Facebook Twitter Google +1     Admin

ITINERARI 1

1. PONT DE VALENTÍ - TALAIXÀ - LLEIXA CLOSA - GOMARELL - PONT DE VALENTÍ.

 

PUNTS DE PAS: 1-2-3-83-4-5-50-51-57-52-53-54

 

Travessem el pont de Valentí (PUNT 1) des de la pista que ressegueix la riba esquerra de la riera de sant Aniol (que connecta Sadernes i els pàrkings) i passem a la riba dreta. A l’altra banda del pont hi trobarem l’Hostal de Ca la Bruta, una caseta de pedra reconstruïda als anys 80 a propòsit de la gravació de la pel·lícula "La punyalada". Aquí veiem clarament les marques grogues que assenyalen els camins a Sant Aniol (ITINERARI 4). Aquests camins tenen diverses variants, però totes ressegueixen la riera per una o altra riba. Prenem el camí cap al nord. A uns 150 m trobarem un sender que deixa el camí i puja cap a l’esquerra (PUNT 2). Potser hi trobarem marques en forma d’X. És el sender que porta al Grau Sa Didorta (ITINERARI 3). L’ignorem i seguim. Al cap de pocs minuts, uns 300 metres més enllà, quan el camí se separa lleugerament de la riera, trobarem un altre trencant que puja a l’esquerra (PUNT 3). Probablement hi veurem indicadors de fusta amb la llegenda "Talaixà, 1 hora". Prenem aquest trencant. En pocs metres veurem que el camí conflueix a l’enorme pista forestal que porta a la Quera. Hem d’ignorar-la i travessar-la: el sender segueix just a l’altra banda. El camí és força clar i no té pèrdua. A més, hi trobarem marques de diversos colors i, més d’una vegada, el nom "Talaixà" pintat en groc al damunt de les roques. El sender avança amb ziga-zagues i la pujada és suau però constant. Al cap d’uns 20 minuts, una mica més d’1 Km, el sender voreja una zona oberta, un petit prat herbat, ben florit a la primavera (N 42º 17.669’ / E 2º 35.168’ / 483 m). Menys d’un centenar de metres més enllà, en un sotabosc poc dens que creix al damunt d’unes feixes ruïnoses just abans d’una corba cap a l’esquerra, potser una fita ens indicarà un sender poc evident que surt del camí principal cap a la dreta (PUNT 83). Som al quintà del Grau, i el sender cap a la dreta és el camí del Matxo, que porta a la masia enrunada del Suví (ITINERARI 13). L’ignorem. De seguida vorejarem una altra zona oberta i tornarem a travessar la pista forestal. En pocs minuts potser observarem una roca a peu de camí amb una inscripció groga mig enterrada a la sorra: "Pont de Valentí - Talaixà". Pocs metres més enllà, just en una plaça carbonera marcada amb una fita (PUNT 4), trobarem un caminet planer que ve de l’esquerra. Si el prenguéssim, en pocs centenars de metres ens portaria, després de passar per una tartera i com a mínim un parell de places carboneres, al Grau Sa Didorta. L’ignorem. Després d’uns 20 minuts més, arribarem a una zona oberta (N 42º 17.785’ / E 2º 34.792’ / 657 m), inconfusible per la terra de tonalitat vermellosa, que és un bon mirador sobre la vall de Sant Aniol: a l’altra banda de la riera hi veurem l’església de Sant Feliu de Riu, el Martanyà i el Bassegoda. A la nostra banda de riera, al nord es veuen clarament els relleus de la muntanya adjacent: de dalt a abaix, Coll de la Balmeta, Coll Joel i finalment la gran timba sobre la riera, el Salt de la Núvia. Uns 15 minuts més i finalment arribarem a Talaixà, important punt de confluència de diverses rutes (PUNT 5). Des d’aquí prenem el sender GR11 (marques blanques i vermelles) en direcció a Sant Aniol. Al cap de pocs minuts el camí ens fa travessar les runes espectaculars de l’antiga masia de la Quera (PUNT 50). Pocs metres més enllà (PUNT 51), un sender puja cap a l’esquerra i ens portaria al Coll Joell (ITINERARI 13), un mirador superb sobre la vall de Sant Aniol. Seguim pel GR11, i al cap de molt poc trobem una altra bifurcació (PUNT 57), potser indicada amb les lletres "FC" pintades en vermell sobre la roca. El sender s’enfila cap a l’esquerra. Si el prenem i tenim sort, anirem trobant fites sàviament emplaçades que ens impediran perdre el camí. Estarem caminant per la zona que els mapes de l’ICC anomenen la Dolceia, i arribarem en uns 15 minuts a la Lleixa Closa, un replà sobre la vall de Sant Aniol, amb una vista que s’intueix espectacular però que les alzines tapen una mica, just a sota d’una paret que evita que puguem continuar. Si ens hi acostem al màxim, veurem l’inici d’un petit túnel d’uns 30 metres (PUNT 52) que travessa la paret i que acaba a l’altra banda en un forat obert a la timba. Es tracta del Forat de la Lleixa Closa. Això justifica les marques de pintura "FC", tot i que a la majoria de ressenyes s’ha propagat el topònim erroni "Feixa Closa" (molt menys estesa, existeix també la denominació Balma Closa). El túnel es pot recórrer fins al final si ens ajupim, gairebé si ens arrosseguem, i podrem treure el cap pel forat i contemplar el precipici. Desfem el camí per on hem vingut i retornem al PUNT 57 del GR11. Seguim pel GR11 cap al nord i aviat trobem una altra bifurcació (PUNT 53), molt evident perquè està ben senyalitzada amb un pal vertical que indica que cap a la dreta s’inicia un camí de baixada que, amb marques grogues molt evidents, ens portarà a la petita presa del Gomarell (PUNT 54). Deixem, doncs, el GR11 i prenem aquest sender descendent. Des de diversos punts del camí podrem distingir les planúries de la gran masia de la Muntada, encara habitada, just a tocar de la riera de Sant Aniol. Des del Gomarell, ja a la riera de Sant Aniol, podrem tornar cap a Sadernes sense cap dificultat caminant en sentit sud.

 

08/06/2012 17:10 davidjuher #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris