Se muestran los artículos pertenecientes a Noviembre de 2007.
22/11/2007
El 22 de maig de 2008, a les 21:00, al Teatre Municipal de Girona...
Al damunt de l'escenari, el cos d’un actor es vincla seguint el perfil d'una espiral logarítmica. Neix un nen sota l'influx del planeta Saturn, que en un racó perdut de l'univers gira segons les lleis de la mecànica celest amb un període exacte de deu hores i trenta-nou minuts. Sona el quart moviment de la simfonia número 7 de Xostakóvitx.
La melodia recorre paisatges fractals de solitud i desolació però, en els darrers instants, el ritme i l'harmonia s'entrellacen gradualment en una miríada de formes geomètriques que creixen, s'enfilen i finalment esclaten en una apoteosi acústica que vibra en ressonància amb els batecs del teu cor. És aleshores quan s'obre una porta a l'esperança i entens que tot és un. Perquè la saviesa consisteix a adonar-se que no som res, mentre que l'amor consisteix a adonar-se que ho som tot.
És habitual considerar que els llenguatges artístic i matemàtic pertanyen a realitats diferents i, sovint, mútuament excloents. Però no hi ha res més artístic que el cosmos i el caos, i res més matemàtic que el color i la forma, l'harmonia i el ritme, el teatre i la poesia. El científic i l'artista comparteixen els mateixos neguits: la recerca de l'inconegut, la comprensió de l'espai-temps i l'ideal de bellesa. Aquesta aventura prescindeix dels prejudicis d'una i altra banda amb la voluntat explícita d'ignorar aquesta clàssica i brutal escissió.
.