. Fites i esporàdiques marques vermelles ens haurien d’ajudar. En pocs metres de desnivell passarem pel costat d’unes ruïnes. Seguint les marques vermelles arribem en uns 10 minuts a Can Barrufa, un conjunt de tres construccions. Es tracta d’un important punt de confluència de com a mínim quatre camins, que seran tractats en els itineraris corresponents. El que antigament era la casa principal (PUNT 19) apareix prenent un corriol de 15 metres cap a la dreta. Tornant al sender original, en pocs metres apareix una petita construcció i, pujant uns metres de desnivell a la dreta, una mena de refugi atrotinat amb pintades dels barrufets a la porta principal. D’esquenes a la porta, cap a l’esquerra surt el camí de l’escaler del Jóc, i cap a la dreta el del passant del Gamarús. En aquest itinerari agafem el de l’esquerra, que va pujant entre antigues feixes pel mig dels alzinars. El camí pot ser molt o gens evident, depenent del temps transcorregut des del darrer manteniment. Podem trobar abundància de marques vermelles i verdes (que assenyalen tot el llarg camí fins a Talaixà) i un camí ample i fressat, o bé tot el contrari: camí poc evident, arbres i vegetació, multitud de senders confusos. Poques zones de l’Alta Garrotxa tenen un aspecte tan canviant com el bac de Can Barrufa, en part pels nombrosos despreniments de grans blocs de pedra que es produeixen en època de pluges. Al març del 2013, el camí estava molt ben estesat, amb marques de pintura recents, i era molt clar. Progressivament anirem deixant les feixes del sotabosc i ens enfilarem més i més. Guanyarem alçada sense treva, sempre sota les alzines, acostant-nos a poc a poc a les parets cingleres. El camí ens durà a una curta canal que haurem de remuntar i que ens deixarà gairebé a tocar del cingle. Aquí cal fer un comentari. Gairebé al final d’aquesta canal potser hi trobarem una fita (PUNT 20). A partir d’aquí tenim, tan sols a uns 60 metres lineals de distància, i a 45 metres de desnivell per damunt nostre, el punt d’inici (PUNT 108) d’un corriol molt agradable que ens conduiria a la Lleixa Palomera. A Març del 2013, però, incomprensiblement no hi ha cap connexió clara entre el PUNT 20 (fita al camí principal) i el PUNT 108 (inici del corriol a la Lleixa Palomera): caldria avançar pel mig del bosc sense cap sender marcat, en general "cap amunt i la dreta" per separar-se una mica de la paret cinglera i després tornar-hi. Però tornem al camí principal. Superada la curta pujada de la canal, el camí ens deixa pràcticament a tocar de la paret cinglera, que resseguim cap a l’esquerra. En menys de 30 metres el recorregut passa per un punt (PUNT 107) molt característic: estem pràcticament enganxats a la paret, i des d’aquest punt observem a la nostra esquerra una molt marcada, ampla i llarga canal, probablement atapeïda de blocs de pedra precipitats des del capdamunt del cingle en alguna tempesta. Aquesta canal forma part del camí clàssic del Pujant del Jóc, el que s’explica a les ressenyes  clàssiques. Segurament a causa dels despreniments de roca, actualment no és una bona opció pujar (o baixar) per aquesta canal, i per això el camí "nou" ens ha fet pujar per un altre lloc. Continuem pel camí, que segueix ben marcat amb pintura vermella i verda. Menys de 80 metres més enllà, trobarem un sender cap a l’esquerra (PUNT 21) que sembla que torni a baixar cap a la vall. És el camí que travessa el torrent del Bac de Can Barrufa i porta a les Jaces Veies (ITINERARI 12). Seguirem pujant sense treva. Passarem per una plaça carbonera, un excel·lent mirador sobre la vall, farem ziga-zagues per caires i parets, superarem una petita cinglera gràcies a l’Escaler del Jóc, i finalment, després de més ziga-zagues, entrarem al sotabosc i confluirem (PUNT 17) amb el camí de les Balmes d’Uja. El seguim cap a l’esquerra, en direcció a les Balmes. Al cap d’uns 100 m trobem un petit sender que puja cap a la dreta (PUNT 18). Potser hi trobarem unes pintades a la roca: "SA" cap a un costat, "CN" cap a l’altre (Sant Aniol i el Comanegra, respectivament). Prenem el corriol. Aquest corriol ens permet arribar més directament al puig de Sant Marc, evitant la petita marrada que passa pel coll de la Portellera. El corriol, en forta ascensió, és brut i no del tot evident. Cal estar alerta i seguir la intuïció, tot i que probablement les marques vermelles ens ajudaran. Desembocarem en una mena de collet amb herba, on cal girar a l’esquerra. De seguida entrarem en una contundent fageda i veurem marques grogues molt evidents pintades als arbres. Es tracta del camí, més fressat, que ve del Camp del Roc. Cal seguir el camí cap a l’esquerra, en ferma ascensió pel mig de la fageda. Finalment arribem al coll de Sant Marc (PUNT 22). Des d’aquí tindrem una visió clara del pic de Sant Marc (PUNT 30) a l’esquerra i del pic de les Bruixes (PUNT 31) a la dreta. Podem pujar a tots dos cims per camins bastant evidents. Atenció al sender que puja al pic de les Bruixes: en algun punt és una xic perdedor i hi ha un gir a la dreta, en principi destacat amb marques de colors, que evita que entrem en un immens camp de falgueres. En general sempre cal seguir la carena.

 

VARIANT:

Ens situem un altre cop al PUNT 17. Però ara anem cap a la dreta, en direcció contrària a la de les Balmes d’Uja. Una fletxa clavada en un arbre informa: "Camp del Roc" cap a la dreta. De seguida arribem al coll de la Portellera (PUNT 23). No és res més que un pas estret, una escletxa, entre dues parets baixes, no gens imponents. Com a curiositat administrativa, quan travessem aquesta escletxa ja no som a la Garrotxa, sinó a l’Alt Empordà. El camí ens portaria cap al Camp del Roc, però pocs metres després de travessar la Porterella, trobarem una bifurcació (PUNT 24) a la dreta, probablement marcada amb una fletxa de color groc fluorescent. Entrem en una fageda i seguim un camí bastant evident. Comencem a trobar marques vermelles als arbres. Cal estar alerta per trobar una fletxa fluorescent pintada en un arbre, que indica un trencall cap amunt a la dreta (PUNT 59). Si seguíssim les marques vermelles dels arbres, el camí ens duria a fer la volta al Puig Sa Noguera i ens portaria a l’altra banda de la muntanya, retrobant el camí que puja al Sa Noguera des de la Lleixa Palomera. Explicarem la ruta en un altre itinerari. Prenem el trencall que puja cap a la dreta. És un sender poc clar i força brut, que de seguida ens condueix a la carena. Cal resseguir-la cap a l’esquerra. El camí es pot fer molt perdedor, però en general només cal no separar-se gaire de la carena. Al cap d’uns 100 metres arribem a un collet, el camí es fa més evident, apareixen clapes d’herba, i 100 metres més enllà (en la mateixa direcció) arribem, pujant uns 30 metres més, al cim del Puig Sa Noguera (PUNT 32). És més una petita planúria herbosa que no pas un cim evident, perquè els arbres impedeixen que gaudim d’una bona vista.

08/06/2012 17:14 davidjuher #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris