No hi ha millor obra d'art, que aquella que recau en la conjunció matemàtica i artística d'un ésser realment monstruós, un ésser dolgut per la injustícia del comportament humà. És així i possiblement segueixi així...

"¿Qué será, será? Whatever will be, will be?..."

Ostres, això que planteges fa anys i panys que em volta per la closca. Des de 3r de BUP, concretament, quan em vaig veure obligada a triar o l'opció AB a COU (per poder anar a fer ciències exactes) o la BC (per poder accedir a Filologia). Sempre pensava: per què ha de ser una cosa o l'altra? Per què la gent es pensa que sóc boja? Tan estrany és que trobi que tots dos móns són apassionants?

La data és 2007 o 2008 ? No acabo d'entendre si és una exclamació a l'alegria o bé a la desolació. L'escisió entre la part artística i les ciències exactes no ha de causar tants dubtes, donat que sempre han conviscuts junts i, la bellesa està en la unió de les dues per poder formar un tot plegat. Separar-ho o veure-ho com dues coses diferents ens portaria al reduccionisme i simplisme de les arts. Què té a veure l'amor en tot això? No ho entenc! Una cosa és està en un lloc determinat i disfrutar, i l'altra barrejar-lo amb el sentiment d'amor. Quin significat té en el context? Penso que es pensa més enllà del moment viscut, i no disfrutar de l'espectacle. En fi, tothom ho viu a la seva manera.

Si sabés el teu e-mail et respondria a tantes preguntes. Un resum: serà el 2008, no és un error; per què ha de ser una "exclamació a l'alegria" o "a la desolació"? Parles de dubtes... quins dubtes? Per què l'amor hi ha de tenir alguna cosa a veure? I per què no? Si sembla fora de context és perquè no ho he sabut transmetre prou bé. Limitacions de l'autor. "Es pensa més enllà del moment viscut"? "No es disfruta de l'espectacle"?? No entenc d'on ho treus. Salut.

Si la data és correcte, llavors haig de reconèixer que m'he perdut al mig d'un context que encara ha d'esdevenir. I per tant, "es pensa més enllà del moment viscut" és correcte. Potser tenim dues formes diferents d'entendre l'amor. En el text no hi veig el sentit.

La frase "Perquè la saviesa consisteix a adonar-se que no som res, mentre que l'amor consisteix a adonar-se que ho som tot." m'ha fet recordar ara la frase final d'una assaig de Poincaré (un matemàtic-humanista):

"... la vida es sólo un corto episodio entre dos eternidades de muerte y, en ese mismo episodio, el pensamiento consciente no ha durado ni durará más que un momento. El pensamiento no és mas que un relámpago en medio de la noche larga. Pero ése relámpago lo es todo".

Doncs bé, prova a canviar "pensamiento" per "amor"... i aquí ho tens.

Potser l'amor no sigui altra cosa que una llum fugaç en mig de la nit, però aquesta llum fugaç ho és tot.

De totes formes, no cal que li donguis voltes. No cal forçar/demostrar que l'art, l'humanisme i la ciència no estan escindits. Sempre han format part d'una única cosa, la nostra tendència natural a buscar el coneixement, la saviesa, a regirar el cervell, els somnis, els engranatges o els budells de Déu.

Permete'm demanar-te que no t'obessionis amb pretendre maridar el que mai no ha estat escindit, més que en la closca pelada dels cretins.

Estic ben encuriosida... m'agradaria poder entendre... potser necessito visualitzar-ho... Només m'adono que sóc una petita peça en un mòn ple de formes, figures i sons!

Extraño se siente el ratón de serrín ante el gato de trapo

Bueno, David. Digues als teus seguidors com dimoni va la teva obra. I de pas, passa'ns unes entrades.

Osti, m'has llegit el pensament!!! Anava a posar això ara mateix.

David, volem entrades!!!

Ei mamons, l'entrada serà gratuïta!! Un petó i fins aviat.

Centros de universo muñecos de resorte...

Ardio mi memoria y el mundo bosque en llamas calcino despechos, trsiciones, deslealtad.
Menti y me mentiste y me senti caleidoscopico insecto:
polvo y alas rotas en el temblor de una particula de nada.
Porque si no te pertenezco pienso en ti? Porque si no habitamos multitudes me dejas solo?
Por que si no te pertenezco estas en mi?