David, 12/7/2004
Em cago en els psicòlegs, els oncòlegs, els estetes, els oftalmòlegs i els filòsofs, i recupero el vell costum d’escriure amb ordinador. No hi ha cap necessitat de dir-te que em comportaré com si això fos una carta manuscrita i que respectaré l’antiga màxima de "peça tocada, peça moguda". I no n’hi ha cap necessitat perquè, de tota manera, no em creuràs.
********************
A propòsit de les paradoxes... què en penses, d’aquesta frase?:
Aquesta afirmació és falsa.
Si l’afirmació anterior és certa, és falsa. Si és falsa, és certa. Clàssicament, sempre s’ha dit que una cosa ha de ser o bé certa, o bé falsa. No pot pas ser ambdues coses alhora, collons!
Per contrast, recorda aquella fe d’errates –amb un inevitable aire de Borges- que, al final d’un llibre, deia "donde dice donde dice, debe decir debe decir, y donde dice debe decir, debe decir donde dice". Si apliques la norma, la fe d’errates queda "debe decir debe decir, donde dice donde dice, y debe decir donde dice, donde dice debe decir". Cap contradicció, cap paradoxa. Quina magnífica mostra de raonament clàssic.
*********************
Sobre la Teoria de la Relativitat i la Direcció General de Trànsit:
Si una persona viatja a grans velocitats durant molts mesos, per exemple a dins d’una nau espacial, el seu temps local s’alenteix, i quan arriba a la Terra és més jove del que els observadors terrícoles esperaven. Com més de pressa es mou un objecte, més lent passa el temps per als ocupants que viuen a dins d’aquest objecte. Anant en cotxe a velocitats modestes, diguem d’uns 100 Km/h, la diferència entre el temps interior i el temps exterior és ínfima i gairebé imperceptible. Potser els ocupants del cotxe hauran rejovenit una mil·lèsima de segon. Per això no notem la Teoria de la Relativitat durant el transcurs de la nostra vida quotidiana: ens movem a velocitats massa baixes per percebre’n els efectes. Tot i que, si sumem tots els temps locals alentits que hem anat guanyant durant tots els trajectes en cotxe, tren i avió que hem fet al llarg de la nostra vida, potser haurem aconseguit esgarrapar un petit grapat de segons a l’Encaputxada de la Falç Negra. En aquest sentit, els anuncis de la Direcció General de Trànsit, que declaren que "La velocitat mata", són enganyosos. La velocitat en realitat rejoveneix.
************************
"Viure per expressar-se sota un cel ennuvolat
amb la dolça companyia del bressol i de la tomba,
amb un sac de gemecs ple de sardanes:
concert de bruixes, folls i follets...
Les bruixes escampen les boires,
els folls omplen les ciutats,
els follets obren els temples a la pregària popular.
Lletanies de sang i de fang... Pluges que ploren baixant...
El nostre temps necessita misteri, el nostre temps necessita
màgia –lluny de la salvació violenta dels màrtirs?...
Habitants de les tardes, les nits, els dies:
la festa és sacrilegi i rebel·lia –escàndol d’àngels saltimbanquis...
Les campanes repiquen, esclaten, il·luminen!
Els esperits domèstics, per tornar a les fonts
llunyanes, invoquen creences sobre bèsties,
cavalcades fantàstiques i aparicions.
Presagis i ofrenes, encantaments i disfresses,
bacanals i sacrificis animals...
Drames i espectacles i danses, danses, danses!
Quan bufa el vent de tramuntana, amb la força del ritual..."
(Elèctrica Dharma)
"Saps que l’arbre més s’enfila
com més endins pot arrelar?" (Esteve Fortuny)
"És en la inconsciència com es viu millor" (Sòfocles)
"Tota encarnació genera individualitat. Tota individualitat genera diferència. Tota diferència genera comparança. Tota comparança genera neguit. Tot neguit genera sorpresa. Tota sorpresa genera admiració. Tota admiració genera desig d’intercanvi i d’unió" (Thomas Mann)
"La trista sort de tots els éssers, impregnats pel caràcter il·lusori i individualitzador de la vida, és d’anar-se fent nosa sempre els uns als altres. Els més sincers ja poden anar somiant una existència en la qual el riure dels uns no sigui el plorar dels altres, que sempre serà en va" (Thomas Mann)
"L’única veritat és que no hi ha veritat" (Jo)
"Així és, talment, la voluntat divina:
deixa que els fruits, madurs, vagin caient.
Però a vegades li plau, d’un cop de vent,
arrabassar la branca més florida" (Algun poeta català).
**************************
Bé. De moment m’acomiado de tu, però només fins a la propera carta. M’ha agradat, això d’escriure el primer que em venia al cap, sense mostrar unitat ni estructura de cap tipus. Fuck you.
Em cago en els psicòlegs, els oncòlegs, els estetes, els oftalmòlegs i els filòsofs, i recupero el vell costum d’escriure amb ordinador. No hi ha cap necessitat de dir-te que em comportaré com si això fos una carta manuscrita i que respectaré l’antiga màxima de "peça tocada, peça moguda". I no n’hi ha cap necessitat perquè, de tota manera, no em creuràs.
********************
A propòsit de les paradoxes... què en penses, d’aquesta frase?:
Aquesta afirmació és falsa.
Si l’afirmació anterior és certa, és falsa. Si és falsa, és certa. Clàssicament, sempre s’ha dit que una cosa ha de ser o bé certa, o bé falsa. No pot pas ser ambdues coses alhora, collons!
Per contrast, recorda aquella fe d’errates –amb un inevitable aire de Borges- que, al final d’un llibre, deia "donde dice donde dice, debe decir debe decir, y donde dice debe decir, debe decir donde dice". Si apliques la norma, la fe d’errates queda "debe decir debe decir, donde dice donde dice, y debe decir donde dice, donde dice debe decir". Cap contradicció, cap paradoxa. Quina magnífica mostra de raonament clàssic.
*********************
Sobre la Teoria de la Relativitat i la Direcció General de Trànsit:
Si una persona viatja a grans velocitats durant molts mesos, per exemple a dins d’una nau espacial, el seu temps local s’alenteix, i quan arriba a la Terra és més jove del que els observadors terrícoles esperaven. Com més de pressa es mou un objecte, més lent passa el temps per als ocupants que viuen a dins d’aquest objecte. Anant en cotxe a velocitats modestes, diguem d’uns 100 Km/h, la diferència entre el temps interior i el temps exterior és ínfima i gairebé imperceptible. Potser els ocupants del cotxe hauran rejovenit una mil·lèsima de segon. Per això no notem la Teoria de la Relativitat durant el transcurs de la nostra vida quotidiana: ens movem a velocitats massa baixes per percebre’n els efectes. Tot i que, si sumem tots els temps locals alentits que hem anat guanyant durant tots els trajectes en cotxe, tren i avió que hem fet al llarg de la nostra vida, potser haurem aconseguit esgarrapar un petit grapat de segons a l’Encaputxada de la Falç Negra. En aquest sentit, els anuncis de la Direcció General de Trànsit, que declaren que "La velocitat mata", són enganyosos. La velocitat en realitat rejoveneix.
************************
"Viure per expressar-se sota un cel ennuvolat
amb la dolça companyia del bressol i de la tomba,
amb un sac de gemecs ple de sardanes:
concert de bruixes, folls i follets...
Les bruixes escampen les boires,
els folls omplen les ciutats,
els follets obren els temples a la pregària popular.
Lletanies de sang i de fang... Pluges que ploren baixant...
El nostre temps necessita misteri, el nostre temps necessita
màgia –lluny de la salvació violenta dels màrtirs?...
Habitants de les tardes, les nits, els dies:
la festa és sacrilegi i rebel·lia –escàndol d’àngels saltimbanquis...
Les campanes repiquen, esclaten, il·luminen!
Els esperits domèstics, per tornar a les fonts
llunyanes, invoquen creences sobre bèsties,
cavalcades fantàstiques i aparicions.
Presagis i ofrenes, encantaments i disfresses,
bacanals i sacrificis animals...
Drames i espectacles i danses, danses, danses!
Quan bufa el vent de tramuntana, amb la força del ritual..."
(Elèctrica Dharma)
"Saps que l’arbre més s’enfila
com més endins pot arrelar?" (Esteve Fortuny)
"És en la inconsciència com es viu millor" (Sòfocles)
"Tota encarnació genera individualitat. Tota individualitat genera diferència. Tota diferència genera comparança. Tota comparança genera neguit. Tot neguit genera sorpresa. Tota sorpresa genera admiració. Tota admiració genera desig d’intercanvi i d’unió" (Thomas Mann)
"La trista sort de tots els éssers, impregnats pel caràcter il·lusori i individualitzador de la vida, és d’anar-se fent nosa sempre els uns als altres. Els més sincers ja poden anar somiant una existència en la qual el riure dels uns no sigui el plorar dels altres, que sempre serà en va" (Thomas Mann)
"L’única veritat és que no hi ha veritat" (Jo)
"Així és, talment, la voluntat divina:
deixa que els fruits, madurs, vagin caient.
Però a vegades li plau, d’un cop de vent,
arrabassar la branca més florida" (Algun poeta català).
**************************
Bé. De moment m’acomiado de tu, però només fins a la propera carta. M’ha agradat, això d’escriure el primer que em venia al cap, sense mostrar unitat ni estructura de cap tipus. Fuck you.
17/05/2007 18:30
Comentarios » Ir a formulario
Autor: comentaritonto
Comentari tonto (i copiat)del dia:
El GPS consiste en una red de 24 satélites situados en una órbita a 20.000 kilómetros de distancia de la tierra. El receptor GPS de nuestro automóvil se pone en contacto con cuatro de esos satélites. Tres de ellos, por un sencillo cálculo geométrico de triangulación con las señales recibidas, calculan nuestra posición.
Las señales que se envían y reciben para este cálculo viajan a la velocidad de la luz. Aún así tienen una mínima demora que también hay que calcular para que el resultado sea exacto. Este es el papel del cuarto satélite: ajustar con exactitud la hora del reloj de nuestro GPS. Para ello, los satélites se valen de un reloj atómico extremadamente exacto que llevan con ellos, un reloj que se atrasa una milésima de segundo cada 100.000 años.
Aparentemente ya está todo resuelto. Con la triangulación de las tres señales y la sincronización entre el reloj atómico del satélite y el de nuestro GPS el sistema debería hallar nuestra posición exacta. Pero no es así. El cálculo fallaría por muchos kilómetros. ¿Por qué?
Teoría de la relatividad
Es aquí donde entra en juego la teoría de la relatividad de Einstein. Sin ella, el GPS sería inviable.
Esta teoría afirma que el tiempo transcurre más lentamente cuanto mayor es la velocidad a la que nos desplacemos. El fenómeno no es apreciable en la tierra, con los medios de transporte actuales, pero sí lo sería a velocidades próximas a las de la luz.
Es famoso el ejemplo del astronauta que, tras viajar al centro de nuestra galaxia en una nave a velocidades fantásticas y regresar a la tierra habrían transcurrido para él 60 años, mientras que para los habitantes del planeta habrían pasado 4 millones de años.
Una segunda conclusión de la teoría de la relatividad es que a menor atracción del campo gravitatorio, el tiempo transcurre más deprisa.
Afinar al milímetro
Ahora que conocemos estas dos leyes hay que tener en cuenta que los satélites GPS orbitan a 14.000 kilómetros por hora. Esto significa que el tiempo para ellos (al igual que en el ejemplo del astronauta) transcurre más despacio.
Por otra parte, están a 20.000 kilómetros de la tierra. Allí la atracción gravitatoria es menor y por tanto, de acuerdo a la segunda conclusión el tiempo pasa más rápido.
Restando la diferencia de ambos fenómenos obtenemos que el tiempo transcurre 39 millonésimas de segundo por día más despacio para los satélites que para las personas que estamos en la tierra. Es decir, al final de cada día, el satélite es 39 millonésimas de segundo menos joven que nosotros.
No parece una diferencia muy grande, pero hay que tener en cuenta que se usa para cálculos en los que la velocidad de las señales de los satélites (300.000 km/seg.) es uno de los parámetros. Cualquier millonésima que nos dejemos en el tintero multiplicada por esta cifra se transforma en un error de bulto que supondría un fallo de 11 kilómetros más cada día al calcular nuestra posición.
Los instrumentos de los satélites ajustan automáticamente sus cálculos a estos fenómenos de la teoría de la relatividad, lo que permite una exactitud de quince metros. Lo que les impide afinar al milímetro son las interferencias de la atmósfera o las circunstancias climatológicas.
Esta es la magia de la ciencia y la tecnología: convertir en sencillo algo que en realidad es sumamente complejo. Cada vez que nuestro GPS nos sugiere girar a la derecha o a la izquierda, hay un milagro industrial y tecnológico nacido de la genialidad de un científico sin parangón en la historia.
Por cierto, sin los descubrimientos de Einstein tampoco podría tomar fotos con una cámara digital, ni escuchar un disco compacto ni, mucho menos, leer este artículo, ya que la fibra óptica o el chip que hace funcionar el ordenador tampoco existirían.
El GPS consiste en una red de 24 satélites situados en una órbita a 20.000 kilómetros de distancia de la tierra. El receptor GPS de nuestro automóvil se pone en contacto con cuatro de esos satélites. Tres de ellos, por un sencillo cálculo geométrico de triangulación con las señales recibidas, calculan nuestra posición.
Las señales que se envían y reciben para este cálculo viajan a la velocidad de la luz. Aún así tienen una mínima demora que también hay que calcular para que el resultado sea exacto. Este es el papel del cuarto satélite: ajustar con exactitud la hora del reloj de nuestro GPS. Para ello, los satélites se valen de un reloj atómico extremadamente exacto que llevan con ellos, un reloj que se atrasa una milésima de segundo cada 100.000 años.
Aparentemente ya está todo resuelto. Con la triangulación de las tres señales y la sincronización entre el reloj atómico del satélite y el de nuestro GPS el sistema debería hallar nuestra posición exacta. Pero no es así. El cálculo fallaría por muchos kilómetros. ¿Por qué?
Teoría de la relatividad
Es aquí donde entra en juego la teoría de la relatividad de Einstein. Sin ella, el GPS sería inviable.
Esta teoría afirma que el tiempo transcurre más lentamente cuanto mayor es la velocidad a la que nos desplacemos. El fenómeno no es apreciable en la tierra, con los medios de transporte actuales, pero sí lo sería a velocidades próximas a las de la luz.
Es famoso el ejemplo del astronauta que, tras viajar al centro de nuestra galaxia en una nave a velocidades fantásticas y regresar a la tierra habrían transcurrido para él 60 años, mientras que para los habitantes del planeta habrían pasado 4 millones de años.
Una segunda conclusión de la teoría de la relatividad es que a menor atracción del campo gravitatorio, el tiempo transcurre más deprisa.
Afinar al milímetro
Ahora que conocemos estas dos leyes hay que tener en cuenta que los satélites GPS orbitan a 14.000 kilómetros por hora. Esto significa que el tiempo para ellos (al igual que en el ejemplo del astronauta) transcurre más despacio.
Por otra parte, están a 20.000 kilómetros de la tierra. Allí la atracción gravitatoria es menor y por tanto, de acuerdo a la segunda conclusión el tiempo pasa más rápido.
Restando la diferencia de ambos fenómenos obtenemos que el tiempo transcurre 39 millonésimas de segundo por día más despacio para los satélites que para las personas que estamos en la tierra. Es decir, al final de cada día, el satélite es 39 millonésimas de segundo menos joven que nosotros.
No parece una diferencia muy grande, pero hay que tener en cuenta que se usa para cálculos en los que la velocidad de las señales de los satélites (300.000 km/seg.) es uno de los parámetros. Cualquier millonésima que nos dejemos en el tintero multiplicada por esta cifra se transforma en un error de bulto que supondría un fallo de 11 kilómetros más cada día al calcular nuestra posición.
Los instrumentos de los satélites ajustan automáticamente sus cálculos a estos fenómenos de la teoría de la relatividad, lo que permite una exactitud de quince metros. Lo que les impide afinar al milímetro son las interferencias de la atmósfera o las circunstancias climatológicas.
Esta es la magia de la ciencia y la tecnología: convertir en sencillo algo que en realidad es sumamente complejo. Cada vez que nuestro GPS nos sugiere girar a la derecha o a la izquierda, hay un milagro industrial y tecnológico nacido de la genialidad de un científico sin parangón en la historia.
Por cierto, sin los descubrimientos de Einstein tampoco podría tomar fotos con una cámara digital, ni escuchar un disco compacto ni, mucho menos, leer este artículo, ya que la fibra óptica o el chip que hace funcionar el ordenador tampoco existirían.
Fecha: 22/06/2007 23:42.
Autor: lola
Vols una altra paradoxa.... “només se que no se res”... Si realment no saps res... com pots saber que no ho saps? Si saps que no saps res... vol dir que saps alguna cosa!
Així... de la mateixa manera... si saps alguna cosa... vol dir que no saps res? Pot ser...Per això més d’un d’aquests que van d’espavilats per la vida... justament hi van perquè no saben que no saben res...
Així... de la mateixa manera... si saps alguna cosa... vol dir que no saps res? Pot ser...Per això més d’un d’aquests que van d’espavilats per la vida... justament hi van perquè no saben que no saben res...
Fecha: 23/06/2007 18:30.
Autor: Puck
I jo, em cago en totes aquelles coses que em fan sentir petita...
Felicitats, molt xulo el blogg... però escriu mé please!!!!!
Felicitats, molt xulo el blogg... però escriu mé please!!!!!
Fecha: 02/07/2007 16:39.
Autor: Marta
"L'ocell que intenta aterrissar amb una velocitat degudament calculada, sap que el seu ésser és una ànima de superació". MBN
Fecha: 17/08/2007 19:02.
Autor: Israel
Camina a lo ancho y grande de este horizonte,... Buena suerte, amigo
Fecha: 15/11/2007 19:09.
.