ITINERARI 3

3. PONT DE VALENTÍ - GRAU SA DIDORTA - FERRAN - TALAIXÀ.

 

PUNTS DE PAS: [ITINERARI 1 fins al PUNT 2]-82-9-86-10-11-5

 

Arribem al PUNT 2 com a l’ITINERARI 1. Prenem el camí a l’esquerra. És quasi una petita torrentera que puja fent ziga-zagues per sota del bosc. El sender pot estar bastant brut en funció de l’època de l’any, però és força evident. Potser hi trobarem marques vermelles i fites que ens poden ajudar a no desviar-nos. Al cap d’uns 10 minuts, de sobte el sender desemboca transversalment (N 42º 17.341’ / E 2º 35.224’ / 397 m) a la gran pista forestal que puja fins a la Quera. Cal seguir la pista uns 100 metres cap a l’esquerra, en direcció ascendent, i cal estar atents per apreciar el punt on tornarem a deixar-la: una marca vermella pintada en un arbre de la banda esquerra (PUNT 82) ens indica la continuació del sender, que a partir d’aquí se separa definitivament de la pista i torna a endinsar-se al sotabosc. Comencem a trobar marques vermelles, que ja no ens deixaran fins al cim del Ferran. El camí s’enfila cap al nord-oest i es fa una mica més planer. Travessem diversos cops una magnífica tartera, fins que arribem a una gran zona oberta. Mirant abaix, veiem la impressionant tartera que baixa cap a la riera de Sant Aniol. Cap amunt, grans blocs de roca que s’acumulen desordenadament. Ens hi enfilem fins arribar al peu d’una paret on hi veurem una corda gruixuda. Som al Grau Sa didorta (PUNT 9). Ens ajudem de la corda per superar la paret, i seguim pujant pels blocs de pedra, a vegades grimpant una mica. Les marques vermelles (no sempre evidents), i esporàdicament algunes fites, ens portaran al peu d’una llarga tartera, i el camí ens farà pujar per la banda dreta de la tartera. Cal caminar amb paciència i cura per intentar no fer rodolar pedres cap avall. Al cap d’uns 150 metres (lineals, no de desnivell) de pujada, les fites ens fan creuar transversalment la tartera fins a l’altra banda, al peu d’una petita cresta rocosa. Hem d’estar a l’aguait per trobar una marca vermella en un arbre, no del tot evident (PUNT 86). Localitzada aquesta marca, el camí se separa de la tartera i es fa molt agradable. Passa per darrere de la cresta i va pujant entre herbeis, alzines i algun boix. En pocs minuts arribem a una petita feixa al damunt de la qual hi ha una plaça carbonera des d’on s’albira, a l’esquerra, el cim del Plansesserres. Finalment arribarem al Coll de Terres (PUNT 10), una gran planúria herbosa, amb alguns arbres, oberta a les dues vessants: d’una banda la vall de Sant Aniol, i de l’altra les valls d’Oix. Al coll de Terres hi conflueixen diversos camins. Nosaltres ens hem de dirigir cap al nord (dreta, si venim del grau sa Didorta). De seguida ens veurem enfilant-nos per un escaler allargassat i ample, des d’on tindrem unes magnífiques panoràmiques que els arbres no ens deixaven tenir des del mateix coll. Al davant, el Planseserres. A baix a l’esquerra, el Coll de Terres, i, a la banda oposada, la casa del Maranyó i la riera d’Escales. Més lluny, també cap a la dreta, Santa Bàrbara de Pruneres. Anirem pujant sense treva per un bonic i molt evident camí flanquejat per boixos, i finalment arribarem sense cap dificultat al cim del Ferran, amb una panoràmica magnífica (PUNT 11): als peus de la muntanya, Talaixà; a davant nostre, el puig de Sant Marc; una mica més enrere, el Comanegra, i més enrere encara, els Pirineus. Per baixar fins a Talaixà, cal desfer el camí des del cim, però tan sols uns 10 metres, quan veurem una marca vermella que ens marca l’inici d’un sender que es bifurca del camí per on hem pujat i que, en direcció oposada, baixa amb un fort pendent pel mig del bosc. Al cap d’uns 15 minuts de forta baixada, arribarem als prats de Talaixà (PUNT 5).